DIETARI DE LECTURA

Què és un dietari de lectura?

El DIEC (diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans) defineix el dietari com un “llibre en què un cronista escriu, per dies, els esdeveniments més notables” o bé com un “llibre en què algú escriu observacions i reflexions dia rere dia”. Així doncs, volem que facis de cronista i/o d’observador de la teva pròpia lectura i expliquis què sents quan estàs llegint el llibre, si hi ha algun fet que et crida l’atenció, si el llibre et convida a reflexionar sobre algun aspecte o tema concret, si hi ha algun personatge curiós, si creus que el fragment llegit t’ensenya algun aprenentatge vital o… allò que consideris que ha de recollir el teu dietari de lectura.

Què no volem?

No volem que facis un diari. El diari és un llibre que recull els fets que t’han succeït a tu i que vols escriure per donar-los a conèixer (si els trobes interessants) o com a exercici d’interiorització. Un diari va molt bé per a desfogar-te, per a escriure tot el que estàs vivint i per a expressar com et sents per dins.

Com ho has de fer?

Has de fer el dietari en un foli en blanc i has de seguir les següents indicacions:

Fes una portada que porti de títol “Dietari de lectura”. Valorarem la teva creativitat, així que pots dissenyar-la com vulguis i, si ho prefereixes, pots demanar a la professora un foli de color.
Deixa un segon foli en blanc amb el títol “Índex”, que completaràs quan hagis acabat el dietari i tinguis tots els folis numerats.
Ja pots començar les entrades! Has de fer-ne un total de 8. Cal que hi posis la data, el nom del llibre que estàs llegint i un títol (pots afegir-lo quan hagis acabat l’entrada). Cada entrada ocuparà un sol foli i pots completar el text amb dibuixos, amb retalls, amb collages… amb allò que la teva creativitat consideri que pot ajudar a entendre i millorar la recepció del teu missatge.
Per últim, deixa un foli en blanc, que farà de contraportada del teu dietari.

I al Portafoli digital d’aprenentatge?

Doncs al PDA faràs 3 entrades noves. El teu treball, doncs, tindrà un total d’ 11 entrades (8 fetes a mà i 3 fetes a ordinador).

FITXA DE LECTURA DE CADA LLIBRE

Preguntes:

Recomanaries el llibre? A quin tipus de lector creus que li podria agradar?
Quina puntuació li dones al llibre del 0 al 10? Per què?
Quins temes recull la novel·la? Explica'ls
Quin aspecte o quins aspectes t'han agradat més de la novel·la?
Quin personatge t'ha enganxat més?
Imagina't que ets el narrador i pots incorporar personatges a la història. Quins incorporaries? Quin paper jugarien?
Imagina't que pots canviar la història. Com la canviaries? En quin moment de l'argument haguessis fet un canvi? I el final, el canviaries? Per què?

LECTURES TRIMESTRE 2 i 3

Com poden conviure, en una història urbana, alemanys, turcs, ocupes, monstres, punks, il·luminats, nazis, àngels, ressuscitats, obsessos, ballarins de Bollywood i l’antic alfabet otomà? Doncs aquí ho fan! En aquesta trepidant aventura entre Istanbul i Berlín; mitjançant un mosaic de cultures i un collage de maneres de veure i viure la vida; a través d’un ritme endimoniat, a base d’humor, ironia i riallades, amb transformacions, violacions de domicili i fins i tot teories sobre la fi de l’univers. La vida familiar, la vida alternativa, les diferents religions, la història del poble alemany i els éssers amb poder malèfic es donen la mà en les peripècies d’en Kamal, un noi de tretze anys al qual se li encomana una missió: salvar el món.

https://www.youtube.com/watch?v=LnbSklQ9V2A

La Camèlia és una fada padrina que fa tres-cents anys que es dedica a ajudar, amb molta eficàcia, joves donzelles i aspirants a heroi perquè assoleixin un final feliç. La seva màgia i el seu enginy mai no li han fallat, però tot comença a complicar-se quan li encomanen el jove Simó, un mosso de cavallerissa que necesita desesperadament un cop de mà. La Camèlia ha solucionat casos fins i tot més difícils però, per algún motiu, amb en Simó les coses es comencen a tòrcer inexplicablement.

En un món de boscos ancestrals, objectes encantats i proves de valor a vida o mort, la màgia pot convertir-se en una espasa de doble tall...

Des que els seus pares van morir, la Noa ha estat víctima del sistema i no confi a en ningú. Utilitza
les seves habilitats de hacker per romandre en l’anonimat i estar sola. Però un dia, quan de sobte es desperta en una taula en un magatzem amb una via intravenosa al braç i no recorda com ha arribat allà, la Noa comença a desitjar per primera vegada tenir algú al seu costat.

No expliquis els teus secrets perquè qualsevol pot trair-te. No paris de córrer perquè ells sempre et trobaran. No confiïs en ningú, ni tan sols en tu mateix.

En Jonàs és un membre de La Comunitat, un món pretesament ideal: sense conflictes, sense pobresa, sense atur ni injustícies ni desigualtat. Una societat en que els valors de la família són de màxima importància, mai s’ha sentit a parlar de rebel·lió juvenil i l’educació és quasi una forma de vida.

Aviat arribarà la Cerimònia Anual, el moment en que els Dotze (els nens de la generació de dotze anys de La Comunitat) reben les seves assignacions vitalícies determinades pel Comitè dels Ancians. En Jonàs és escollit per un càrrec molt especial: començarà una formació amb l’home dels records, i a poc a poc, anirà descobrint els foscos secrets que s’oculten sota la fràgil perfecció del seu món.

Narrada amb una senzillesa que enganya, aquesta és la provocativa història d’un nen que experimenta una cosa increïble i n’emprèn una altra d’impossible. Aquest llibre qüestiona els valors que sempre hem donat per fets i torna a examinar les nostres creences més profundes.

https://www.youtube.com/watch?v=Y8vr6XZ9QrU

https://www.youtube.com/watch?v=tYr5_2vg6Z0

20è Premi de Literatura «Protagonista Jove»

El Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil (ClijCAT) convoca el 20è Premi de Literatura «Protagonista Jove» amb el propòsit d’estimular la lectura d’imaginació en els nois i noies.

L’objectiu del Premi de Literatura «Protagonista Jove» és aconseguir que el major nombre possible de joves llegeixin els llibres seleccionats; es constitueixin com a Jurat dins de cada centre o biblioteca, i els presentin i defensin davant dels seus companys i, entre tots, anomenin el que consideren millor.

Procediment:

Cada participant haurà de llegir els quatre llibres que corresponguin al seu grup d'edat. Caldrà establir debats i votacions.

S'haurà de donar a cada llibre una puntuació:

4 per al més ben valorat
3 per al segon
2 per al tercer
1 per al quart
No es podrà donar la mateixa puntuació a més d'un llibre!

Les votacions s'emetran a la web del ClijCAT utilitzant per a l'accés el codi que el Consell els facilitarà i que s'haurà conservat fins aleshores.

El termini per emetre les votacions dels Jurats de cada centre i biblioteca serà el dia 15 de maig del 2016. El dia 16 quedarà desactivada la pàgina i no es podran emetre més votacions.

El veredicte del 20è Premi de Literatura «Protagonista Jove» es farà públic el dia 29 de maig del 2016.

http://www.clijcat.cat/Protagonista-Jove-Inscripcio-i-Bases

CONCURS DE LECTURA EN VEU ALTA

https://www.youtube.com/watch?v=AjcHufAFQto

Per què la lectura en veu alta?

Modalitats de lectura en veu alta

Podem distingir les modalitats bàsiques de lectura en veu alta següents:

Lectura dramatitzada: Permet la intervenció de més d’un alumne i la lectura dels fragments corresponents a un narrador i diferents protagonistes de la història.
Lectura comunicativa: Lectura individual d’un text que els altres no tenen. Potencia la capacitat d’escoltar de la resta del grup.
Lectura avaluativa: Lectura en veu alta d’un text determinat per avaluar-ne després determinats aspectes: la velocitat, l’entonació, la correcció, el ritme, la fonètica…, permet assenyalar els aspectes concrets de la lectura que cal millorar.

Dominar les destreses per a una lectura expressiva correcta

Per a dominar les destreses necessàries per tal de fer una lectura expressiva correcta es poden tenir en compte els punts següents:

 Llegir amb una entonació adequada, amb la velocitat, la pronunciació i el ritme que demana cada tipus de text.

 Controlar el procés lector per a assegurar una lectura correcta d’allò que diu el text (preparar-se la lectura, mantenir l’atenció, saber què s’ha de fer davant de paraules difícils…).

 Llegir en públic textos diversos, amb expressivitat, captant l’atenció, amb l’entonació, el ritme i la velocitat adients en cada cas, controlant el procés de lectura.

 Tenir clar amb quin objectiu o amb quina intenció es llegeix un text determinat (un llibre de consulta, un fullet de propaganda, un rètol, un diccionari, un còmic, una novel·la…), per a ajustar-hi la lectura.

Dominar les destreses per a la comprensió del que es llegeix

Per a dominar les destreses necessàries a fi de garantir la comprensió del que es llegeix es poden tenir en compte els punts següents:

· Treure profit de les imatges i altres indicis que acompanyen un text o fer servir la imaginació quan en manquen, per a assegurar-ne la interpretació.

· Fer resums, síntesis o ampliacions, sobretot quan es tracta de textos expositius i quan hi ha la intenció de fer aprenentatge a partir de la lectura.

· Localitzar en un text habitual (llibres de la biblioteca, textos escolars, diccionaris, enciclopèdies, revistes, anuncis, pàgines electròniques…) els paràgrafs o apartats que ofereixen la informació més interessant, la més completa o la més important per assolir l’objectiu.

· Identificar l’estructura d’un text, les seves parts, fixant-se en els paràgrafs, en la manera com es connecten les idees, en la seva seqüència.

· Identificar els senyals diversos (semàntics, lèxics, sintàctics, gràfics…) i treure’n profit.

· Fer servir les corresponents estratègies per a buscar el tema i la idea principal de textos habituals per a fer-ne un resum general i obtenir-ne una comprensió global.

http://www.lecturaenveualta.cat/la-lectura-en-veu-alta/

LECTURA TRIMESTRE 1

Autor: Núria Pradas i Andreu
Títol: Un estiu amb l'Anna

Editorial: Cruïlla

Col•lecció: Gran angular 8

ISBN: 9788482860954

L'Oriol no comprèn per què la mare es va separar del pare i per què té un nòvio tan pesat. Tampoc no entén per què l'obliga a passar tot el mes de juliol a Sant Pol. Però durant aquest mes coneix l'Anna i, aleshores, moltes preguntes comencen a tenir resposta.

PROJECTES DE LECTURA 1

PROJECTE 1: Capítols 1-5 Pp 5-49

PART INDIVIDUAL

1 1. COMPRENSIÓ LECTORA

Respon les següents preguntes:

· A l'inici del llibre, quin tema provoca la discussió entre la mare i l'Oriol?

· Quin és l’ofici del pare? On viu?

· Quin tipus de dolç troben a Sant Pol que tan els agrada?

· Quina mania tenia l'Oriol quan se sentia angoixat?

· Quina és l’afició de la mare durant l’estiu?

· Què demana de beure i menjar l'Oriol al Casinet?

· Què proposa de fer el Ramon a la colla?

· Quant temps feia que el pare de l'Oriol se n'havia anat?

· Què li explicava el pare a l'Oriol per carta?

· Quins dos personatges d’aquests cinc primers capítols no suporta l’Oriol? Explica quina relació tenen amb l’Oriol.

· Comenta algun detall de la festa a la platja que et cridi l'atenció.

· Quin negoci regenten els pares de l’Anna? Quins mesos hi treballa ella?

· Per què volen anar a Arenys?

· Què li fa venir basques a l'Oriol quan sopa amb l'Anna? Quina excusa dóna?

· Quants germans té l’Anna? Quin lloc ocupa ella?

· Creus que és justificat l’enrabiada de l’Oriol amb l’Anna després de la primera cita? Justifica la resposta.

LLENGUA

2.1. L'ús de les categories de paraules del llibre pot afegir-hi informació. Veiem-ne un parell:

· Pronom (possessiu):

o Hi ha una repetició que apareixerà al llarg de tot el llibre: "la meva Anna". Per què creus que és tant important aquesta repetició? Quin significat creus que té? (pp.35, 38,...)

