dissabte, 9 de gener del 2016

Projecte periodisme


Realització d'un “Telenotícies”, en el qual es treballarà la notícia, el  reportatge, la crònica, l’entrevista i el temps. Després faran un “Espai d’opinió”, on  estudiaran l’editorial, l’article d’opinió i les cartes al director. Per últim, faran un “Espai  d’entreteniment”, en el qual treballaran les receptes de cuina i els horòscops.
  
Textos a realitzar:  
1. Expositius: notícia i reportatge  
2. Argumentatius: crònica, article d’opinió, editorial, cartes al director  
3. Dialogats: entrevista  
4. Instructius: recepta de cuina  
5. Predictius: el temps, horòscops



SESSIÓ 1: Preparem el Programa Informatiu 

Confecció de grups 4/5 alumnes

Activitat 1
 ■ Pensem i decidim:  
● Títol del programa informatiu: 

● Quin logo volem:  

● Altres elements gràfics:  

● Seccions i encarregats de cada secció:  
○ Secció notícies:  
○ Secció reportatges:  
○ Secció cròniques:  
○ Secció entrevistes:  
○ Secció el temps:  

● Tipus d'informació: a cada secció, quin tipus d’informació inclourem (local, esportiva, cultural…) De moment, generarem  un tipus per a cada secció. Més endavant, podrem fer­-ne més.  



■ Pel que fa a la secció entrevistes, podem  inventar­-nos el personatge que entrevistem i  per a la resta de seccions hem de pensar si  volem que les informacions siguin de l’institut,  de Matadepera, de Barcelona, de Catalunya… 



● Com organitzarem el material:  
○ Hem de presentar un petit dossier amb les activitats a  mà i que inclogui: portada, índex, fotocòpies, activitats  a mà, apunts, esborranys… i contraportada.  

○ Hem de realitzar un segon dossier a ordinador. El grup  obrirà un google docs, que compartirà a través del  drive. Aquest doc el compartirà també amb la  professora. En ell anirà fent totes les activitats encomanades, excepte les especificades per al dossier  a mà. 

○ Hem de prendre decisions que contestin les següents  preguntes: com organitzarem el dossier?, quins  alumnes aniran passant la informació al drive? qui serà el  coordinador de cada secció?, quin corrector farem servir?, quan l’anirem passant?  Acords:  

○ Quan hàgim de gravar: com ho farem?, amb què  gravarem?, com pujarem el material?  Acords:  

● Atenció​: us haureu d’anar intercanviant els rols; és a dir, si un  alumne en una activitat és el càmera, en la següent serà el  presentador. No s’acceptarà que sempre, per exemple, faci la  gravació el mateix membre del grup. 



SESSIÓ 2:  Elaborem una notícia (factors) 

La notícia és un text expositiu oral o escrit. Relata un fet d’actualitat de manera breu i  entenedora.  

Abans d’entrar de ple a l’elaboració d’una notícia, haurem de conèixer altres factors  que formen part de l’àmbit periodístic. Per això, farem una sèrie d’activitats  relacionades amb el procés de selecció de notícies, amb les agències, amb els  criteris de selecció i amb la importància de comprovar la informació que donem.  


Activitat 2​: Selecció de notícies  
■ A les redaccions hi arriba una quantitat important de notícies. Una de  les tasques que tenen els periodistes és fer la tria.
Les notícies provenen bàsicament de les agències i els gabinets de  premsa de diferents organismes.

Imagineu­-vos que treballeu per un diari d'abast estatal i heu de triar  10 notícies per publicar. 
 Aneu a  ​http://www.naciodigital.cat/latorredelpalau/​, trieu les que  publicaríeu, copieu-­les i enganxeu-­les en el dossier. Compareu si la vostra tria coincideix amb la que han fet els vostres  companys/es.  



Activitat 3​: Les agències  
■ En els diaris, algunes notícies vénen signades per EFE, Associated  Press, Reuters, Europa Press,... Són les agències. 

