La lletra hac, que es conserva per raons etimològiques, no representa avui cap so, llevat d’alguns casos
d’onomatopeia, és a dir, d’imitació de sons (ha, ha, ha!, ehem!...), o de paraules manllevades d’altres
llengües que no han estat catalanitzades (hippy, hall...). Per tant, convé recordar les paraules que porten
hac i també fixar-se en les discrepàncies que hi ha respecte a altres llengües.
La crònica és un text periodístic que combina la informació amb la subjectivitat de que l’explica. N’hi ha de diferents tipus, en funció del mitjà on apareguin, del tema que toquin o del lloc on es produeixin: escrites, radiofòniques,audiovisuals,...
Característiques
La funció principal de la crònica és aprofundir en l’anàlisi d’un tema, sovint, des d’una perspectiva peculiar. Hi ha diferents tipus de crònica:
La crònica informativa: informa sense fer valoracions personals.
La crònica d'opinió o interpretativa: aporta valoracions personals dels fets relatats.
...
La informació ha de donar resposta a les sis preguntes (què? qui? quan? on? com? per què?) però d'una manera extensa.
L’estil
de la crònica es diferencia del de la notícia en què el periodista aporta valoracions subjectives de les informacions objectives. Aquesta llibertat d'expressió permet un enfocament del tema i un ús de la llengua força personal.
El llenguatge és senzill, directe, molt personal. Es valora la creativitat lingüística!
Sovint el cronista pren la forma del narrador observador. Combina la narració de fets amb la descripció de
fets, el comentari personal i el diàleg.
Ús del present, amb la intenció d’actualitzar el relat.
Ús del discurs directe, per donar credibilitat al relat.
Ús de connectors que estableixen ordre i progrés. Exemples: A continuació, tot
seguit, a hores d’ara, al mateix temps, sovint, de vegades, al més aviat,
d’aquí en endavant, de tant en tant, en
aquest instant, per acabar, perquè, a fi que, doncs, per tant,…
Parts
La crònica ha d'anar signada (nom i cognom de la persona que l'escriu) i porta la data.
Títular: Presenta el tema de la crònica (i pot ser d'una manera d'una manera atractiva i suggeridora). Per exemple, el titular de la crònica del concert de Manel, "Ja no cal l'ukelele", es busca cridar l'atenció del lector.
Introducció: Anuncia el tema principal i intenta captar l'atenció.
Cos: Desenvolupa el contingut del tema, habitualment en ordre cronològic. S'hi exposen les idees i els arguments.
Les estructures més habituals en la redacció d’una crònica són:
- Estructura de piràmide: se segueix un estricte ordre cronològic. En aquest cas el relat creix fins arribar al desenllaç.
- Estructura de martell: la informació principal es presenta resumida en les primeres línies, seguidament i, seguidament, els fets es relaten seqüencialment.
- Atesa la llibertat de creació pròpia del gènere, determinats autors poden utilitzar d’altres formes com l’estructura de piràmide invertida.
Pautes per a l’elaboració d’un crònica
La crònica és un gènere que pot ser molt
personalista i que pot adoptar estructures diferents; a grans trets, però, per
a la seva redacció convé seguir les pautes següents:
- Investigació.
La investigació aporta la informació per a que la història pugui ser explicada i és la que
propicia la documentació dels fets. Després caldrà buscar entrevistes amb les
fonts oficials, per a donar-li pes oficial al programa.
-Organització del discurs.
Ordena els diferents elements narratius de forma cronològica.
Cos de la crònica: "El canvi climàtic és un problema mediambiental que s'està produint a passos agegantats. (TEMA: INTRODUCCIÓ) Les causes que el provoquen són diverses: CAUSES ESTUDIADES A NATURALS.
Actualment, se sap que en 50 anys el planeta patirà un escalfament de +5 graus... (FINS AQUÍ, MÉS O MENYS, TEXT EXPOSITIU- INVESTIGACIÓ I SI FOS UN REPORTATGE ACABARIA AQUÍ)
I ARA L'ARGUMENTACIÓ:
Totes aquestes dades ens preocupen molt. La nostra generació no vol haver d'anar en tirants en ple mes d'hivern. Caldria, doncs, prendre una sèrie de mesures per tal d'evitar-ho: vigilar amb la contaminació atmosfèrica. Se sap que avui dia s'emeten milions de tones de gasos... MESURES ESTUDIADES
CONCLUSIONS:
Per tant, si no disminuïm la contaminació atmosfèrica i reduïm les emissons de gasos a la capa d'ozó estem condemnats a patir una acceleració del canvi climàtic."
Como profesor de ciencias por casi diez años, soy de la opinión de que las actividades de enseñanza en el laboratorio son momentos clave para un eficiente proceso enseñanza-aprendizaje. Este tipo de actividades fomenta en los alumnos actitudes que son altamente deseables como, analizar fenómenos naturales desde una perspectiva científica escolar, trabajar colaborativamente y tener un rol activo en su propio aprendizaje. Podemos considerar que una actividad de enseñanza de laboratorio fomenta este tipo de actitudes si ésta permite que los alumnos, desplieguen un pensamiento teórico acerca del fenómeno del mundo, utilizan un lenguaje científico escolar apropiado para expresarse y discutir acerca de éste, y además, permiten que los alumnos intervenir a través de la experimentación en el fenómeno del mundo. Contar con actividades de este tipo es algo deseable ya que permite al alumno una construcción significativa de conocimiento.