· Fixa't en la paraula subratllada d'aquesta cita i explica quin significat remarca: "No m'amargarien pas la nit. No, perquè aquella nit era meva. Ben meva. Bé, meva i de l'Anna, és clar." (pàg.39)

· Adjectiu:

· Comenta l'ús de l'adjectivació d'aquestes cites del llibre:

a) (Mediterrani) "Blau i brillant. Era espaterrant!" (pàg. 12)

b) "Però les tardes..., aquelles tardes eren un suplici, una mena de tortura psicològica ideada per una ment perversa." (pàg. 14)

c) "(...) angoixa vital, convertida en coïssor frenètica. Només de pensar en les llargues hores de la tarda, buides, avorrides, solitàries (...)"(pàg. 14)

d) "Em mirava el local amb ulls d'estiuejant novell," (pàg. 15)

e) "(...) m'introduí en el món misteriós i atractiu del Casinet." (pàg. 17)

f) (El bany de l'Anna i l'Oriol) "L'aigua ens embocallà en una tebior desconeguda, i per un moment em vaig sentir completament net i feliç." (pàg. 26)

g) "(...) notava que la cara em cremava. Devia estar vermell com un pebrot! Vermell i indignat, avergonyit, humiliat..." (pàg. 34)

h) "l'abominable quatre ulls" (pàg. 39)

i) "penombra terrorífica" , "una escaleta més petita, més polsosa i més tronada encara que descendia cap a una porta esquifida, bruta i encrostonada." // "forat tenebrós" (pàg. 44)

· Interjecció:

o Una de les interjeccions més repetides del llibre és "ostres". Vés al web de consulta i escriu quines altres interjeccions signifiquen sorpresa.

Web de consulta: http://esadir.cat/entrades/fitxa/node/interjeccions

o Uf, vinga, vaja,... són algunes de les interjeccions del llibre. Fes una llista breu amb altres exemples.

2.2. Segons la situació comunicativa, apareixen diverses varietats funcionals o registres. En aquesta obra hi ha un clar predomini del nivell de formalitat baix. Busca paraules i expressions pròpies del registres informals. (Pàgines orientatives: 7, 8, 9, 10, 16, 17, 18, 19, 22, 24, 25, 27, 28, 29, 31, 32, 33, 36, 37, 43, 47, 48, ...)

2.3. La derivació permet modificar el significat de les paraules.

o Fixa't en l'antecedent sobre la llesca de platja de la pàg. 12 i relaciona'l amb el diminutiu de la pàg.13. Quin canvi de significat hi ha?

"una llesca de platja ridículament petita." (pàg. 12)

"No a la llesqueta de davant de casa, sinó a la platja gran." (pp 13-14)

o A continuació tens una llista de diminutius relacionats amb dos personatges del llibre. Extreu-ne algunes conclusions.

ANNA	ORIOL
"figura menudeta" (pàg. 19) "orelleta menuda" (pàg. 29) "ullets de patiment" (pàg. 33) Etc.	"homenet" (pàg. 31) "musculets" (pàg. 34) "lleteta" (pàg. 37) Etc.

o Observa l'ús d'aquests diminutius i comenta'ls.

"una minicuina, un minimenjador (sense tele!) i dues minihabitacions amb un sol bany que semblava de joguina". (pàg. 11)

"minibarra", "mininevera" (pàg. 45)

o Omple la següent graella amb els exemples del llibre. (Pàgines orientatives: 8, 19, 22, 27, 33, 34, 35, 39, 42,...)

AUGMENTATIUS	DIMINUTIUS

2.4 Frases fetes

Ja saps que el sentit real d’una paraula o expressió és el que podem trobar primer al diccionari però també poden tenir sentit figurat (quan pren un nou significat). Escriu el significat de les següents frases fetes i locucions:

a) Engegar a dida (pàg. 8)

b) Fer l'ànec (pàg. 8)

c) Ficar el nas (pàg. 8)

d) "Tomba que gira" (pàg. 9)

e) De bat a bat (pàg.11)

f) Fer el gos (pàg.13)

g) Assecar l’enteniment (pàg 13)

h) Escampar la boira (pàg.14)

i) Tocar el dos (pàg.21)

j) Passar-les magres (pàg.23)

k) Fer l’agost (pàg.24)

l) Engegar a rodar (pàg.29)

m) Muts i a la gàbia (pàg.32)

n) Esperar amb candaletes (pàg.32)

o) Dormir la mona (pàg.33)

p) De cua d'ull (pàg.33)

q) Caure l'anima als peus (pàg.34)

r) De fit a fit (pàg.34)

s) Sense embuts (pàg.34)

t) Sentir a ploure (pàg.35)

u) Fer un tomb (pàg.35)

v) A tort i a dret (pàg.40)

w) Remenar les cireres (43)

x) Quedar-se de pasta de moniato (pàg.45)

y) Fer-ne cinc cèntims (pàg.46)

z) A fregir raves (pàg.49)

2.5. Ara treballaràs alguns recursos retòrics i, en cas de dubte, pots consultar aquest requadre informatiu.

FIGURES LÈXICOSEMÀNTIQUES

Comparació: Comparar una idea amb un altra més coneguda, més clara o més expressiva.

Hipèrbole: Exageració desmesurada de qualitats o accions.

Ironia: Quan es dóna a entendre allò contrari del que es diu creant un efecte de retret o burla.

Personificació o prosopopeia: Atribució de qualitats humanes a coses o éssers que no ho són.

Sinestèsia: Ús de trets propis d'un sentit del cos per descriure alguna cosa referida a un altre sentit.

FIGURES MORFOSINTÀCTIQUES

Interrogació retòrica: Qüestió de la qual no se n'espera resposta i amb la qual es pretén afirmar alguna cosa.

Repetició: Ús seguit de paraules o grups de paraules en la mateixa oració o període.

· Comparació:

· Busca diferents exemples de comparacions i comenta'n un parell que t'hagin cridat l'atenció.

· Hipèrbole:

· Fixa't en la part subratllada d'aquesta cita i argumenta per què es tracta d'una exageració.

"Perquè fins a quarts de set era impensable agafar la bici i anar a escampar la boira (...). No, amb aquella calor allò hauria estat un suïcidi." (pàg. 14)

o Busca altres exemples d'hipèrbole.

· Ironia:

o Llegeix aquestes cites i justifica si alguna és un exemple d'ironia.

"Ei, que em deixaràs cec i a punt de vendre cupons!" (pàg. 11)

"la pubilla dels Monster" (pàg. 44)

"Com si allò fos l'entrada principal del Ritz" // "i si moria macabrament assassinat en la meva primera cita?" (pàg. 44)

· Personificació o prosopopeia:

o Per què aquesta frase "Les ones, enjogassades, em besen els peus" és una personificació? (pàg. 5)

o Comenta, detalladament, les personificacions d'aquest fragment:

"El sol ja havia fet mutis cap a l'horitzó, cansat d'una actuació tan llarga, i el seu lloc havia estat ocupat per tota una senyora lluna plena que es mirava el mar tot iniciant el seu coqueteig nocturn." (pàg. 21)

o El llibre conté més personificacions. Busca'n altres exemples!

· Sinestèsia:

o Per què aquesta frase "La casa s'omplí de sentors d'estiu, d'olor de blau i de salat" és una sinestèsia? (pàg. 12)

· Interrogació retòrica:

o Busca les interrogacions retòriques de les pàgines indicades. (pp. 17, 31, 41 i 45)

o A qui van dirigides les interrogacions que has trobat? Són retòriques? Justifica-ho!

· Repetició:

o Busca exemples de l'ús seguit de paraules i comenta aquesta repetició intencionada. (pp. 34, 38, 42, 44, 45 i 46)

· Onomatopeia:

o Ja saps que aquest recurs fònic imita sons. identifica a què es corresponen les següents onomatopeies del llibre:

plaaammmmmmm! (pàg. 40)

Marranyeeccc! (pàg. 44)

Flaix (pàg. 47)

o Afegeix-ne més exemples extrets del llibre i amb indicació de la pàgina.

3. DESCRIPCIÓ

3.1. Realitzeu una fitxa descriptiva amb el màxim d'informació possible d'aquests personatges: Marga, Joan, Oriol, Anna.

3.2. Descriu, amb el màxim de detalls, els següents llocs del llibre:

· La caseta de pescadors de Sant Pol

· El casinet

· La casa on hi ha la cova

· La cova

  4.    EXPRESSIÓ

4.1. Analitza els següents passatges extrets del llibre. Explica en quin context apareixen, quin significat tenen pel personatge que ho diu, quin missatge transmet i què n'opines tu al respecte.

TEMA: DIVERSIÓ
L'Oriol diu que vol anar a Lloret perquè hi estiueja un company: "(...) anant de marxa des del matí a l'altre matí". (pàg. 9)

"Hi havia tot el que una colla de la nostra edat pot desitjar. Quina guapada! Un lloc ideal per perdre's hores i hores, per tancar la porta i deixar-hi fora els mals rotllos." (pàg. 45)

TEMA: RELACIÓ FAMILIAR

"Qui és aquest Albert, que jo ni el conec, que no sé ni qui són els seus pares, que si et penses que m'he tornat boja de deixar-te anar un mes sencer amb uns desconeguts (...)"(pàg. 9)

"-Ostres, quina Black and Decker.”

-Oriol, no siguis mal educat! Sóc ta mare i no ta tia, entesos?" (pàg. 9)

"El que jo tinc per mare no és una dona de carn i ossos, no; és un gel, un iglú, un iceberg, una.... merda, això és una merda, això és una merda i no una casa!" (pàg. 10)

"-És que no t'entenc, mama.

-"Ah, quina gran veritat, fill meu!"

"Jo sol amb la mare, en una casa que em queia al damunt, massa gran per a dues persones soles, que es refugiaven en habitacions que eren com mons diferents." (pàg 21)

"Pare!, com el trobava a faltar.

Per què? Per què m'havia de passar a mi tot allò? Encara llavors, després de cinc anys, cada nit em feia la mateixa pregunta. I no hi trobava resposta.

-Per què te'n vas anar, pare? Per què?

M'ho preguntava tot sol, dintre meu, sense que ningú sentís les meves paraules ni s'adonés del meu dolor. (...) Només una vegada, tenia dotze anys i el pare acabava de marxar, vaig obrir el meu cor a la mare.

-Per què?

-No et puc respondre, fill. No hi ha un perquè. Tot és difícil per a mi ara. I per al pare també. No ho pots entendre, tot això, encara. Ets massa jove. Potser més endavant, quan siguis més gran...

(...) encara era massa tendre per rebre alguna explicació. L'explicació d'un fet que havia canviat la meva vida i m'havia convertit en una persona diferent." (pàg 22)

“I aleshores ella podria refer la seva vida com volgués, sense noses." (pàg. 23)

"-(...) Jo ja ho entenc, que t'estimes molt el teu pare, i que tens ganes de veure'l perquè està lluny i el veus poc. Però noi, toca de pues a terra, que la teva vida la tens aquí, al costat de la teva mare, amb els amics de sempre... Són onze mesos a l'any els que vius aquí, no?

-No entens res.

-(...) Què és el que és tan difícil d'entendre segons tu? Que vius enlluernat per ton pare? Que el tens idealitzat perquè va fúmer el camp? Home, doncs això em sembla bastant normal. Ara el que ja no trobo tan normal és l'actitud que tens amb ta mare, que en definitiva és qui està amb tu tot l'any, qui et cuida, qui t'aguanta les trompes i el que no són trompes (...). No, això no ho entenc. No deixes res per a la teva mare, és com si l'engeguessis a fregir raves." (pàg. 48)

"Tu què saps de la meva vida, eh, tia? Tu qui ets per donar consells? La nena feliç, que viu en una caseta de xocolata i mai en sa vida no ha sabut què era tenir problemes. Tu m'has de dir com m'he de comportar amb la merda de família que m'ha tocat a mi?" (pàg. 49)

TEMA: AFICIÓ

1 "(...) la mare s'empassava un llibre darrere l'altre.

Si tu també llegissis no t'avorriries.

-És que això teu és un vici. No sé com no et cansa la vista, llegir tant. Si tinguéssim tele..." (pp.14-15)

TEMA: SENTIMENTS

1 (Oriol) " No podia suportar anar per la vida fent-me la víctima. Ni que ningú fiqués el nas en els meus sentiments." (pàg 22)

" vaig deixar entreveure aquell bocinet de cor que duia tancat amb pany i clau." (pàg. 46)

" És que... -en aquell moment alguna cosa se m'esqueixà per dins. Alguna cosa que s'aguantava agafada per un fil es trencà. I en fer-ho, tots els sentiments, totes les sensacions, tots els dolors tancats amb clau tant de temps, em van venir a la boca amb violència:

-... és que un dia agafaré aquell avió i ja no tornaré, Anna. No tornaré mai més, ho juro, ho juro per...