Les agències de premsa són entitats que tenen corresponsals arreu  del món buscant notícies. Els mitjans de comunicació contracten  aquestes agències per tal que els subministrin notícies i imatges.  
Exemples de corresponsalies de la TV3 i Catalunya Ràdio:
Corresponsalies de la CCMA BERLÍN Oriol Serra Corresponsal de Catalunya Ràdio a Londres des del 2010. Abans, va ser corresponsal a Brussel·les, entre el 2008 i el 2010, i a Berlín, del 2005 al 2008. A més de ràdio, també ha treballat en televisió, premsa, agències de notícies i al servei mundial de la radiotelevisió púbica alemanya (Deutsche Welle). BRUSSEL·LES Jaume Masdeu Corresponsal a Brussel·les de Catalunya Ràdio des del 2009. Anteriorment, ho havia estat per TV3, també a la capital europea, del 1990 al 2004. Va dirigir els informatius de TV3 del 2004 al 2007, quan va deixar aquest càrrec per ocupar la direcció dels canals informatius de la CCMA, des d'on va dissenyar i dirigir el portal de notícies 324.cat. Francesc Serra Corresponsal de TV3 a les institucions comunitàries amb seu a Brussel·les des del 2013. Abans era redactor especialitzat en Economia dels serveis informatius a TV3 i enviat especial a diferents fòrums econòmics internacionals. LONDRES Carles Costa Corresponsal de TV3 al Regne Unit des del 2009. Va ser corresponsal a París del 2005 al 2009. Abans, va treballar com a redactor de la secció de Societat dels informatius de TV3 i va ser redactor del programa "En directe". PARÍS Joan Carles Peris Corresponsal dels mitjans de la CCMA a França des del 2014. Editor i presentador del Telenotícies Cap de Setmana del 2007 al 2014. També va ser Cap de Política dels informatius de TV3 i corresponsal polític. Amb anterioritat va ser Delegat a Madrid per Televisió de Catalunya. ROMA Eduard Rubió Corresponsal per Catalunya Ràdio a Roma des del 1990. Expert vaticanista, havia treballat com a redactor d'informatius a Ràdio Vaticà, en les edicions en quatre idiomes del seu servei de notícies internacional. A més de ràdio, també ha treballat per agències d'informació. MOSCOU Pròxima designació. BUENOS AIRES Joan Biosca Corresponsal a l'Amèrica Llatina per Catalunya Ràdio des de 2005 i especialista en informació econòmica. Ha estat redactor d'informatius a Catalunya Ràdio i a Catalunya Informació, i al programa "Economia i empresa". També va formar part de l'equip fundacional del canal 3/24 i de la redacció d'informatius a la secció d'Economia de TV3, a més del programa "Valor afegit". WASHINGTON Raquel Sans Corresponsal de TV3 als Estats Units des del 2014. Des de l'any 2002, havia estat presentadora del Telenotícies Vespre i del Telenotícies Migdia de TV3. També ha presentat programes com "Els Paisatges de Catalunya", "La Marató", "La Revista" i "De Vacances". Xavier Vilà Corresponsal de Catalunya Ràdio als Estats Units des del 2006. Ha estat editor del "Catalunya Matí", del "Catalunya Nit", i de "L'informatiu del Migdia" de Catalunya Ràdio. Anteriorment havia estat coordinador de continguts de Catalunya Informació, emissora de la qual també ha estat redactor i locutor. L'estiu del 2010 va dirigir i presentar l'edició d'estiu d'"El matí de Catalunya Ràdio". JERUSALEM Albert Elfa Corresponsal al Pròxim Orient amb seu a Jerusalem des del 2009. Abans va ser corresponsal als Estats Units (2005-2009). Anteriorment havia treballat en programes com "Valor Afegit", "Àgora" o "Veure Món" i en les seccions de Societat i Economia dels informatius de TV3. PEQUÍN Sergi Vicente Corresponsal per TV3 a la Xina i l'Extrem Orient des del 2003. Ha recorregut les 34 províncies xineses i treballat en pràcticament tots els països de l'Àsia Oriental. També ha treballat en premsa i en agències de notícies internacionals.



■ El dia 31 de març de 2010, a les 9 del matí, aquestes 5 agències  tenien publicada la notícia següent (cliqueu damunt l’enllaç) a la plana  principal del seu espai web:
ACN. Agència catalana de notícies: 



Europa Press. Agència espanyola privada: http://www.xtec.cat/monografics/periodistes/imatges/publica_epm.jpg  


Ompliu el ​document 1​ a partir de les informacions que us  posem a l'abast (hem deixat de banda la informació completa  de la notícia) (Dossier a mà).

