TEMES TABÚ
La
societat té un gran pes sobre els coneixements que s'imparteixen a les aules. És
a dir, segons la societat en la que vius hi ha determinats temes que es
consideren tabú. En conseqüència, les escoles adopten la costum i opten per
evitar-los al programa educatiu.
"El sexe, la religió i
la mort es reconeixen com a temes tabú a les escoles d'educació primària.
Quan a l'aula surt un tema fora del programa escolar, cal evitar-lo o millor
tractar-lo?, de la manera que ho fem estem formant de veritat a futurs crítics
ciutadans?"
- Què entenem per tabú?
- Quins creus que són actualment els temes tabú? Per què? (Pàg.147 Ex.4)
Ex. Escull un d'aquests temes i posa't en el lloc dels pares que ho expliquen a un fill adolescent:
1. PARLEM DE DROGUES I ALCOHOL
La pressió del
grup per a iniciar aquest tipus de consum i pot representar un repte
infranquejable per l’adolescent si no te consciència de totes les conseqüències
dels seus actes. Això serà possible si:
- Es planteja el tema com una oportunitat de prendre una decisió correcta.
- S’explica a l’adolescent quines repercussions tindrà la seva decisió a nivell de salut, social i escolar.
- S’explica a l’adolescent que té dret a dir que NO.
- Com a pares donem l’exemple.
- Es fomenta les amistats amb influència positiva.
- En cas de problema no dubtar en consultar un especialista.
2. PARLEM DE SEXE
Els adolescents
són molt recelosos de la seva intimitat i hem de ser conscients, com a pares,
que no ens demanaran el nostre consentiment per a tenir relacions sexuals, com
tampoc ens avisaran ni explicaran res quan ho facin.
Per a que aquestes
primeres experiències siguin positives i que no posi en perill l’adolescent,
tindrem, com a pares, la responsabilitat de:
- Explicar els
canvis que apareixen en l’adolescència.
- Tenir en
compte la part emocional de les relacions sexuals i la capacitat d’estimar.
- Explicar
amb naturalitat al nen les seves diferents parts del cos.
· No eludir la responsabilitat i les
conseqüències que poden tenir les relacions sexuals.
- Diferenciar el que és real del que veuen en les pel·lícules: la pornografia ha de ser diferenciada de la vida sexual real.
- Donar una informació correcta sobre les malalties de transmissió sexual (sida, hepatitis etc...) i sobre les possibilitats d’embaràs.
- Explicar com es pot protegir l’adolescent: preservatiu i anticonceptiu oral.
- No imposar que parli de la seva experiència amb els pares si no ho vol.
2 3. PARLEM DE VIOLENCIA
I RACISME
Els nostres fills estan exposats a unes múltiples fonts d’imatges i de situacions de violència i de racisme en la seva vida quotidiana (vídeo jocs, Internet, escola, etc...)
Per això, hem
de:
- Deixar als nens la possibilitat d’expressar els seus sentiments, tan positius com negatius.
- Donar l’exemple amb uns valors i un discurs de respecte i tolerància envers els altres
- S’han de controlar els mitjans de comunicació utilitzat pel nen: l’exposició a la violència afavoreix la violència.
4. PARLEM DE MALALTIA
I MORT
Per no fer patir
els nostres fills, per a protegir-los, tenim tendències a ocultar les malalties
de familiars i a limitar el contacte dels nens amb la mort. D’aquesta forma,
els deixem desprotegits per a poder fer un dol complet i/o gestionar el
patiment de una persona pròxima al nen.
Com a pares,
podem limitar el sofriment dels nostres fills si:
- S’inicia la conversa en un moment adequat per al diàleg i fora dels esdeveniments de defunció i/o de malalties greus.
- Proporcionem al nen una informació correcta sobre les malalties més comunes i que apareixen sovint en els mitjans de comunicació.
- Evitem parlar de forma abstracte: el nen ha de saber que la mort és definitiva i fa part de la vida.
- No defugim del tema del suïcidi. Es pot utilitzar exemples per facilitar el diàleg.
- Hem de ser respectuosos amb la reacció del nen i he de deixar-li temps per assimilar els esdeveniments.