-...pels meus morts! -va concloure l'Anna." (pàg. 48)

(...) Sí, sentia vergonya; vergonya d'haver obert el meu pobre cor adolorit a una desconeguda i que me l'hagués tornat fet bocinets. I el meu orgull? On era ara el meu orgull? Oh, estava ben empipat!" (pàg. 49)

TEMA: ENAMORAMENT

L'Oriol mira a l'Anna): "Me la vaig quedar mirant amb cara de babau integral." (pàg. 24)

"(...) vaig tenir la impressió d'una aparició angelical." (pàg. 29)

"PER QUÊ s'empolaina tant, l'Oriol? Si fins i tot s'ha posat massatge d'afaitar i colònia de la bona." (pàg.39)

"T'has fixat en l'intercanvi de miradetes tendres i en els canvis sobtats del color de la pell?" (pàg. 39)

"Vam sortir de la pizzeria rient i agafats de la mà. Jo em sentia senzillament la mar de bé. M'hauria agradat que el temps s'hagués aturat en aquell moment; (...) i seguir mirant l'Anna als ulls, i que ella em tornés totes les mirades.

(....) I és que tot el que jo sentia al costat de l'Anna era una novetat meravellosa per a mi. Perquè he d'aclarir, encara que em costi una mica fer-ho, que aquella era la meva primera cita amb una noia." (pàg. 42)

"Per uns moments vaig témer que m'hagués enamorat (...)"(pàg. 44)

TEMA: ALCOHOL

"-Noi, és que a mi l'alcohol em fa venir vomitera" (pàg. 17)

(El Joan segons l'Oriol): "Quin fàstic! No el puc aguantar, aquell pesat. Només de pensar-hi m'agafa vomitera. (...) Què li havia de dir, a ma mare?: "Em portaré bé, mare, marona, i no li escopiré al plat?" (pàg 20)

"Evidentment, jo no podia quedar com un pocapena davant l'Anna. No podia fer el mitja merda davant de tota aquella gent. I el primer dia! Així és que vaig tancar els ulls i em vaig empassar aquell got de cremat d'un glop.

La cremor em recorregué tot el cos fins a arribar al cervell. Primer vaig sentir una sensació d'allò més estimulant, una mena d'escalforeta superagradable acompanyada d'un pessigolleig. Era com si em cremessin per dins i engeguessin tot el fred a fer punyetes. Però, passada aquesta primera impressió, en el moment que el beuratge infernal aterrà al meu cervell, i s'estengué com una taca d'oli per totes les meves neurones, vaig començar a veure pampallugues. Els ulls se'm van enterbolir, l'estòmac se m'encongí de mala manera i dins meu vaig sentir que començava una carrera frenètica cap a l'exterior. Crec que vaig vomitar la primera farineta de cinc cereals. Si més no, allò que sortí de l'interior més ocult de les meves entranyes tenia tota la pinta de farinetes de cereals.

Vaig quedar estès a terra, totalment fora de combat i, encara que podia sentir el que la gent deia, no podia articular ni una sola paraula, ni moure un múscul, ni tan sols obrir els ulls.

-Que foooort! Un sol got i quin pet que ha agafat.

-I el tio és d'efectes immediats. Si no ha tingut ni temps d'arribar-li a l'estómac!" (pàg. 27-28)

"Jo ja en feia, d'esforços per aixecar la mà, el peu o el cap. Però ni una sola part del meu cos estava disposada a fer-me cas." (pàg.29)

"I per si de cas aquell mal de cap no fos suficient, també em sentia idiota. (...) Però jo, per què bevia si el meu atrotinat body no podia suportar ni una gota d'alcohol? I a sobre, no m'agradava! Però, és clar, m'havia de fer l'homenet. Sempre que bevia era per fer-me l'homenet davant dels altres. I la cosa sempre acabava igual de malament. I és que la merda aquesta de budells que tinc per aquí dintre no aguanten ni una cervesa sense alcohol, col·legues! de debò, no exagero." (pàg.31)

"-Si és que un dia ens donaràs un disgust dels grossos, Oriol, fill, i ja saps que no pots beure, doncs per què beus?, no beguis i en pau! Has d'aprendre a dir que no, has de ser tu mateix, i és que no n'aprendràs mai, eh?, perquè de trompes d'aquestes, quantes n'has agafat ja?, tres? quatre?; i que si com més gran més animal, i que...

Ai, PROU! Per què em torturava d'aquella manera? Era un càstig, un martiri, una cruel venjança materna?" (pàg.32)

"-Saps? -va dir en Ramon, (...), a mi em vas espantar de debò, eh? No ho havia vist mai allò. Ens ho havies d'haver dit, que l'alcohol et deixa fet merda.

-Però si jo...

-I tant! -va afegir la Marta, que pel que endrapava es veia clarament que no patia d'anorèxia ni res de semblant-. I vés amb compte, eh? Un dia et pots arribar a col·lapsar.

-Què dius que què? - vaig fer jo mig al·lucinat.

-Home, que et pot agafar un col·lapse alcohòlic." (pàg.36)

TEMA: COS

“Mens sana in corpore sano que deia la de llatí de segon.” (pàg. 8)

(Conversa entre l'Anna i l'Oriol):

-Mira, si no et ve de gust despullar-te, ens podem banyar vestits. Aquí tothom fa el que li dóna la gana.

-No, si no és això; per què no m'hauria de venir de gust despullar-me? Si jo em despullo sovint, vaja..., que em despullo gairebé cada dia.- I adonant-me de les bajanades que deia, vaig afegir sense gaire convenciment-: és que tinc fred." (pàg 25-26)

"Així doncs, allò era el que pensava de mi l'Anna, que estava esquelètic? (...) Em va caure l'ànima als peus. Decididament jo no era el seu tipus. A ella li devien agradar els tipus atlètics com en Ramon, o"motoritzats" com en Pep. Vés a saber. El que era segur és que no s'emocionava davant d'un esquelet com ara jo." (pàg.34)

TEMA: SEXISME

"Allí, entre mascles i femelles" (...)"(pàg. 17)

"(...) a Arenys demà a la nit, a la disco, que allí hi ha molta més marxa i les franceses piquen d'allò més!" (pàg. 37)

“Que ridícul! A la seva edat i encara se’ls posaven ullets de sucre quan es miraven.” (pàg. 20) // "(...) s'havia maquillat i repentinat, i s'havia posat un vestit nou. (...) Semblava un bollicao..., ecs, quin ridícul! Però si ja havia fet els quaranta anya feia mesos! Algú em vol dir com es pot estar enamorat a l'edat d'aquell parell? Vinga, home, si ja no s'aguantaven els pets!" (pp. 32-33)

5. RECERCA:

5.1 Els protagonistes de la història tenen disset anys i després de l’estiu començaran el COU (Curs d’Orientació Universitària), que correspondria al segon de batxillerat actual. Per parelles, cerqueu informació sobre el sistema educatiu anterior a l’ESO. Feu una explicació raonada sobre aquesta qüestió.

Orientacions:

- Any del canvi del sistema educatiu

- Diferències fonamentals

- La F.P i l’equivalència amb els CFGM.

5.2 L’Oriol s’inscriu en un campament CIRIT (Consell Interdepartamental de Recerca i Innovació Tecnològica). Cerca informació sobre aquesta institució i explica breument els seus objectius.

Després respon:

- Per què creus que l’Oriol s’inscriu en aquest campament durant l’agost?

- Alguna vegada has participat en una activitat d’aquest tipus? Documentat sobre les possibilitats que existeixen de fer-ho i fes un llistat de les que més t’hi interessaria participar.

5.3 El ram de flors que li compra a la mare per “subornar-la” i no haver d’anar a Sant Pol, li costa “500 peles”. Respon les següents preguntes:

- Quin any entra l’Estat Espanyol a la moneda comunitària europea, l’Euro?

- Quants euros són 500 peles? Podries comprar avui en dia un ram de flors per aquest import?

5.4 Mira les característiques de la caseta marinera de Sant Pol (pp. 11 i 12) i busca per internet el lloguer per al mes de juliol. Fes una captura de pantalla del web utilitzat.

5.5 Consulta aquest web sobre els productes típics de la gastronomia de Sant Pol i relacionar-ho amb el que s'esmenta a la pàgina 13 del llibre.

http://www.costadebarcelonamaresme.cat/ca/municipis/sant-pol-de-mar/productes-tipics-de-la-poblacio

5.6 El Ramon compara el casinet amb una taverna de Barcelona (pàg.16). Busca informació de text i imatges de l'interior del bar barceloní i compara'l amb les descripcions del de Sant Pol. Finalment, justifica si la comparació dels dos bars és encertada.

5.7 L'Oriol espera amb ànsia les cartes del pare. Fixa't en quin és l'any de la primera edició d'aquest llibre i investiga quan temps va trigar a implantar-se internet i, si és possible, l'ús de correu electrònic. També pots contrastar aquesta informació amb la que et proporcionin familiars i professorat.

5.8 Aquests són tres referents del llibre que apareixen al llibre (ET, Mary Poppins i Songoku). Ubica'ls en el temps i comenta la seva vigència a la dècada dels anys 90.

"En Ramon va fer cara d'espant, com si acabés d'adonar-se que tenia al davant l'ET." (pàg. 16),

"la Mary Poppins dels meus anys d'infant" (pàg. 25)

"(...) uns ullets de patiment que ni els d'en Songoku quan va perdre la bola del seu avi." (pp. 33-34)

Després comenta quins serien els teus 3 referents: una pel·lícula, un personatge literari de ficció i el protagonista d'uns dibuixos animats. Quins canvis has notat dels teus referents als de l'Oriol?

5.9 Quan l’Anna porta a l’Oriol a visitar “la cova” dels joves, aquest no les té totes perquè el lloc li sembla, només entrar, una mica tètric: “davant nostre una escala polsosa i molt tronada, digna d’aquells contes de Poe que ens llegia la de literatura (...)” (pàg 44) Cerca informació sobre Edgar Allan Poe i explica en què es caracteritzava la seva literatura.

6. IMATGES:

Fes un recull d'imatges que tinguin a veure amb el contingut dels primers cinc capítols i que estiguin en ordre cronològic. Personalitza aquest àlbum fotogràfic amb cites del llibre. A mode orientatiu aquí tens algunes idees: SANT POL, CASETA DE PESCADORS, COCA, CREMAT, PLATJA, BICI, CASINET, COVA,...

PROJECTE 2: Capítols 6-10 Pp 50-94

PART INDIVIDUAL

1. COMPRENSIÓ LECTORA

Respon les següents preguntes:

·Qui és la Sara? Per què no li cau bé a l’Oriol?

·De quina manera l'Oriol boicoteja el dinar?

·Qui és la Cuca? De quin curset ha vingut? Quants anys té?

·Per què el germà gran de l’Anna es fa metge?

·Quina explicació dóna l’Anna del per què la seva germana nasqué amb síndrome de Down?

·Quin atac li agafa a l'Anna quan està a la platja amb l'Oriol? Per què?

·Com es van conèixer la mare de l'Oriol amb la Sara? Quina carrera tenien?

·L'Oriol on desava les cartes del pare?

·Què en pensa l’Anna d’en Joan, la parella de la mare de l’Oriol?

·Quant temps feia que l'Oriol suportava el Joan?

·Quin dia és el 20 de juliol? Com acaba aquella vetllada?

·Quina conclusió en treus de la “xerrada” que tenen l’Oriol i en Joan al Casinet del capítol 9?

·Explica la relació que estableix l'Oriol entre el pati de l'escola i el moment actual que passa. (capítol 10 p. 89)

·Quin argument convenç a l'oriol d'anar-se'n al campament CIRIT?

2. LLENGUA

2.1. Seguim treballant l'ús de les categories de paraules!

Pronom (possessiu):

· Novament, persisteix la repetició de "la meva Anna". Creus que aporta algun significat nou? A què creus que es deu aquesta persistència al llarg del llibre? (Exemples: pp.54, 93,...)

· Fixa't en la paraula subratllada d'aquesta cita i explica quin significat remarca: "No m'amargarien pas la nit. No, perquè aquella nit era meva. Ben meva. Bé, meva i de l'Anna, és clar." (p.39)

Adjectiu:

· Explica per què aquest adjectiu està substantivat: "la intrusa" (p. 52)

· Comenta l'ús de l'adjectivació d'aquestes cites del llibre:

a) (L'Oriol reacciona amb la visita inesperada de l'Anna) "amb la cara groga, verda, vermella i altra vegada groga. Tot un semàfor!" (p. 52)

b) "la meva Anna era un misteri obscur" (p. 68)

c) "(...) angoixa vital, convertida en coïssor frenètica. Només de pensar en les llargues hores de la tarda, buides, avorrides, solitàries (...)"(p. 14)

d) "Em mirava el local amb ulls d'estiuejant novell," (p. 15)

e) "(...) m'introduí en el món misteriós i atractiu del Casinet." (p. 17)

f) (El bany de l'Anna i l'Oriol) "L'aigua ens embocallà en una tebior desconeguda, i per un moment em vaig sentir completament net i feliç." (p. 26)

g) "(...) notava que la cara em cremava. Devia estar vermell com un pebrot! Vermell i indignat, avergonyit, humiliat..." (p. 34)

h) "l'abominable quatre ulls" (p. 39)

2.2. Segueix buscant paraules i expressions pròpies del registres informals. (Pàgines orientatives: 51, 54, 58, 84, 86, 88, ...)