Article sencer: 
   Activitat 4​: Els criteris

  A l'hora de triar les notícies que es publicaran en un diari o s'emetran  en un programa de ràdio o televisió, se segueixen uns criteris:  

 1. ​Excepcionalitat​ (no és notícia que un gos mossegui a una  persona però sí que una persona mossegui un gos).  
2. ​Conseqüències per a la població​ (l'accident d'un camió  cisterna que porti un producte altament contaminant).  
3. ​Rellevància dels personatges implicats​ (el president del  govern s'ha trencat una cama, però no és notícia si te la trenques tu).  
4. ​Proximitat emocional ​(construcció d'un magatzem de  residus radioactius al nostre poble).  
5. ​Proximitat temporal​ (la descoberta avui d'un nou  medicament contra la sida).  
6. ​Existència d'imatges​ (seria un criteri molt important per la  TV. No sabem gaire de conflictes al continent africà perquè no hi ha  imatges).  
7. ​Efecte agenda​ (la detenció d'un delinqüent perillós pot  portar a parlar de les lleis, de la seguretat a les poblacions, de la  marginalitat, alarmes...).   
8. ​Efecte per simpatia​ (un gos mata a un nen provoca que també es publiquin notícies d'atacs de gossos menys greus).   
Exemples:
1. ​Excepcionalitat​
2. ​Conseqüències per a la població

3. ​Rellevància dels personatges implicats​

4. ​Proximitat emocional

6. ​Existència d'imatges



7. ​Efecte agenda
http://www.eltriangle.eu/cat/notices/2012/11/posen_en_marxa_la_campanya_ull_amb_el_teu_ull_per_denunciar_l_us_de_les_bales_de_32593.phpActivitat 4.1 
Imagineu que treballeu en un diari local de Girona i heu  de triar 10 notícies per publicar, feu-­ho utilitzant el ​document 2  (Dossier a mà).

 Activitat 4.2 
Recupereu el llistat de 10 notícies que heu escollit a l’activitat 4.1 i indiqueu quin criteri és el predominant en cadascuna d'elles. Anoteu els resultats al dossier. És important que poseu en comú els vostres treballs.


Activitat 5: La veracitat de la notícia. Una notícia equivocada

 Activitat 5.1
En els diaris del dia 20 de març de 2010 s'informava que uns etarres havien estat vistos en un supermercat d'una localitat francesa. L'endemà tots els diaris parlaven de l'error policial i que s'havia confós a un grup de bombers amb terroristes.
Fixeu-vos en el text del subtitular i el del segon paràgraf de la notícia del dia 20 publicada en el Diari de Girona a la seva pàgina 33: http://www.xtec.cat/monografics/periodistes/imatges/publica_ddg203.jpg


L'endemà, el mateix diari, publicava, a primera plana i continuava a la 2 i a la 3, la confusió de la policia. És interessant llegir l'apartat titulat Seqüència d'una confusió: http://www.xtec.cat/monografics/periodistes/imatges/publica_213ddg.jpg


Comenteu les dues notícies amb els vostres companys. Graveu o escriviu els vostres comentaris. Si els graveu, pengeu l’arxiu al drive amb el nom del grup més “Activitat 5.1.”. Si les escriviu, feu-ho directament al dossier.

Les informacions que apareixen publicades han de tenir suficients garanties de la seva veracitat. Aquesta veracitat ve donada per les fiabilitats de les fonts d'on prové la notícia, l'ús de dades contrastades i l'evidència dels fets.

Activitat 5.2
Inventeu-vos una notícia que es fonamenta en el rumor que considereu com a cert i que, per tant, no verifiqueu: "L'empresa de cotxes marca X s'ha apropiat dels plànols del nou model de cotxe de l'empresa Y".

 Un cop hàgiu escrit la notícia, intenteu fer un llistat de les possibles conseqüències d'haver publicat aquesta notícia que al final ha resultat no ser certa (Dossier a mà).




                 Tercera sessió: elaborem una notícia (procés)

 Treballs previs: Abans d'anar a cobrir/escriure una notícia caldrà:

  • Cercar informació per poder entendre la notícia i explicar-la més bé.
  • Quan s'ha d'elaborar un text informatiu cal tenir informació prèvia sobre el tema que es pretén tractar. Cal saber de què s'està parlant.
Si el text que s'elabora és una crònica o un reportatge, també es necessitarà informació complementària.

En funció del tema que es treballi, es podran consultar diferents fonts:
  • Enciclopèdies. 
  • Textos específics sobre el tema.
  • Hemeroteques.
  • Entitats que s'hi relacionen.
  • Persones expertes.
  • Testimonis directes.
  • Webs.
La informació pot estar en diferents formats: fotografies, vídeos, text, so i gràfics.