A continuación voy a describir una actividad de enseñanza en el laboratorio para estudiar las nociones de movimiento uniforme y acelerado con alumnos de bachillerato. A cada equipo de alumnos se le asignó un sensor de movimiento CBR, una calculadora TI-Voyage y una gráfica impresa de distancia contra tiempo (distinta para cada grupo de estudiantes).
El objetivo de la actividad consistía en que los alumnos debían reproducir la gráfica que se les asignó utilizando el sensor de movimiento y contar con un guión de movimiento que permitiera explicar el movimiento. Se observo que para lograr la meta los alumnos tuvieron que analizar la gráfica asignada, discutir propuestas, ajustar su guión de movimiento por prueba y error. Además, debieron familiarizarse con el manejo del instrumento sensor-calculadora, como repetir un experimento, obtener datos de distancia y tiempo.
Los alumnos al estar inmersos en actividad le dieron significado a conceptos físicos como posición, tiempo y velocidad en una experiencia real y concreta, el movimiento de uno de sus compañeros.
Considero que al involucrar a los estudiantes en la construcción de un gráfico distancia contra tiempo, de manera concreta a través del uso del CBR y la calculadora, es clave para la actividad experimental. Por que les permite generar nuevos intentos experimentales y probar sus hipótesis con respecto de la forma del gráfico.
Este tipo de actividades sienta las bases de la construcción de un modelo científico escolar para el de movimiento uniforme y acelerado, con la construcción de conceptos y relaciones como el tiempo y la posición. Además, los alumnos le dan sentido al concepto de velocidad como una cantidad vectorial al asociar la magnitud de la velocidad con el grado de inclinación de la recta y, la dirección de ésta al ubicar su referencia de movimiento ya sea acercarse o alejarse del sensor.
Después de aplicar la actividad pudimos concluir que la transparencia en la construcción de representaciones gráficas a través del sensor para el movimiento, promueve que el alumno se familiarice con fenómenos de movimiento uniforme y acelerado y además asocie elementos teóricos a los gráficos, como, la pendiente con la velocidad y el signo de ésta con la dirección del movimiento.
El uso del sensor de movimiento resultó ser un instrumento clave al momento de construir los conceptos relacionados con las nociones de movimiento como: marco de referencia, posición, tiempo, velocidad.
La crònica televisiva que hem trobat és la que es va fer el dia 28 de setembre del 2014 referent a l’entrevista al President de la Generalitat Artur Mas a TV3, amb motiu de la legalització de la consulta del 9N. Es va fer a càrrec de la periodista Mònica Terribas.
Primerament, veiem que la crònica parteix d’una noticia, l’entrevista del President de la Generalitat, feta la nit abans. Per tant, la crònica explica com ha transcorregut la conversa i en destaca les declaracions més rellevants (la desobediència davant la prohibició del TC de la consulta, la negació de la corrupció d’Artur Mas, etc) mostrats amb talls de vídeo. Prèviament el cronista interpreta el que ha dit l’entrevistat, explica més detingudament el que s’ha exposat (com la “metàfora marinera” amb la que el polític vol dir que les eleccions plebiscitàries són una solució poc desitjable, però que es farà si és necessari).
La veu en off és necessària per a transmetre els seus punts de vista al televident.
No cal que s'escolti en tot moment la veu del locutor o periodista. També hi poden haver moments de silenci.
També cal incloure elements visuals i sonors que acompanyen el discurs.
El guió és una de les parts més importants en la construcció de la crònica televisiva perquè permet narrar tots els fets documentats per l'investigador i s'organitzen els testimonis dels personatges.
continuación voy a describir una actividad de enseñanza en el laboratorio para estudiar las nociones de movimiento uniforme y acelerado con alumnos de bachillerato. A cada equipo de alumnos se le asignó un sensor de movimiento CBR, una calculadora TI-Voyage y una gráfica impresa de distancia contra tiempo (distinta para cada grupo de estudiantes).
l objetivo de la actividad consistía en que los alumnos debían reproducir la gráfica que se les asignó utilizando el sensor de movimiento y contar con un guión de movimiento que permitiera explicar el movimiento. Se observo que para lograr la meta los alumnos tuvieron que analizar la gráfica asignada, discutir propuestas, ajustar su guión de movimiento por prueba y error. Además, debieron familiarizarse con el manejo del instrumento sensor-calculadora, como repetir un experimento, obtener datos de distancia y tiempo.
os alumnos al estar inmersos en actividad le dieron significado a conceptos físicos como posición, tiempo y velocidad en una experiencia real y concreta, el movimiento de uno de sus compañeros.