2.3. Ja saps que la derivació permet modificar el significat de les paraules.

· Quin significat trobes que aporten aquests diminutius relacionats amb la Cuca: "personeta" (p. 54) i "germaneta" (p. 55) . Extreu-ne algunes conclusions.

· Observa l'ús d'aquest prefix super- i comenta'n el significat: "supermaca" (p. 62), "superguapa" (p. 73), "supermoto" (p. 79)

· Omple la següent graella amb els exemples del llibre que no s'hagin comentat en les activitats anteriors. (Pàgines orientatives: 54, 58,...)

AUGMENTATIUS	DIMINUTIUS

2.4 Frases fetes

Escriu el significat de les següents frases fetes i locucions:

a) Dir-ne quatre de fresques. (p. 50)

b) Ficar la pota. (p.. 53)

c) Mirar de reüll. (p. 53)

d) Beure oli (p. 55)

e) Ser una dona de món. (p. 59)

f) Anar a fer punyetes. (p. 60)

g) Fer-se'n creus. (p. 63)

h) Fer-la petar. (p. 63)

i) Fer el manta. (p. 63)

j) De bat a bat. (p. 64)

k) Trencar el gel. (p. 73)

l) Posar-se pedres al fetge. (p. 76)

m) Fer mans i mànigues. (p. 81)

n) Deixar fora de combat. (p. 82)

o) Fotre (o fúmer) el camp. (p. 82)

p) Mirar de fit a fit. (p. 83)

q) Ficar la porta. (p. 83)

r) Tenir (o no) dos dits de front. (p. 88)

s) Sentir a ploure. (p. 88)

t) Trencar el gel. (p. 90)

u) Anar amb la floreta a la mà. (p. 92)

v) A cor què vols, cor què desitges. (p. 93)

2.5. Ara seguiràs treballant alguns recursos retòrics que ja havies vist. A continuació, tens el requadre informatiu de les noves figures retòriques.
·         Anticipació:
o  Hores d'ara encara no pots saber el motiu pel qual la part subratllada d'aquestes cites són una anticipació del que passarà a la 2ª part del llibre. Fes-ne alguna hipòtesi.
"Quantes Annes hi devia haver dintre de la meva Anna? Quantes em van quedar per descobrir?" (p. 54)
"Sentia el cor lleuger i bevia la vida a glops, ignorant que tota la felicitat té un preu i que sovint no és una ganga." (p. 63)

·         Retrospecció
o   Llegeix el fragment d'aquest diàleg i justifica la ruptura del temps present i l'aparició d'aquesta retrospecció.
Anna: (...) I tu, que el celebres el teu aniversari a casa?
Oriol: No. Abans sí que el celebràvem, quan era petit. Ens reuníem una bona colla a casa, entre tiets, tietes, avis i cosins. Però ara no; tothom en dóna pasta i ja t'ho faràs!
(...) A tu no et passa que enyores coses de quan eres petita, de quan feies aquelles festasses d'aniversaris (p. 67)

·         Comparació:
o  Llegeix aquestes comparacions i respon les preguntes següents d'una manera argumentada:
o    Quines et semblen més típiques?
o    Quines et resulten més originals?
o    Quines són més divertides? I romàntiques?
o    Quina és la més literària?

"I jo vinga a pensar en l'Anna. Com un boig." (p. 51)
"Elles dues xerraven com unes cotorres" (p. 52)
"I jo callat com un mort" (p. 52)
"L'Anna m'arrossegava cap endins, com si jo fos un gosset disposat a obeir-la en tot." (p. 55)
"(...), m'havia pensat que la vida amb l'Anna era com un llac d'aigües tranquil·les i planeres." (p. 56)
"(L'Anna) com una estrella apagada, llunyana." (p. 68)
"jo tampoc tinc ganes de rostir-me al sol com un pollastre a l'ast;" (p. 72)
"Estar més penjat que un abric en un armari." (p. 88)
"(L'Anna) Els seus ulls eren nets, i clars, com el mar que podíem veure per la finestra d'aquella habitació." (p.90)

·         Hipèrbole:
o  Busca exemples d'hipèrbole. (pàgines orientatives: 51, 52, 71, 75, 91,...

·         Ironia:
o   Llegeix aquestes cites i justifica si alguna és un exemple d'ironia.
"un d'aquells caps de setmana en què ell ens honorà amb la seva visita" (p. 65)
(la mare de l'Oriol) "li venia de gust tancar-se a la cuina i fer un dinar especial; un d'aquells dinars per "lluir-s'hi". No sé davant de qui s'hi volia lluir, si només ens tenia a en Joan i a mi per fer experiments culinaris. Dones..." (p. 71)
"Era un Casinet de vint-i-un botó, ple de parelles que festegen formalment i es mengen les patates amb les mans entrellaçades" (p. 72)

·  Metàfora
o Per què la part subratllada és una metàfora? A què es refereix? Quina semblança hi trobes?
"Estava absolutament tancat en els meus pensaments. La nuvolada negra m'amenaçava de nou." (p. 59)

·         Personificació o prosopopeia:
o   Per què aquesta frase "la brisa entremaliada jugant amb els nostres cabells" és una personificació? (p. 59)
o   El llibre conté més personificacions. Busca'n altres exemples! (pàgines orientatives: 60, 63, 65, 68,... )

o    Sinestèsia:
o   Per què aquesta cita referida a les cartes del pare de l'Oriol és una sinestèsia? "per saber quin gust tenien si les llegies sense llàgrimes als ulls " (p. 65)
Interrogació retòrica:
Interpreta aquestes interrogacions retòriques que fa l'Oriol sobre el Joan: "és que no tenia sang a les venes aquell individu?" (p. 75)
"és que en Joan es pensava que la vida era un conte de fades?" (p. 76)

· Repetició:
o   Busca exemples de la repetició i ús seguit de paraules. (pàgines orientatives: 50-51, 59, 61, 83, 89. 93,... )

2 3. DESCRIPCIÓ

3.1. Realitzeu una fitxa descriptiva amb el màxim d'informació possible dels personatges que apareixen en aquesta part del llibre. Sobretot, descriu més extensament els nous!

3.2. Descriu, amb el màxim de detalls, els següents llocs del llibre:

· La discoteca

· El casinet

· La platja
· Etc.

4 4. ANÁLISI

4.1. Analitza els següents passatges extrets del llibre. Explica en quin context apareixen, quin significat tenen pel personatge que ho diu, quin missatge transmet i què n'opines tu al respecte.

TEMA: DIVERSIÓ

"Després baixava a la platja amb la mare, i fèiem el manta total. Ara de cara, ara d'esquena; ara em remullo, ara em torro una miqueta. (....) em deixava caure al llit i llegia. Sí, llegia, que també en sé, eh? La meva mare havia aconseguit interessar-me per algun dels seus llibres (algun en tenia de passable) i després d'aquell n'havia agafat un altre i un altre, (...) i em submergia en històries diferents, en èpoques remotes. No estava malament allò de llegir per passar una estona tranquil·la. (...) I em veia a mi, un nen de quatre o cinc anys, de cabells rinxolats i esprimatxat, ajagut al petit llit de fusta clara, amb la mare somrient al seu costat amb un conte a les mans. I la mare llegia el conte fluixet, suaument, com si volgués cridar la son (...)" (p. 64)

"Diumenge a la nit vam enfilar carretera i manta, i cap a Arenys hi falta gent! (...)

En Pep ens esperava a la porta de la discoteca.

(...) La discoteca d'Arenys era una horterada total, és clar. Plena de fum i soroll i de guiris amb cara de despistats pertot arreu. (...) A mi els ambients tancats i estridents, no ho sé, em passa una mica com amb l'alcohol, em fan venir vomitera." (p. 79)

TEMA: ALCOHOL

"Qui estava a punt del vòmit era en Pep, perquè quan nosaltres vam arribar ell ja anava tan col·locadet que caminava fent tentines i no podia ni coordinar dues paraules seguides.

(...)

- òn... òndia, tios... -ququejà en Pep, llançant-me de ple a la cara una bafarada alcohòlica que em regirà els budells-. Si heu portat el "lletetes", Vi... vine amb el papa, maco, que anirem a la barra a demanar una copeta.

I m'arrossegà cap a la barra, on vam demanar dues d'aquelles porqueries que la gent acostuma a demanar a la barra de discoteques.

(...) I es veia que les trompes d'en Pep eren famoses i tothom sabia com les gastava aquell quan anava pet." (p. 79-80)

TEMA: RESPECTE

(L'Oriol es refeix al Joan) "quatre ulls" (p. 50)

(L'Oriol es refeix a la Sara) "(...) la tòtila aquella de la Sara, una psicòloga insuportable, que parlava com si li haguessin engominat la llengua i que jo no podia sofrir més de dos minuts seguits sense que em sortís urticària. Tan malament em queia la Sara, que no li dirigia mai la paraula, ni per dir-li hola." (p. 51)

(L'Anna i l'Oriol conversen de la seva mare):

Anna: I la teva mare és un sol. Tan jove, tan maca...

Oriol: Però què dius, si té qua...

Anna: És clar, és que encara està ben a prop teu, per edat, per formació." (p. 62)

(L'Oriol es refeix al Pep):

"Però si beu que es fiqui amb sa mare, o amb la mare de sa mare;" (p. 89)

"(...) aquell borratxo imbècil..." ;" (p.90)

TEMA: RELACIÓ FAMILIAR

(L'Oriol es refereix a la seva mare) "(...) no li quedava temps per a tortures filials. Millor." (p. 50)

(Oriol) "Ma mare, que es veu que no aguantava allò de viure amb mi en solitari, encara que sovint s'enrotllava amb tota la història aquella de les relacions mare-fill (...)" (p. 51)

(L'Anna parla amb l'Oriol) "Mira jo trobo bé que t'estimis el teu pare amb bogeria. Però has d'acceptar que ja no viu amb tu, I mirar què et queda. Et queda la teva mare, oi?, que també et deu estimar moltíssim. I saps?, també l'estàs perdent. No físicament com a ton pare, pe`ro la perdràs. Arribarà un dia que no sabràs res d'ella, ni qui és, ni què pensa, ni què fa. L'hauràs perduda. No tindreu cap relació.

(...)

És més, crec que ja no la coneixes. La menysprees, no en parles mai i jo, que només l'he vist dues o tres vegades, la trobo una tia fantàstica. Deu tenir els seus defectes, com tothom. Però està al teu costat i t'estima. Alguna coseta bona deu tenir també, no?" (p. 60)

(Oriol) "També vaig pensar molt en el pare aquell juliol. Sovint em vaig rellegir, en aquells migdies de foc, les seves cartes. Eren uns papers grocs rebregats de tant que les havia desplegat i tornat a plegar, de tant que les havia llegit i rellegit; moltes estaven fetes un manyoc, perquè sempre me les emportava amb mi a tot arreu, (...) Eren les companyes fidels de les hores baixes, dels moments en què els ànims fallaven. (...) vaig tornar a tenir ganes de llegir-les, les cartes del pare; per saber quin gust tenien si les llegies sense llàgrimes als ulls." (p. 64-65)

(Oriol) "Vam caminar una estona en silenci, l'un al costat de l'altre. En Joan no era gaire parlador i jo no sabia què dir. De fet, era la primera vegada que en Joan i jo passejàvem junts, i sols, i això que ja feia tres anys que s'havia "infiltrat" en les nostres vides." (p. 71)

(Conversa entre l'Oriol i el Joan)

Joan: I tant. Jo me l'estimo molt, la teva mare.

Una glopada agra em sortí de molt endins. (...) Però en sentir-li dir allò, em van venir al cap massa coses: el pare lluny, aquells anys de soledat, la seva arribada a les nostres vides... No podia oblidar fàcilment que aquell era en Joan, el nòvio de la mare, l'enemic públic número u. I em va sortir de dintre l'Oriol àcid i irracional,l'Oriol que no pensa, el que només pensa i deixa anar bilis per tots els porus de la seva pell.

Oriol: I per què no us caseu? és per culpa meva, oi? Sóc una mena de barrera, un destorb, un...

Joan: Frena, Oriol, frena. Per què t'has de sentir com un destorb en la vida de la teva mare? Estàs molt equivocat. el que nosaltres fem o deixem de fer no depèn de tu. Com tampoc no vas tenir res a veure amb la separació dels teus pares. Els fills sou la causa d'aquestes coses; més aviat, en pagueu les conseqüències.

Oriol: Doncs per què no us heu casat? Per què no reconeixes que si jo no estigués fent el borinot pel mig, la mare i tu ja us hauríeu casat? Però, és clar com que ja deveu veure que a mi la idea no em va gaire, doncs per això no us caseu. Però a mi m'emprenya que no us caseu precisament per això, captes?