És important que la informació es contrasti, és a dir, consultar més d'una font.

Cal recollir aquella informació que serà útil en la construcció del producte informatiu. És convenient fer un guió previ que ajudarà a cercar aquella informació que realment es necessita.

Cal preparar un breu guió de la informació visual i oral/escrita que es vol explicar, tenint en compte el mitjà que s'utilitzarà.

Cal organitzar les tasques.



  • Cobrir la notícia: 
Es necessita un aparell enregistrador de veu i una càmera fotogràfica/ de vídeo. També poden ser útils un bloc i un llapis.
Consells: el fotògraf / càmera ha de captar imatges des de diferents punts de vista, de diferent planificació i que expliqui diferents moments.


  • Edició: 
Un cop es té el material, caldrà fer la tria:
Què expliquem? (Què, quan, qui, on, com i (per què))

●     Com s'organitza la informació dins d'una notícia?
La informació dins d'una notícia s'organitza en forma de piràmide invertida, és a dir, a l'inici de la notícia es troben les informacions que es consideren més importants. A mesura que s'avança, van apareixent els aspectes considerats menys importants.

El text de la notícia ha de respondre a:
  • QUÈ: fet o esdeveniment que ha succeït.
  • QUI: protagonistes de l’esdeveniment.
  • ON: lloc o espai on ha tingut lloc el fet o esdeveniment.
  • QUAN: moment o temps en què s’ha produït el fet.
  • (PER QUÈ): causes de l’esdeveniment.
  • COM: de quina manera ha passat.


Com ho expliquem (el text que destaquem, les imatges que hi posem i com les posem)

 ●     En un diari
En un text d'una notícia hi trobem:
- El titular. Es destaca en negreta i cos de lletra més gran.
- El subtitular. Frase que se situa a sota del titular i n'amplia la informació.
- L'Avant-titular. Frase que se situa a sobre del titular i que en dóna una informació.
- L'entrada. Amb les dades més importants de la notícia. Normalment es destaca.
- El cos de la notícia que té una estructura de piràmide invertida, és a dir, les informacions més rellevants van a l'inici mentre que les menys importants, es posen al final.

- Quan una notícia inclou una imatge, aquesta ve acompanyada per un peu de foto. També hi figura l'autor de la fotografia (fotògraf, agència o imatge d'arxiu).

http://www.slideshare.net/ngt1776/la-notcia-estructura-i-caracterstiques
  • En un informatiu de ràdio
La ràdio es caracteritza per la immediatesa a l'hora de  transmetre una notícia. Aquesta immediatesa fa  referència al temps però també a l'espai, és a dir, la proximitat (les ràdios locals en són un clar exemple). 


El locutor/a de ràdio se serveix de la paraula per a fer  arribar als oients les notícies. Per tant ha de saber  parlar davant d'un micròfon vigilant el to i la intensitat  de la veu i col∙locant les pauses en el lloc adequat del  discurs. 

 També, per donar més dinamisme, és habitual  que una notícia la introdueixi el presentador i l'expliqui  el reporter.  

 Per facilitar que l'oient segueixi la notícia, cal que el  text radiofònic reuneixi una sèrie de condicions:

  • Clars: exposició senzilla.  
  • Redundants: repetir els aspectes més importants.  
  • Adaptats als objectius comunicatius: a qui va dirigit i la  funció d'informar. Expressar-­se amb naturalitat controlant el to, la  intensitat i les pauses.  

Activitat 6​ 
Escolteu la notícia que va donar  Catalunya Informació (26-III-2010) sobre la  protesta dels treballadors de l'autopista: 

Ompliu el ​document 3 ​(Dossier a mà). Cal que  escolteu del minut 0 al minut 17.  




● En un telenotícies  
En un telenotícies, els fets són explicats per les  imatges i pel text oral que l'acompanya. La seva  durada s'ha d'acotar a un temps concret que ve marcat  per l'escaleta del programa. 

Les imatges en són un element importantíssim i  configuren un dels criteris a tenir en compte a l'hora de  decidir si una notícia s'emet.  

També li donen unes característiques diferents al text  oral en tant que les imatges mantenen a l'espectador  contínuament situat en la notícia i aporten aspectes de  la informació que es poden obviar oralment.  

Cal no oblidar que elements com el llenguatge gestual i  l'entonació, ajuden a mantenir l'atenció i reforçar la  comprensió.  


 Activitat 7​
Mireu aquest Telenotícies vespre  emès el dia 31 de març de 2010.

Fixeu­-vos en la notícia de  la vaga dels treballadors de Renfe (1:27)  Ompliu el ​document 4 ​(Dossier a mà)​


  •  En un diari digital 
El diari digital permet incloure fàcilment fotos, àudios i  vídeos dins d'una notícia. Però l'aspecte més rellevant  és la possibilitat d'establir vincles que permeten  aprofundir en diferents aspectes de la informació.  

La immediatesa i la facilitat d'arribar a qualsevol racó  del món són altres elements que fan molt atractiu  aquest mitjà. 

Els diaris digitals presenten la informació essencial de  la notícia que pot anar acompanyada o no, d'imatges  o/i arxius de so. 

La informació s'organitza de la següent manera:  ­ 
  • El titular, destacat amb la mida més gran i negreta.  ­ 
  • L'avant­titular que aporta més informació al titular.  ­ 
  • El cos de la notícia que, a vegades, es divideix en  apartats, cada un d'ells amb un títol.  ­ 
  • Els enllaços dins el mateix text en paraules clau i /o en  un dels marges, que ens serveixen per tenir més informació relacionada amb el tema.

­ El diari digital permet augmentar la mida de la lletra per facilitar­-ne la lectura, imprimir la notícia, desar-­la...    

Si utilitzem fotografies, potser serà útil modificar l'enquadrament.  Caldrà fer la revisió ortogràfica i gramatical del text abans de donar-­lo per bo. 


Activitat 8​ 
Imagineu-vos que us han contractat com a  periodistes per a un diari d’àmbit local i us demanen que feu 4  o 5 planes amb les 4 o 5 notícies més importants.

Cerqueu-les! Si no en teniu cap, podeu posar-vos en contacte  amb algun organisme oficial (Ajuntament, Policia local...) o  alguna entitat de la vostra població (associativa, esportiva...).  Poden ser notícies del propi institut. 

Seguiu tots els passos que us hem indicat i dissenyeu i  escriviu les notícies en el dossier. Cada alumne escriurà i  dissenyarà la seva. Per tal de facilitar la correcció, posarà el  seu nom a l’inici del tot del document on escriurà la seva  notícia.  Un cop ho tingueu tot, aviseu la professora, ja que  haureu d’explicar les notícies als vostres companys.
Us pot ajudar aquest vídeo:



Quarta sessió: fem la Secció notícies! 
Activitat 9​. 
Ara us tocarà completar la Secció notícies del  vostre telenotícies. Heu de respectar les indicacions del  Coordinador de la secció. 
  • Trieu 2/3 presentadors, 1 càmera i 1 dissenyador d’escenari i  so. Anoteu els noms al dossier.
      ○ Presentadors:  
      ○ Càmera:  
      ○ Dissenyador d’escenari i so:  

  • Seleccioneu algunes de les notícies que heu realitzat a  l’activitat 8 (podeu fer-les totes o cercar-ne de noves). Arregleu  tot allò que sigui necessari per tal que les notícies acompleixin  els criteris que hem esmentat en l’apartat de l’activitat 7. 
  • Un cop seleccionades les notícies que exposareu entre tots,  ara us caldrà treballar com a especialistes de secció. Els  presentadors s’estudiaran els textos que han d’anar llegint, el  càmera tindrà present els enquadraments i la focalització (cap  a on dirigirà la càmera), i el dissenyador d’escenari i so  muntarà el decorat i la música que sonarà abans, durant i  després de cada notícia (en cas que ho consideri oportú). 
  • Quan ho tingueu tot, fareu la primera gravació. El càmera ha  de gravar tant els presentadors com l’escenari i serà  l’encarregat de pujar els arxius de la gravació al drive (els de  proves i el definitiu). Els arxius portaran de títol el nom del  grup més “activitat 9” més “arxiu 1”, “arxiu 2”... fins “arxiu definitiu”. Abans, però, tingueu present la següent explicació i  feu l’activitat 10.  