Joan: No.

Oriol: Vaja, que m'emprenya tant si us caseu com si no.

Joan: A tu el que t'emprenya és que jo hagi entrat en la vida de ta mare i ella pugui tornar a ser feliç i tenir un home al costat. Això anul·la tota possibilitat de reconciliació amb el teu pare, segons tu, oi?

Tocat i enfonsat" (...)

Joan: Però de debò, Oriol, aquesta possibilitat ja no existeix. En cas contrari jo no estaria aquí parlant amb tu.

(....) si ella i jo no ens hem casat no és per culpa teva, com dius tu, sinó perquè el teu pare mai no li ha volgut concedir el divorci.

(...)

Oriol: (....) per què no us ajunteu com fa tothom i ja està?

(...)

Joan: (...) Ja arribarà això de viure junts, i aleshores ho hauràs d'acceptar com una decisió de la teva mare. És la seva vida. Encara que tant ella com jo estem convençuts que llavors, quan passi, fins i tot podrem viure tots tres en pau.

Oriol: Sí, home...(pp. 73-76)

TEMA: MONGOLISME

"Era mongòlica.

(...) L'Anna anava xerrant sense parar de la seva germana, de les coses que deia, del que feia. Jo m'havia quedat sense paraules. No sabia què dir. Em sentia idiota. (...) Creia que tothom era molt més feliç que jo; que els altres sempre ho tenien millor. (...) I..., ara, aquella nena... aquell sí que era un problema gros! Em sentia fatal." (p. 56)

Anna: "(...) És el que més m'estimo en aquest món, saps? -va respondre gairebé ofesa.

Oriol: Però és...

Anna: Ai, sí! , és mongòlica, ara no hi pensava.

(...)

Ja fa cinc anys que ho sabem això, Oriol. Mira, la meva mare va tenir la Cuca bastant gran. (...) Tenir un fill era la cosa més normal del món, ja n'havien tingut quatre!; i per això la mare no es va fer proves ni es va controlar gaire. Quan la Cuca va néixer, bé, jo no dic que ells no patissin, però la van acceptar, com era, amb tota la naturalitat, i ens van ajudar a nosaltres quatre a fer el mateix. l'exemple dels meus pares va ser fonamental per tirar endavant. I a més, t'asseguro que estimar un nen així, tan tendre, tan innocent, no costa gens.

Oriol: Ja, però és un problema, oi? Un problema per a tota la vida?

Anna: Bé, sí. Però a casa tots estem mentalitzats que la Cuca té dos pares i quatre mares. Què més vol? Sempre hi haurà algú que la cuidi." (pp. 56-57)

Oriol: "Però vosaltres, la teva família i tu, vull dir, teniu un gran problema, viviu amb un gran problema, i en canvi se us veu feliços. No et queixis mai, no..." (p. 58)

TEMA: SENTIMENTS

"EM VAIG TANCAR a casa, arrossegant com un fantasma la meva pena i el meu orgull ferit. No volia veure ningú, no volia parlar amb ningú (...)" (p. 50)

(L'Oriol parla d'ell mateix) "(...) en silenci passava les vint-i-quatre hores del dia." (p. 51)

(L'Anna parla amb l'Oriol de la seva manera de ser) "Estàs molt tancat en tu mateix, estàs ple de ressentiments i això no és bo." (p. 54)

(La Sara parla amb l'Oriol)

Sara: Oriol, ningú no t'obliga a res aquí. Si tens ganes de parlar, de desfogar-te, fes-ho. I si no en tens, doncs no ho facis. Nosaltres estem aquí per ajudar-te, però has de ser tu qui comenci a parlar, quan en tinguis ganes, és clar!

Psicòlegs!

(...) Però no, no vaig callar. Ben al contrari, vaig començar a parlar i a parlar i a parlar, i jo solet em vaig muntar un monòleg, entre incoherent i surrealista que va durar més de mitja hora.

Oriol: D'acord, molt bé, parlaré, si el que voleu és que parli, parlaré. (...) (pp.87-88)

Anna: Tu et penses que per ser feliç tot ha d'anar bé. Tot ha de ser perfecte, oi?

Oriol: I és clar!

(...)

Anna: Doncs perquè la felicitat no vol dir que tot va la mar de bé i no hi ha problemes. Quanta gent feliç et penses que hi hauria al món, llavors?

Oriol: Poca, no?

Anna: La felicitat vol dir aprendre a viure amb els nostres problemes, plantar-los la cara, acceptar-los, fer-los nostres...

(....)

Anna: (...) De problemes en té tothom. Només que hi ha qui sap viure amb els problemes i n'hi ha que no. (pp.58-59)

"I com m'havia de tranquil·litzar, si el que em feia més mal ho duia molt a dintre meu i no hi havia ningú al món capaç de cosir-ho?" (p.87)

" (...), el que va dir de l'Anna...

I em vaig posar a plorar com un marrec de quatre anys.

(...) I em vaig deixar acaronar. I vaig plorar tot el que vaig voler." (p.89)

TEMA: ENAMORAMENT

L'Oriol:

"I malgrat tot hi havia estones en què odiava l'Anna, i si l'hagués tinguda davant li n'hauria dit quatre de fresques. Però a la vegada l'enyorava. Molt, l'enyorava. Quin merder, no? Com pot ser que a estones estimis molt una persona i la trobis a faltar, i al cap d'uns segons desitgis veure-la penjada d'un pal? Com se'n diu, d'aquesta mena de sentiment? Odi amorós o amor odiós? Jo és que ja no entenia res. (...)

I jo vinga pensar en l'Anna. Com un boig." (pp. 50- 51)

"(...) i jo no sabia ben bé per què, però aquell riure se m'encomanava i em feia nou per dins i tot jo era el riure de l'Anna." (p. 59)

"A més, se'm feia tan dur deixar de veure-la encara que només fos unes horetes. (...) Me l'estimava, aquella noia." (p. 62)

" (...) i per mi cada instant es deia Anna.

(...) Veure l'Anna, encara que fos només durant un parell de minuts, era com un tònic estimulant." (p. 63)

L'Anna:

"-Jo..., bé, a mi m'agrades molt, m'agradaria que tornéssim a sortir, que ens poguéssim conèixer millor. Però vull poder parlar de tot amb la persona amb qui surto. (...)

I em plantà un petonàs als morros, allí, al mig del carrer, que em deixà sense respiració. Anna, la meva Anna." (p. 54)

"El meu primer amor havia estat un... un engany monstruós! I jo, tota una romàntica, mai no podria recordar-lo ni amb un somriure d'il·lusió." (p. 92)

"- (...) M'has ben enganxat. Per a mi tu sempre seràs el meu primer amor. No sé si el definitiu, però sí el primer." " (p. 93)

Ambdós:

"La vaig abraçar amb força i tots dos vam rodolar per la sorra. Li feia pessigolles, li mossegava les orelles... " (p. 60)

"Ens vam abraçar i ens vam besar. Molt fort. Com si segelléssim un pacte. Un pacte secret." (p. 62)

"Gairebé cada vespre sortíem plegats, l'Anna i jo. (...)

Una d'aquelles vesprades (recordo que era vint de juliol), l'Anna i jo sèiem abraçats a la platja, davant les ones. Ens acabàvem de besar (...). Ella reposà el seu cap contra el meu pit" (p. 66)

TEMA: SEXE

"El seu cos era una ombra deliciosa retallada damunt tots els blaus. Oh, com l'anhelava. Mai no havia sentit res d'igual. Era allò el que anomenaven desig?

A poc a poc m'hi vaig acostar. La vaig abraçar i la vaig estrènyer tant com vaig poder. (...) Volia donar-li escalfor, tendresa. I jo no sabia com es feia allò. Només tenia braços per abraçar-la i llavis per besar-la." (p. 68)

"M'arrossegà cap a l'indret més reculat de la platja, allí on les roques agafaven formes capritxoses i servien d'amagatall de les mirades curioses. I així, estintolats entre les roques, abraçats, cos contra cos, l'Anna em digué a cau d'orella.

Vols fer-ho?

Després tot va ser un somni." (p. 69)

(L'Oriol li pregunta al Joan) Tu, quan folles amb la mare, fas servir condons?" (p. 70)

(Conversa de l'Oriol i el Joan) "En Joan em preguntà moltes coses. Si havíem fet l'amor, l'Anna i jo, o si només havia estat una fanfarronada allò de l'altra nit. Li vaig dir la veritat. Ell em preguntà si necessitava alguna informació, i li vaig dir que no, gràcies, que de moment amb les classes de sexualitat de l'institut o el que l'Anna sabia ja en tenia prou i que no patís, que ja preníem precaucions. Em va dir que la millor manera d'estimar era fer-ho a consciència i sense pors. Sense pors de cap mena.

(...)

Joan: Sou una mica precoços la canalla d'avui en dia, oi?

(...)

Espero que no us equivoqueu ni vulgueu anar massa de pressa." (p. 77)

TEMA: MORT

Anna: (...) Tu creus que un dia pot desaparèixer tot això?

Oriol: Desaparèixer?

Anna: Sí, vull dir si ho podem perdre tot. Si podem deixar de veure el mar, de sentir l'olor que fa, de gaudir del cos tebi de qui estimem. Ho podem perdre tot?

(...) Creus que quan ens morim ho deixem tot enrere? Tot s'apaga, tot desapareix? O potser seguim aquí, entre les nostres coses, entre la nostra gent, estimant-ho tot però d'una altra manera? En silenci.

Narrador: Me la vaig quedar mirant fixament als ulls, espantat.

Oriol: No m'agrada parlar de la mort." (p. 68-69)

TEMA: VIOLÈNCIA

(Baralla de l'Oriol i el Pep)

"Em vaig tornar a girar, ara amb una violència que em va deixar sorprés a mi mateix i em vaig abraonar contra aquell desgraciat. Malgrat que en Ramon i els altres van intentar separar-nos, jo cada vegada m'hi enganxava més. Estava literalment damunt seu, amb una mà li agafava el coll de la camisa, i amb l'altra li pegava cops incontroladament, intentant deixar-li la cara feta un mapa sense aconseguir-ho perquè, com us deveu imaginar, la lluita lliure mai no ha estat el meu fort. Trompa i tot, en Pep, que en feia dos com jo, em pegà una empenta fenomenal i se'm tragué del damunt com qui espanta una mosca insignificant. Vaig anar a topar contra la taula on teníem les begudes, que va caure amb tot el que contenia, fent un soroll de mil dimonis.

Vaig quedar estabornit i em va semblar que sentia entre les boires de la meva inconsciència, la veu de Satanàs, o d'algun col·lega seu, que deia:

- Però què passa aquí, esteu pirats o què? Vinga, vinga, a fora, o crido la pasma. I endueu-vos aquest desgraciat, que la palmi al carrer. Vinga , a picar sola.

Era un guàrdia de seguretat.

(...) A mi em van treure a coll, com els toreros. A en Pep, agafat entre tres per impedir que se'm tornés a tirar a sobre i em deixés inútil per a tota la vida.

(...) Em feien aire i em demanaven per favor que tornés del món d'ultratomba on aquell bèstia m'havia enviat.

De mica en mica vaig anar recuperant els sentits. I pel primer que em serví la recuperació de les meves percepcions va ser per adonar-me que el cap em feia un mal horrorós. Instintivament em vaig dur la mà a la zona del cap més adolorida i em va quedar xopa de sang. Hi tenia un bon trau. Em vaig tornar a desmaiar.

(...) Aquells dos pobres, espantats com estaven, em van dur a l'hospital més proper en un taxi. Allí ens van cosir a preguntes, abans que es decidissin a cosir-me el trau, que era del que es tractava. Va costar molt que s'arribessin a empassar que tot havia estat una desgraciada ensopegada al mig del carrer. " (pp. 83- 84)

"Cap a dimecres al migdia ja em vaig aixecar del llit. El mal de cap era molt més suportable, encara que tenia la cara plena de blaus i l'ull dret se m'havia inflat una mica." (p. 87)

TEMA: MASCLISME i SEXISME

Ramon: "(...) Va, home, que només hi anem els mascles de la colla.

El milhomes que jo duia dintre tornà a treure el nas, suposo que per al·lusió.

(...) No em podia enganxar a les faldilles de l'Anna tot el sant dia. Potser no seria bo per a la nostra relació. Una mica d'aire nou em vindria bé. Aire "mascle." (p. 78)

(Conversa entre el Pep i l'Oriol)

I assenyalant una noia rossa, que ballava al mig de la pista i no era de les que passaven desapercebudes, precisament, em va dir:

Pep: Veus la... la tia aque... aquella?

Oriol: La rossa? -vaig fer jo, fixant-m'hi.

Pep: La ro... rossa, sí.

Oriol: Sí.

Pep: Que... està... està bo... bona, oi?