○ A l'hora d'explicar una notícia a la ràdio o a la televisió  cal fer-ho amb naturalitat. No s'ha de notar que es llegeix, ni ha de semblar que s'ha memoritzat el text.  L'entonació, la intensitat de la veu i les pauses, s'han d'utilitzar correctament per tal que s'entengui el  missatge i es mantingui l'atenció del públic. Els silencis, sempre que no s'exageri, serveixen per  captar l'atenció. Poden indicar un canvi de tema, un  esdeveniment inesperat, la gravetat d'allò que s'està  explicant, … 


Activitat 10​ 
Agafeu un llibre que us agradi i trieu-ne  un fragment.  Prepareu aquest fragment i feu-ne lectures amb  diferent intencionalitat: espantar, divertir, entristir i  informar. Enregistreu les vostres lectures i escolteu-les  per fer-ne una valoració personal. Pengeu els arxius  enregistrats al portafoli, amb el següent títol: nom del grup  més “activitat 10”. 


 Exemples de lectures en veu alta:

Cinquena sessió: planifiquem el reportatge

○ Ara us tocarà completar la Secció reportatges. Heu de respectar les  indicacions del Coordinador de la secció. 

○ El reportatge és més extens que la notícia i pot incloure diferents tipus de text: entrevista o text explicatiu, per exemple. Pretén aprofundir sobre un tema que no té perquè ser d'estricta actualitat. S'analitza el context, els antecedents, les conseqüències i sovint s'obté la informació directa de protagonistes, de testimonis i d’altres persones relacionades. 

 Per completar el reportatge, el reporter/a ha d'utilitzar informació que pot trobar en documents, diaris, revistes, llibres, estadístiques oficials... 

 Normalment segueix aquesta estructura:
Presentació del tema.
Desenvolupament del tema amb explicacions i entrevistes. 
Resum final.  

 Primer de tot cal buscar el tema del reportatge. Encara que no sigui sobre un fet que acabi de passar, sí que ha de ser d'interès. A partir d'aquí, caldrà:  


● Treballs previs:  
○ Cercar informació sobre el tema, consultant diferents fonts.  
○ Buscar gent que pugui donar visions diferents del tema i  testimonis directes, que completin la informació que ja es té.  
○ Preparar un guió sobre la informació visual i oral/escrita que  es vol explicar. 
○ Fer una planificació de les diferents tasques.   
○Cal fer els enregistraments de les entrevistes i de les  intervencions prèviament planificades sense perdre de vista el  mitjà que s'utilitzarà.  
○Serà útil un aparell enregistrador de veu, un bloc i llapis, una  càmera fotogràfica/ de vídeo.  
○ El fotògraf / càmera ha de captar imatges des de diferents  punts de vista, de diferent planificació i que expliqui diferents  moments.  
○ Quan es fa un reportatge per a un telenotícies, va bé  enregistrar imatges de l'entorn. A l'hora de fer el muntatge,  poden ser molt útils.  

■ Activitat 11​ (dossier a mà). 
Llegiu les indicacions i  anoteu el tema del reportatge, el material necessari, la  planificació, els testimonis…  Setena sessió: enregistrem el reportatge!  
● Tema del reportatge:   
● Textos que inclourà. El reportatge cal que  inclogui el text expositiu més una o més  entrevistes. Ambdós textos s’hi han de  relacionar.

● Material necessari (recorda que l’entrevista l’has de gravar per després fer­-la servir a  l’activitat 13):  

● Planificació de l’exposició:  

○ Idees del que volem explicar:  

○ Ordre de les idees:  

● Planificació de l’entrevista. Feu cas a les  indicacions del Coordinador de la secció  

○ Nombre d’entrevistes:  

○ A qui farem l’entrevista:  

○ Qui farà l’entrevista:  

○ Qui gravarà l’entrevista:  

○ Parts de l’entrevista (salutació,  presentació, cos i comiat):  

○ Preguntes que realitzarem: 





 Sisena sessió: fem el reportatge! 
■ Activitat 12​ 
Dissenyeu el vostre reportatge com si fos per a un diari digital i afegiu­-lo al dossier. Heu d’incloure el text expositiu, l’entrevista i les imatges que considereu adients. Recordeu: un cop es té el material,  heu de decidir com organitzeu els diferents apartats, quines imatges trieu i com les ordeneu, el text que hi poseu, que en els reportatges televisats (veu en off), s'adaptarà a les imatges. Caldrà fer la revisió  ortogràfica i gramatical del text abans de donar­-lo per  bo. 