(...) I fi... fixa-t'hi, ti... tio. Oi, que sem... sembla que va... vagi dient "to... toca'm"?

Oriol: Home, jo no...

Pep: Doncs és..., és com to... totes les ti... ties. Les to... toques i plaf!

Els de la colla es van posar a riure com bojos. (...) Es veu que per demostrar que un és molt mascle, aquella mena de coses absurdes sobre les noies t'han de fer molta, que dic!, moltíssima gràcia (p. 81-82)

Pep: Que passo per darrere la paia i li pessi... pessigo el cul, i ella que es tom... tomba i pataplaf!, la cre... cretina. I perquè va... va provo... provocant si després s'ha de fer..., s'ha de fer la santa?

(...) És... és clar, que no to... totes fan el mateix, oi? N'hi... n'hi ha que ni es mo... molesten a fer-se les san... santes, oi? N'hi ha que dissimulen. Ja saps de qui..., de qui parlo, oi?"

(...) Sí, home, fes memòria, parlo de la teva amigueta, de l'Anna. Aquesta cada estiu se'n poleix un, i es veu que aquesta vegada t'ha tocat a tu. Ai, perdó, que no ho sabies? (...) Que bo! Que divertit! Es pensava que era el primer, hi, hi, hi..." (p. 82-83)

(L'Anna ironitza sobre el comentari del Pep):

"Va dir que jo m'havia tirat mitja colònia d'estiuejants, oi?" (p. 90)

(L'Anna ironitza sobre la reacció de l'Oriol envers el comentari del Pep):

"Per això t'havies de posar com un mosqueter de Sa Majestat? (...)

...i tu havies de netejar el meu honor? (...) No, no et vulguis enganyar. No és això. El que et passa és que no saps si creure-te'l o no creure-te'l, en Pep, i això et cou molt. I si t'has enamorat d'una fresca, d'una pu...?" (p. 90)

Anna: (...) La senzilla veritat és que no hi ha res a dir. Jo no m'he d'amagar res.

Oriol: Ja ho sé, Anna. Tu no me n'has de donar d'explicacions. Però és que ell va dir que... tu cada estiu sorties amb un i... ostres, jo..., bé, a mi m'és igual el que hagis fet abans, però quan tu i jo..., vaja, tu anaves preparada per..., i jo, potser... Oh, m'estic fent un embolic de ca l'ample!

Anna: Però s'entén tot, noi! A tu el que et passa és que et penses que duc els preservatius a la bossa persi se'm presenta l'ocasió, oi? És clar, com que en Pep t'ho ha deixat tan clar, deu tenir raó i tot. Mira, no te n'he de donar, d'explicacions! (p. 91)

(L'Anna parla d'un noi):

"Es veu que era un noi de pel·lícula i que totes les noies queien rodones al seu pas. I ell ho sabia, és clar. Aquell Tom Cruise en potència es fixà en ella, i li va començar a fer mig cas; i després mig més i, naturalment, ella es va sentir molt afalagada i es pensava que somiava i que el món era de sucre candi. Estava enamorada... per primera vegada!, i el cel era més blau i la vida més bonica i no sé quantes ximpleries més que no cal repetir ara. I es va entregar en cos i ànima al paio aquell, i això del cos no és una metàfora. Perquè l'Anna creia que l'amor era l'amor, i era per a tota la vida i no s'havia de negar res i que els altres també anaven amb la floreta a la mà. Però s'equivocava, és clar.

- Al cap de quinze dies de sortir amb ell, em vaig assabentar que sortia amb un parell més de noies. Però això no va ser el pitjor. el pitjor era la impossibilitat de parlar res amb ell; de res que no fossin les motos, els pantalons de moda, la disco més guai... Un fàstic! No teníem res en comú, res! I evidentment, el vaig deixar plantat abans que s'acabessin les vacances. I llavors ell va començar a bravejar i a dir que m'havia deixat ell i, pots comptar, estirabots masclistes." (pp. 91-92)

1 5. RECERCA:

5.1 El protagonista diu que fa "vida de monjo del Císter" i que porta una "vida de reclusió" després de la baralla amb l'Anna.

a) Esbrina com és la rutina d'un monjo d'aquest orde i explica quina relació té amb l’actitud de l’Oriol durant aquests dies.

b) Compara la rutina diària d'aquest monjo amb la teva. Al final, extreu-ne algunes valoracions personals.

5.2 L’Oriol se sent amb l'orgull ferit (p. 50) i diu que el seu orgull necessita "tractament mèdic" (p. 51). Fixa't en els sis exemples següents que utilitzen aquesta expressió i fes-ne alguna reflexió escrita. Si et resulta necessari, pots buscar-ne més exemples.

Exemple 1:

Exemple 2:

Exemple 3:

Exemple 4:

Exemple 5:

Exemple 6:

5.3 a) Busca una definició de "prosa poètica" i escriu-ne algun exemple.

b) Justifica si les cites següents són prosa poètica.

"Només existíem nosaltres dos i el sol, aquell sol de juliol que va tenyir la nostra relació d'un càlid color de foc." (p. 53)

"(...) tanques els ulls i notes el mar que et bressola, tan teu, tan acollidor." (p. 66)

"(...) a la boca se'm fonia el gust de salat de l'aire i del mar amb el sabor dolç dels seus llavis." (p. 66)

5.4 Llegeix la següent cita sobre el dormitori de la Cuca: "Semblava una habitació de joguina, plena de tot allò que pot fer feliç una nena de cinc anys." (p. 56)

· Busca imatges de com podria ser l'habitació de la Cuca i fes una llista, el més completa possible, del que hi ha a la cambra.

· Ara intenta fes un recull de fotografies de l'espai on viuen nens d'aquestes edats en llocs del món desfavorits. Fes una llista només d'allò que és específic d'un dormitori.

Finalment, compara els dos llistats i escriu alguna reflexió.

5.5 Mira aquest vídeo promocional sobre la síndrome de Down:

https://www.youtube.com/watch?v=79W9AezWG2Q

a) Un cop hagis visionat aquest vídeo, fes una petita campanya de sensibilització. Pots triar el format que més t'agradi: vídeo, àudio, rètol publicitari, diapositives, etc.

b) Si el tema t'interessa, pots investigar més sobre aquesta síndrome:

http://sindromedown.cat/ca/sindrome-de-down/

5.6 L'Anna vol fer psicologia però té por de no tenir prou nota per entrar-hi. Esbrina en què consisteix la Selectivitat o PAU (Proves d'Accés Universitari). Després intenta trobar amb quina nota podries entrar a fer la teva suposada carrera.

http://universitatsirecerca.gencat.cat/web/ca/03_ambits_dactuacio/acces_i_admissio_a_la_universitat/.content/acces_i_admissio_a_la_universitat/proves_d_acces_a_la_universitat__pau/docs/Fulleto-informatiu-PAU-2015.pdf

5.7 “Perquè en Ramon i l’altre noi que m’havien portat a casa havien callat com si haguessin fet vot de silenci i havien venut a la mare aquella història increïble de la relliscada en ple carrer sinerenc, etc.” (pàg 86)
Busca informació sobre què significa carrer sinerenc:
·         D’on és?
·         D’on ve aquest nom?
·         Quin personatge de la literatura catalana introdueix aquest nom?
·         Etc.

6. IMATGES:
Fes un recull d'imatges que tinguin a veure amb el contingut dels següents cinc capítols, del 5 al 10. Segueix confeccionant l'àlbum fotogràfic amb cites del llibre. Aquestes són algunes idees: CAIXERA DEL SÚPER, PARELLA D'ENAMORATS, CELEBRACIONS D'ANIVERSARI, LECTURA, DISCOTECA,...

PROJECTE 3: 2ª part
PART INDIVIDUAL

1. COMPRENSIÓ LECTORA

Respon les següents preguntes:
· Amb quin sobrenom “bategen” els monitors el grup de l’Oriol? Per què?
· Per què riuen tan quan la cambrera nova els diu “¿Ea, y pá poztre, qué querei?”
· Amb qui fa molt bona amistat l’Oriol? Quina característica destaca del seu caràcter?
· D'on són la Mariona i la Clàudia?
· En quins dos moments, l'Oriol escriu la carta del capítol 1?
· Quantes cartes li ha escrit l'Oriol a l'Anna? I amb quina periodicitat?
· Per què l'Anna escriu molt menys? Com són les seves cartes?
· Quina rutina fa l'Anna? (p.106)
· Què confessa en Pep a l’Anna al Casinet?
· Quin favor li demana l'Anna al Pep?
· Què li diu l'Anna a l'Oriol a la postdata de la carta?
· Explica en què consisteix l'equilibri segons el Roger.
· Quina informació rep l'Oriol quan truca a la Sara?
· Què li explica el Joan de l'accident? I el Ramon què li diu a l'institut?
· Quina promesa li fa l'Oriol al seu pare?
· Qui l’ajuda a treure una mica el cap i començar a refer-se? De qui és la carta que li dóna?
· Quina decisió molt important pren l’Oriol aconsellat pel seu amic?
· A quines conclusions finals arriba l'Oriol al capítol 7?

2. LLENGUA

2.1. Seguim treballant l'ús de les categories de paraules!
·  Adjectiu: (Inclou participis amb valor adjectival)
· Comenta l'ús de l'adjectivació d'aquestes cites del llibre:
a) "Les taronges vam quedar al plat, és clar, intactes, verges, rodonetes." (p. 101)

b)    "(...) es va fer un silenci sepulcral." (p. 100)

c)    "Sovint el destí es vesteix de sàtir i es riu de nosaltres, pobres titelles, penjats de fils invisibles, dansant una dansa interminable." (p. 113)

d)    "Malgrat tot, vaig marcar aquell número estrany amb la mà tremolosa i el cor encongit." (p. 118)

e)    "La resta del mes d'agost la mare i en Joan el van passar intentant retornar a una normalitat que a mi em semblava llunyana i impossible." (p. 121)

f)     "(...) per ajudar-nos a sortir d'aquell forat negre." (p. 122)

g) "(...), jo m'havia tancat en un mutisme total, malaltís, que preocupava els que m'envoltaven." (p. 122)

h)   "I arribà el setembre. El meu mes màgic. I jo no em vaig veure amb forces d'agafar l'enyorat avió i anar-me'n amb el pare." (p. 126)

i)     "Tot em costava un sacrifici enorme." (p. 126)

j)      "(...) havia entrat en un terreny fangós." (p. 129)

k)    "Una suor freda em començà a recórrer la cara, avall i avall, perlejant-la de petites gotetes glaçades. Tenia l'estómac encongit i de nou aquell regust agre" (p. 130)

l)     "Una gent molt ferma" (p. 134)

m)  "Se'm quedà mirant en silenci, amb uns ulls apagats, inexpressius." (p. 139)

· Creus que hi ha alguna premeditació en el cognom de l'Oriol: Cendrós? Argumenta-ho! (p. 117)

2.2. Segueix buscant paraules i expressions pròpies del registres informals. (Pàgines orientatives: 100,101, 102,104, 115, 116 ...)

2.3. La derivació
· Interpreta el significat que aporten els diminutius de les cites següents:
" el nostre grup passa tot el sant dia mirant ocellets i plantetes" (p. 98)
"ei, tio, altra vegada escrivint cartetes?" (p. 102)
"vaig de seguida a fer nonetes." (p. 104)
"el pocapena del teu amiguet." (p. 108)

· Interpreta el significat que aporta l'augmentatiu:
"Al matí ha vingut la teva mare a comprar al súper i l'hem feta petar una estoneta. Sí, home, és clar que hem parlat de tu, pedantàs que ets un pedantàs!" (p. 105)

· L'ús del prefix super- també continua en aquesta part del llibre. Busca'n exemples. (Pàgines orientatives: 100, 103, ...)

2.4 Frases fetes

Escriu el significat de les següents frases fetes i locucions:
a)   Cantar “La Traviata” (p. 98)
b)   Quedar-se d'una peça. (p. 100)
c)   Aguantar el xàfec (p. 101)
d)   Anar de cul (p. 103)
e)   Embolica que fa fort! (p. 104)
f) Ser de lletres (p. 104)
g)   Fer-la petar (p. 105)
h)   No poder veure ni en pintura (p. 111)
i) Enrotllar-se com la persiana (p. 112)
j) Ser un cap de suro (p. 112)
k)   Fer l'enze (p. 115)
l)    Anar-ne ple, el poble (p. 123)
m)  Fer mans i mànigues (p. 126)
n)   No donar crèdit (p. 131)
o)   Ser gent molt ferma (p. 134)

2.5. Ara seguiràs treballant alguns recursos retòrics que ja havies vist. A continuació, tens el requadre informatiu de les noves figures retòriques.

· Anticipació:
o  Per què creus que aquestes cites són anticipacions? De què?
"Tenia tantes ganes de veure-la!
Però ja no la vaig veure mai més." (p. 117)
"Llavors vaig pensar que alguna cosa acabava de caure sobre la meva vida com una llosa." (p. 118)

· Retrospecció
o   Justifica per què aquesta cita és un exemple de retrospecció.
"De retorn a l'hostal que ens feia d'allotjament, vam anar a parar tots vestits a la piscina, per tramposos i covards! Sota les estrelles em vaig treure la roba mullada, i em va venir a la memòria el record d'aquella primera nit a la platja en què l'Anna m'arrossegà a l'aigua vestit i tot (...)" (p. 104)

· Comparació:
o  Comenta les següents comparacions:
"Els seus ulls li guspirejaven, més bells que mai, verds com la mar a la nit, de reflexos tan foscos com la seva rancúnia." (p. 108)
"sensacions esparses, que m'arriben de lluny, com fotografies que un deixa al fons d'un calaix amb l'esperança de no retrobar-les mai més." (pp. 120-121)
"van carregar el cotxe amb els fòtils, m'hi van posar dins com un fòtil més" (p. 121)
"l'odi que emergia dins, com la lava roent d'un volcà en erupció." (p. 124)

· Hipèrbole:
o  Justifica per què aquesta cita és una hipèrbole.
"em sentia observat per tres mil parells d'ulls curiosos." (p.127)

· Ironia:
o   Llegeix aquestes cites i justifica si alguna és un exemple d'ironia.
"Però és que des que vas partir cap a l'aventura, i em vas deixar presonera entre síndries i tomàquets de penjar, tinc la sensació que només faig això: despatxar fruita i escriure cartes (...)
I com que a sobre no m'ho passo tan bé com tu... M'encanta que tinguis remordiments!" (p.105)

(Diàleg entre el Pep i l'Anna)
- Què vols prendre? -va preguntar en Pep.
- Qualsevol cosa sense alcohol -va respondre ella amb ironia i amb un somriure glaçat als llavis que descol·locà el noi, que envermellí de cap a peus." (p.107)

(Carta de l'Anna a l'Oriol)
"(La Cuca) Va fer una cara rara, com si pensés: "I aquell cap de suro prefereix els animalets que a ma germana?" No ho va acabar d'entendre, no. I jo tampoc, què vols que et digui.
Bé, espero haver-te fumut la nit i que no puguis dormir de remordiments. Apa!" (p.112)

Oriol: (...) És que em sembla que he madurat molt aquest estiu.
Roger: ha, ha, ha..., el senyor ha madurat! I com ho notes quan madures? Et sents més tovet per dintre o què? (p. 114)

(Conversa de la mare i l'Oriol)
Mare: és que ha trucat moltes vegades. No s'ho creurà, que no hi ets mai.
Oriol: Digues-li que m'he mort.
Mare: Li ho hauràs de dir tu mateix, que t'has mort, perquè jp ja estic farta de dir mentides, saps?" ? (p. 132)

· Metàfora
o   Per què la part subratllada és una metàfora? A què es refereix? Quina semblança hi trobes?
"Estava absolutament tancat en els meus pensaments. La nuvolada negra m'amenaçava de nou." (p. 59)

· Personificació o prosopopeia:
o   Per què aquesta frase "l'estiu s'aniria morint suaument" és una personificació? (p. 117)

·   Sinestèsia:
o   Per què aquesta cita és una sinestèsia? "mai no m'havia mirat la vida amb tanta dolçor " (p. 117)

· Repetició:
o   Interpreta el sentit d'aquestes repeticions. Les trobes significatives? Per què?
"Però les llàgrimes de la mare les recordo bé. Les llàgrimes que banyaven el seu rostre bru. Llàgrimes per l'Anna. Llàgrimes per mi. Llàgrimes que es barrejaven amb les meves llàgrimes" (p. 120)

Cuca: I l'Anna? Vull l'Anna. I l'Anna? I l'Anna?... (p. 121)

"Tot em costava un sacrifici enorme. Llevar-me al matí era un sacrifici, vestir-me era un sacrifici i sortir al carrer era un sacrifici." (p. 126)

3. DESCRIPCIÓ

3.1. Realitzeu una fitxa descriptiva amb el màxim d'informació possible dels personatges que apareixen en aquesta part del llibre.

PART GRUPAL

4. ANÀLISI

4.1. Analitza els següents passatges extrets del llibre. Explica en quin context apareixen, quin significat tenen pel personatge que ho diu, quin missatge transmet i què n'opines tu al respecte.

TEMA: PROFESSORAT

"Són uns tios legals de debò, en Patxi i l'Albert. Si a l'instit n'hi hagués, de profes així, tan col·legues, em sembla que estudiar seria una canya, no trobes?" (p. 97)

TEMA: RESPECTE

"És que aquella no era la cambrera reglamentària, és a dir, la cambrera superlletja i antipàtica (...)

-Què vols que li hagi passat?, que s'ha mirat en un mirall i li ha agafat un cobriment.

(...) era evident que allí, a totes les cambreres els fallava alguna cosa.

-Les deuen comprar a les rebaixes -va dir la Clàudia.

I ja no vam poder parar. Vinga riure. I la mosa allí, a peu dret, aguantant estoicament el xàfec" (pp.100- 101)

TEMA: ALCOHOL

"(...) havíem passat tot el dia rient ara, a les nou del vespre, ja no podíem parar.

També hi devia tenir alguna cosa a veure, en això de les ganes imparables de riure, el vinet del sopar. Bé, jo ni el tastava, és clar. No tenia ganes de fer el numeret allí al mig, i que tothom em conegués les febleses. Però quatre dels que seien a la meva taula es bevien la seva part i es repartien la meva i la de la Mariona, una valencianeta la mar de simpàtica i abstèmia, com jo. La qüestió era que quan una ampolla es buidava en portaven una altra i, és clar, el personal acabava cantant "La Traviata" cada nit, com diria ma mare." (p. 98 )

"Vam arribar al menjador rient i no vam parar de riure ni per mastegar:

- Bufa, noi, com repica aquest vinet!

(...)

-Què dius? -la tallà en Roger-. Si és horrible. El que passa és que vosaltres us empasseu qualsevol cosa que us donin. No sou gens senyors... -deia fent comèdia i bevent amb posat de marquès-. A veure, aquest vinet..., aquest vinet... és de la collita del noranta-u, un any molt bo perquè va ploure poc... i té un sabor afruitat que demostra...

-... que t'hi deu haver caigut un bocí de plàtan dintre, burro!- va dir la Clàudia sense poder parar de riure.

- Calleu, poble ignorant! No veieu que interrompeu la meva inspiració? -I olorant la copa de vi, continuà-: Uuummm!, sí, no hi ha dubte, és un "Avi Miquel" autèntic. Noi, quin luxe de campament! (pp. 99-100 )

TEMA: DIVERSIÓ

"I ara estic gangulejant al llit, descansant abans que em vinguin a buscar per sortir una mica de marxa, com cada nit. I és que fem una vida de disbauxa i perdició... Però això no ho expliquis a ma mare, eh?

Suposo que avui tornarem al pub aquell de que et vaig parlar l'altre dia." (p.101)

"I parlant de mala vida, que no havíem de sortir aquest vespre?" (p.102)

"-És que l'Albert ens ha vingut a dir que aquesta nit han preparat una gimcana nocturna pel poble...

(...) I ens hi vam apuntar, naturalment. I aquella nit va ser autènticament divertida. Perquè el millor no van ser les proves que els monitors havien preparat, amb bastant mala bava, per cert, i que anaven des d'anar a buscar un tresor amagat al cementiri fins a trobar una arracada dins la piscina municipal. El que va ser bo de veritat van ser totes les martingales que vam arribar a fer nosaltres als monitors; i això que els pobres anaven de cul per evitar que féssim trampes, però en això de les trampes vam ser uns autèntics craks! I embolica que fa fort. I allà no hi va haver una sola prova resolta amb honradesa.(...)

De retorn a l'hostal que ens feia d'allotjament, vam anar a parar tots vestits a la piscina, per tramposos i covards!" (pp.103-104)

TEMA: SENTIMENTS

"L'Anna i el Pep es van dirigir cap al Casinet. Caminaven l'un al costat de l'altre, sense dir-se res. Els ulls perduts en l'empedrat del carrer. En Pep estava tens, tallat. L'Anna se sentia bullir d'indignació per dins. Sabia que al final explotaria.

(...) L'Anna ja no podia més. Una tempesta bullia dins seu, estava a punt de sortir-li feta ira i oratge per cada porus de la pell.

(...)

La ràbia encenia les galtes de l'Anna, i si no hagués estat per l'orgull hauria plorat i tot.

(...)

Aquell Pep d'ara no era el mateix d'abans. i en el fons li feia por. I li feia por perquè no l'entenia. S'havia convertit en un enemic, en una d'aquelles persones que, amagades entre ombres, sempre són presents en les nostres vides i esperen el moment més oportú per atacar." (pp. 107-108)

"En el meu interior, però, tot era diferent. S'hi estava gestant una barreja explosiva. La impaciència de retrobar l'Anna, de sentir de nou la seva olor, de contemplar el seu cos desitjat, es confonia amb la recança de deixar els nous amics i la feina apassionant que ens unia." (p. 113)

"Vaig quedar parat. Aquell era un número de Barcelona, i jo no sabia de qui era. I, a més, què hi podia haver de tan urgent per trucar-me allí, a l'hospital, l'últim dia de campaments? Si d'aquí a unes hores ja seria a casa i m'ho podrien dir en persona. Li devia passar alguna cosa a la mare?" (p. 117)

"Ho havia sentit amb tot el meu cos. Les mans em suaven. els batecs del cor se'm van tornar dolorosos. No volia sentir res més. No em calia sentir res més.

(...) Del que passà després no me'n recordo. No ho he volgut recordar mai més." (p. 119)

"Els dies que van seguir la mort de l'Anna, viuen amagats sota una mena de boira densa, que encara m'ofega de nits quan, angoixat, em desperto veient la seva cara estimada i repetint amb desesper el seu nom.

Anna, com t'he enyorat; com t'enyoro encara...

(...)

De fet, durant aquells dies vaig passar més estones dormint, sota els efectes dels sedants, que despert. Surava en un mar de malsons que la meva ment havia maldat per esborrar. " (p. 120)

"Allí jo havia estat completament feliç. Ara tot era mentida." (p. 121)

"No havia esmentat l'Anna per res. No havia tornat a pronunciar el seu nom en veu alta, encara que en el meu interior aquell nom ho omplia tot i no deixava espai per a cap altre pensament. Tampoc havia fet cap pregunta. Jo no sabia què li havia passat, a l'Anna, ni tenia cap interès de saber-ho. Semblava com si volgués ignorar la realitat, o com si ignorant-la, la mantingués lluny de mi i evités que em ferís. De fet, encara no acabava d'entendre què passava. No havia assumit aquella realitat amb totes les seves conseqüències. Era com si assistís a un espectacle. Me'l mirava de fora estant. Però era incapaç de pensar en res de coherent, de treure conclusions del que veia, del que sentia, del que passava al meu voltant.

Si callava era perquè no podia parlar. Ni podia pensar. Quan dormia somiava l'Anna. Quan estava despert, pensava en l'Anna i en aquell estiu meravellós. I aquesta era tota la meva activitat cerebral. No hi cabia res més. Res més. No podia pensar en una altra cosa.

Però de mica en mica vaig anar despertant d'aquell sopor, d'aquella inactivitat , i em vaig començar a fer preguntes. Primer me les feia a mi mateix, i no obtenia resposta. Després vaig començar a girar els ulls cap al meu voltant. I vaig començar a parlar." (p. 122)

"Tota la sang que aquells dies havia deixat de circular pel meu cos esmorteït, de sobte es posà en circulació. Em pujà a les galtes i les va encendre d'ira i de ràbia; m'envermellí els ulls, cansats de tantes, tantíssimes llàgrimes, m'embotí el cervell dels pensaments més amargs que mai havia tingut.

(...) Pep! .vaig cridar. I me'l vaig quedar mirant amb tota la ràbia continguda que em volia sortir de cop pels ulls, per la boca, a crits, a glopades-. (...)

No va poder acabar de parlar. em vaig posar a cridar com un esperitat, enmig d'un atac d'histèria incontrolable que em donava una força nnova desconeguda en mi. Al pas de la meva ira, vaig colpejar parets, vaig intentar destruir tot allò que barrava el pas a l'odi (...)

En Joan intentà calmar-me, però també ell va rebre els cops d'aquella força salvatge que no s'aturava davant de res. Espantat, ara sí, en Joan agafà el telèfon i avisà la Sara i un metge.

Em van posar una injecció de cavall que em deixà fora de combat durant unes hores. El primer que vaig sentir en despertar fou la veu de la Sara.