○ Ja hem arribat a la part més complicada: gravar el reportatge. Per fer-­ho,  segueix les indicacions:

■ Activitat 13​
Penseu com podeu fer per enregistrar el reportatge que  heu dissenyat a l’activitat 12. Teniu plena llibertat per decidir la  metodologia. No obstant, si no sabeu per on anar, podeu seguir  aquestes pautes:  
● Primer, gravem la lectura del text expositiu (el cos del  reportatge)  
● Després, anem afegint imatges que el complementin  
● Finalment, incloem l’entrevista realitzada i fem el resum final  
●Important: el coordinador de reportatges penjarà l’arxiu al portafoli, el qual portarà per nom el nom del grup més “activitat  12” 

IIª PART

 Vuitena sessió: fem la crònica! 


○ La crònica explica un fet passat que es relaciona amb un d'actualitat. Ve a ser un relat seqüenciat d'uns fets on l'autor/a en dóna la seva visió personal. S'utilitzen diferents gèneres periodístics que conviuen en la mateixa crònica: notícia, entrevista, opinió, reportatge. Les cròniques van signades pel seu autor.  

El primer pas per elaborar una crònica serà triar el tema. Ha de ser un fet d'interès que ha de permetre ser narrat seqüencialment.
    
Exemple de crònica escrita:
Treballs previs:  
■ Cercar informació. Cal fer una investigació exhaustiva sobre el tema  que es vol tractar. Això donarà credibilitat al text i ajudarà a fer una  valoració fonamentada dels fets que es narren.  
■ Buscar gent que pugui donar visions diferents del tema i completin la  informació que ja es té.  
■ Preparar un guió sobre la informació oral/escrita del que es vol  explicar i la visual que necessitarem.  
■ Fer una planificació de les diferents tasques.  
■ Fer els enregistraments/fotografies prèviament planificades. És  probable que es necessitin imatges d'arxiu per completar el  reportatge. Caldrà cercar­les.  
■ Serà útil un aparell enregistrador de veu, una càmera fotogràfica/ de  vídeo, un bloc i llapis.  

● Activitat 14​  ​ 
Feu la planificació de la crònica al dossier a mà.  Heu d’afegir: la informació que heu cercat, el nom dels  testimonis, el guió... 


  • El text de la crònica ha d'explicar els fets juntament amb els comentaris i reflexions del periodista. Pot seguir el següent esquema:
    • A l'inici del text hi haurà la informació objectiva dels fets.
    • Seguidament apareixen més detalls i els comentaris de l'autor.
    • Es tanca la crònica amb una conclusió final del periodista.

 En funció del guió elaborat, s'editaran les imatges i s'hi afegirà la veu i els efectes de so, quan es faci una crònica per a un Telenotícies.

 Consells:  
■ Cal tenir molt ben planificat l'apartat d'imatges que han de respectar el  relat cronològic de la crònica.
■ Els efectes sonors ajudaran a donar més credibilitat.     


● Activitat 15​
Els sons ambientals aporten informació i ajuden  a donar més credibilitat a allò que s'explica. Si mentre un reporter/a explica un accident, se senten sirenes d'ambulàncies de fons, es deduirà, fàcilment, que es troba al  lloc dels fets.

La intensitat del so (fort/fluix) ajuda a situar en la distància. Com més a prop, més fort ho se sentirà (en un primer pla). Si  s'allunya, cada vegada anirà perdent intensitat. 
En funció de les experiències viscudes, es va construint un imaginari de sons que s'associen a diferents accions.

 Creeu una imatge sonora per a cada notícia. No podeu utilitzar  la paraula.
Podeu buscar els sons al Banc d'imatges i sons (​ http://recursostic.educacion.es/bancoimagenes/web/​) o, enregistrar-­los vosaltres mateixos.  
Per editar-­los, podeu utilitzar l'Audacity.

Teniu 4 notícies tretes del 3cat24 del dia 6 d'agost de 2010.  Cada notícia pertany a una secció diferent:

Catalunya:  
http://www.xtec.cat/monografics/periodistes/documents/cata.odt


Societat:

 Món:

Esports




Novena sessió: fem la crònica! 

  • Activitat 16 

Feu ara la crònica escrita. Cal que respecteu les indicacions del Coordinador de la secció.

    Primer, heu d’escriure la informació objectiva dels fets.
    Després, heu de redactar la vostra opinió sobre el tema.
    Per últim, heu d’escriure les vostres conclusions.


Desena sessió: gravem la Crònica!
  • Activitat 17

Graveu ara la crònica. Heu de decidir qui de vosaltres farà de cronista (caldrà que hi hagi 2 o 3 cronistes), qui gravarà i qui farà el decorat, si s’escau. Pengeu l’arxiu de la gravació al drive, amb el títol següent: nom del grup més activitat 17.

  


Onzena sessió: gravem el temps!
  • Activitat 18

Visioneu l’espai del temps d’un informatiu de la TV3. Després, busqueu la meteo del dia d’avui i utilitzeu-la per a la gravació. Pengeu l’arxiu al drive amb el títol: nom del grup més activitat 18.










Dotzena sessió: fem l’Espai d’Opinió!


  • Quan volem opinar sobre algun tema, hem d’elaborar textos argumentatius. Els clàssics textos argumentatius d’opinió de l’àmbit periodístic són l’article d’opinió, l’editorial i les cartes al director. Tots tres textos tenen l’estructura bàsica de l’argumentació: introducció (tema), desenvolupament (arguments) i conclusió (tesi). S’organitzen per paràgrafs.
  • L’article d’opinió és un text que va signat, que té un títol, que normalment inclou la foto de l’articulista i que pot aparèixer en forma de columna (a aquest tipus d’article se’ls anomena “Columna”, per la forma).

Si vols trobar exemples de textos periodístics d'opinió, clica a l'apartat del bloc "GÈNERES PERIODÍSTICS".
    • Activitat 19. Consulteu un diari qualsevol. Aneu a la secció d’opinió i llegiu i comenteu alguns dels temes dels articles. Fixeu-vos bé en la forma del text. Després, cada un de vosaltres ha de seleccionar un dels temes llegits i fer el seu article d’opinió. Recordeu de posar el vostre nom. (És una activitat individual que heu de fer al dossier a mà). Cada alumne afegirà al dossier a mà el seu article d’opinió.
  • L’editorial és un text argumentatiu que serveix per a que els responsables del diari expressin la seva opinió. És per això, l’editorial no va signat, ja que dóna l’opinió del propi diari. Té un títol i es distribueix per paràgrafs.
    • Activitat 20. Entre tots, trieu un tema d’actualitat i feu el vostre editorial. Escriviu-lo al dossier.
  • Les cartes al director són textos breus que envien els lectors al diari per expressar la seva opinió sobre algun tema o per manifestar una queixa o reclamació. Les cartes al director tenen un títol i van signades amb el nom i cognom de qui les escriu.


    • Activitat 21. Feu cada un de vosaltres una carta al director i afegiu-la al dossier a mà.





Tretzena sessió: gravem el nostre Espai d’Opinió


  • Activitat 22. Com voleu que sigui el vostre Espai d’Opinió? Voleu fer un debat? Voleu convidar un expert sobre algun tema concret i que us doni la seva opinió? Penseu en com serà l’espai d’opinió del vostre Programa Informatiu. Feu la planificació en un foli en blanc i afegiu-la al dossier a mà. Prepareu també els esborranys del que direu durant l’espai i inseriu-los al dossier a mà.





  • Activitat 23. Imagineu-vos, doncs, que teniu un programa de televisió i que en ell heu de fer un espai d’opinió. Seguiu la vostra planificació i graveu aquesta secció. Pengeu-la al drive amb el títol: nom del grup més activitat 23.



Catorzena sessió: gravem el nostre Espai d’Entreteniment


  • Activitat 24. Imagineu-vos que teniu un programa de televisió i que en ell heu de fer un espai d’entreteniment. La vostra secció ha d’incloure un apartat de cuina en què realitzeu una recepta i un apartat d’horòscops. Feu un esborrany amb tota la planificació al dossier a mà. Després graveu l’espai i pugeu l’arxiu al drive, amb el títol següent: nom del grup més activitat 24.


BIBLIOGRAFIA
Font bibliogràfica:
  • http://www.xtec.cat/monografics/periodistes/index.htm: “"Fem de periodistes!" són uns materials digitals elaborats per Dolça Vert Ros, creats per donar suport a diferents projectes escolars de periodisme digital com el Kiosk Jove i Escoles en Xarxa. La proposta es concreta en un seguit d'activitats i informacions per treballar el llenguatge oral, escrit, audiovisual i radiofònic.”




Publicat per a
Etiquetes de comentaris: , , , , ,
Subscriure's a: Missatges (Atom)