-És el millor que li podia passar. Ha tret tot el que duia dins, tancat; ha trencat aquell silenci malaltís. És el primer pas.

Què en sabia ella? Què sabia ningú de tot el que jo duia dins. Hi duia odi; odi contra aquell desgraciat que havia mort la meva Anna. El mataria, el mataria! Si alguna vegada se'm posava davant, el mataria!" (pp.124-125)

(El pare conversa amb l'Oriol)

"Oriol, ja ho sé que ho estàs passant molt, molt malament. Però encara que et sembli un tòpic, creu-me, la vida continua. I tu jas de fer la teva vida, l'has de seguir amb normalitat, En cas contrari et tancaràs en la teva pena i arribarà un moment que no en podràs sortir: Consell de metge, eh? Surt, surt i viu..." (p. 126)

"No volia que veiés les meves llàgrimes, la meva tristesa. Amb la mare era diferent. Podia plorar davant d'ella, i fins i tot, m'hi sentia que em comprenia. Però amb el pare..., ell era fort, sabia sempre com afrontar-jo tot. No l'havia vist mai abatut, vençut... A més, a Barcelona tenia més a prop el record encara fresc de l'Anna. I jo no la volia oblidar. Encara no."

"Els primers dies de classe se'm van fer insuportables. I no solament perquè no aconseguia concentrar-me en res i em passejava com un fantasma per aules i passadissos. És que a més, es veu que les notícies volen, (...)" (p.127)

"Des d'aquell moment començà de nou el meu clavari particular, des del principi i passant per totes les etapes, del mutisme a la histèria, sense oblidar les crisis de llàgrimes i la malenconia.

Vaig deixar d'anar a classe. Hi havia dies que ni m'aixecava del llit. El meu cos era una olla de pressió on es coïen tota mena d'ingredients explosius; l'odi, l'amor, la rancúnia, el remordiment, la vergonya... ningú no sabia per on podia petar allò. I els de casa em van dur a un metge. A mi m'era tot ben bé igual.

Així vaig passar tot el primer trimestre i va arribar Nadal. Vaig tornar a posposar la meva cita amb el pare. Em vaig recloure en el món, que cada dia que passava era més petit i més asfixiant." (pp.131-132)

(Conversa entre el Roger i l'Oriol)

Roger: (...) Que fort, pobre Anna. Encara se'm posa la pell de gallina quan hi penso.

Oriol: És com perdre un tros de tu mateix, com si t'arrenquessin la pell de viu en viu. a mi no se m'havia mort ningú; ningú dels que estimo... i és horrorós. (...)

Roger: (...) Tots ens hem de morir un dia o altre, són les regles del joc. Però costa de fer-se'n a la idea, carats! I sobretot quan qui es mor és tan jove. és molt fort! Però tu ets viu, te n'adones? No t'enterris en vida, tio! (...)" (p. 133)

"Malgrat que semblava que recuperava les forces perdudes, jo no oblidava. El record de l'Anna encara em desvetllava dolor i llàgrimes. Dormia amb l'ajut de fàrmacs i sovint tenia malsons. Però entreveia una llumeneta al final del túnel; una llum que cada vegada, amb l'ajut dels nous amics, es tornava més brillant i més clara. La meva vida semblava que tornava a la normalitat. Tornava a riure, a sortir, a estudiar, a discutir-me amb la mare per foteses, a parlar per telèfon amb el pare...

Però malgrat tot hi havia una cosa que duia clavada ben a dins i que em punxava i em feia mal. Jo sabia que m'hi havia d'enfrontar si volia recuperar la tranquil·litat, però no sabia per on començar, no sabia com fer-ho." (pp. 136-137)

"En Pep ha passat un veritable calvari aquests mesos. Porta dues operacions, saps? La recuperació és molt dolorosa, i després, és clar, el mal psicològic..., però els metges ens donen esperances!" (p. 139)

"Com hauria dit l'Anna, l'odi és molt incòmode i no serveix per res." (p. 139)

"Quina mirada tan diferent de la que jo havia conegut! Però aquells ulls encara parlaven. Parlaven del seu sofriment, de la seva pena, de tot allò que potser els seus llavis no s'atrevirien a dir mai. Hi havia dolor rn aquella mirada; però també molta esperança." (p. 139)

"I vam parlar de moltes coses, però en cap moment va aparèixer el nom de l'Anna. Per què havia d'aparèixer el nom de l'Anna. Per què havia d'aparèixer si l'Anna estava ben present en aquella habitació? Com també ho estava aquell maleït accident! Què més hi podíem afegir nosaltres?" (p. 140)

"Quantes vegades devia haver desitjat aquell noi haver mort en lloc de l'Anna?" (p. 140)

"L'Anna em ve al cap sovint, sense dolor. He après a quedar-me amb totes les coses bones que l'Anna aportà a la meva vida i a apartar-ne el dolor. Un dolor que podia enterbolir per sempre el dolç record del meu primer amor." (p. 142)

TEMA: ENAMORAMENT

(L'Oriol escriu a l'Anna)

"El que seria una passada és que estiguessis aquí amb mi, (...) Perquè jo hi estic molt bé. aquí, de debò. Però em faltes tu. I ja ho sé, que a tu les plantetes no et diuen res, i que segons quines cuques fins i tot et fan fàstic, però és que t'enyoro tant!" (p. 101-102)

"Ja falta menys perquè tornem a estar junts, eh? (...)

Fins demà, amor meu." (p. 104)

(L'Anna escriu a l' Oriol)

"Escriure't em fa sentir més a prop teu. Perquè jo també t'enyoro molt, brètol!" (p. 105)

(L'Anna)

"És que estar-se a casa se li feia una muntanya, i a més no volia caure en el tòpic de l'enyor i les malenconies. (...) És clar que sense l'Oriol no era ben bé igual. era tan agradable trobar-lo allí, a la porta del súper, on feia estona que l'esperava, i perdre's agafats de la mà pels carrers del poble, pletòrics d'estiu, de mar, d'amor..." (p. 106)

(L'Anna conversa amb el Pep)

Anna: Sí, l'Oriol. Me l'estimo, saps? I tu no n'has de fer res.

Pep: Ah, sí? Te l'estimes, aquell...

Anna: Sí, me l'estimo! És un noi generós, sensible, capaç de donar-se, d'estimar, d'escoltar, és...

(...)

Anna: Però es pot saber per què em tractes així, Pep? Què t'he fet, jo? Per què sempre malparles de mi? Per què m'apartes dels nois que m'agraden...

Pep: Ah, no ho saps, oi? La nena és tan innocent que no s'ha adonat de res. Vinga, tia, No fumis, tu, ara!

Anna: No entenc...

Pep: No entens que estic boig per tu? No veus el que ja fa temps que ha vist tothom? No entens que no puc suportar que se t'acosti cap tio, que et mirin, que... no entens que em vaig barallar amb el meu millor amic per tu i que si ara he clavat una pallissa a aquest pobre noi també ha estat per tu! I tu no saps per què, oi? No fumis!

(...)

Ella, que es creia tan espavilada, no havia sabut veure que allò d'en Pep no era odi sinó amor? Quina separació tan subtil que hi ha, a vegades, entre l'odi i l'amor...

(...)

Anna: Pep, home, espera't!, que no hem acabat de parlar, oi?

Pep: Ah, no?, i què més vols, ara? que m'agenolli i em declari en tota regla.

Anna: No, és clar que no. Jo només vull que siguem el que hem estat sempre, amics.

Pep: Amics? Quina manera més elegant de dir-me que ni m'estimes ni m'estimaràs, oi? Que no ho entens, que passo tots els hiverns pensant en tu, pensant que potser l'estiu que ve serà el nostre estiu; i llavors arriba un desgraciat i ho engega tot a rodar i tu..., tu sempre ets d'un altre.

Anna: Però, home, no s'estima per decret. Ens enamorem de qui..., ai, no ho sé! Ens enamorem i ja prou, i no es poden estimar dues persones alhora.

(...)

Pep: l'Oriol, l'Oriol..., sí, dóna, sí, no pateixis. No te'l tocaré més el teu Oriol. Paraula. Però si vol que lluiti. Jo no em rendeixo.

L'Anna no sabia què pensar de tot allò. Hi havia una contradicció dins seu. Per una banda, sentir-se estimada així, en silenci, i amb aquella tossuderia..., no ho podia negar, l'afalagava. però, d'altra banda, ella estava segura del seu amor per l'Oriol; era un amor novell i el vivia amb il·lusió. No volia que res s'hi interposés. I en Pep podia ser perillós.

(...)

Anna: Estic contenta que t'hagis sincerat amb mi. Això vol dir que podem tornar a ser amics. Però només amics, eh?

Pep: Ja ho veurem. La vida és llarga. I diuen que dóna moltes voltes. Tot just acaba de començar per a nosaltres." (p. 108-111)

"(..) en aquesta vida, Oriol, més val tenir amics que enemics" (p.111)

(Oriol i Roger)

"I és que en teníem una altra de cosa en comú, nosaltres dos. Un primer amor. Per a mi havia estat un amor que havia arribat amb l'estiu, l'Anna. L'amor d'en Roger ja feia tot un any que durava i, segons deia ell, cada dia que passava estava més enamorat de la Berta, una noia del seu mateix curs.

Roger: Estic que no computo, tio, només de pensar que demà la tornaré a veure. uaaauuu! I és que fa la tira i mitja que no ens veiem! Tot el juliol a Roses amb els seus pares, mig agost de campaments... Però ens ho vam muntar per poder estar tots dos la segona quinzena d'agost a Barcelona, i ara veuràs! La vida és nostra, titi. Per fi...!

(...)

és que quan està boig per algú com jo ho estic per la Berta, no ho sé, però necessites aquella persona, tenir-la a prop i tot això." (p.115)

(Oriol i Pep)

"Sabíem que compartíem l'Anna morta, encara que ens haguéssim matat a mossegades per l'Anna viva." (p. 140)

TEMA: FUTUR
(L'Oriol i el Roger)
"Teníem una pila de coses en comú: (...), un COU que ens esperava i una vocació compartida: la biologia.
Roger: Em sembla que tiraré pel camp de la botànica (...)
Oriol:(,...) Jo sempre havia dit que volia ser metge, com el meu pare. Però ara veig clar que aquesta no és la meva vocació; era simplement una manera d'assemblar-me a ell, d'acostar-m'hi. Però jo sóc jo, oi? I a mi m'agrada això. Aquesta és la meva vocació. ei, i parlar amb tu i veure't treballar m'ha ajudat la tira a descobrir-la." (p.114)

"En Roger i jo vam seguir compartint aquell matí que gairebé pertanyia més al futur que al present. Anàvem descabdellant plans i més plans, i la troca ja ens arribava a l'hivern, fins al final de curs, fins a la Facultat de Biologia i gairebé fins a la nostra vida professional. Ignoràvem com són de febles els fils dels titelles, i que tot sovint es trenquen, fent un crac paorós, i com deixen la vida dels homes, i les seves il·lusions, sense sentit." (p.116)

"A més, l'Anna..., no ho sé, ja era part del meu futur. Saps els plans que havíem fet? Ella formava part! I ara... tot a la merda, tio. En un segon. Saps què penso moltes vegades? Que tot penja d'un fil, d'un fil finíssim, i que aquest fil es pot trencar en qualsevol moment." (p.133)

"En Roger i jo vam seguir compartint aquell matí que gairebé pertanyia més al futur que al present. Anàvem descabdellant plans i més plans, i la troca ja ens arribava a l'hivern, fins al final de curs, fins a la Facultat de Biologia i gairebé fins a la nostra vida professional. Ignoràvem com són de febles els fils dels titelles, i que tot sovint es trenquen, fent un crac paorós, i com deixen la vida dels homes, i les seves il·lusions, sense sentit." (p.116)

"A més, l'Anna..., no ho sé, ja era part del meu futur. Saps els plans que havíem fet? Ella formava part! I ara... tot a la merda, tio. En un segon. Saps què penso moltes vegades? Que tot penja d'un fil, d'un fil finíssim, i que aquest fil es pot trencar en qualsevol moment." (p.133)

"El vuit de gener vaig tornar a l'institut disposat a treure'm el curs, si és que encara hi era a temps, és clar, perquè el COU és el COU. Estava disposat a esforçar-m'hi, a posar-ho tot de la meva part. La Facultat de Biologia m'esperava." (p.136)

5. RECERCA
5.1 L'Oriol se'n va de campament CIRIT (Consell Interdepartamental de Recerca i Innovació Tecnològica) que tracta de fomentar l’esperit científic del jovent.

a) Busca informacions relacionades amb el CIRIT.

b) Ara et posem un exemple d'un campament d'estiu. Pots anar al web i consultar quines activitats t'agradaria fer.

Web orientatiu de consulta:

http://www.peretarres.org/wps/wcm/connect/peretarres_ca/peretarres/home/familia/colonies_estiu/campaments

c) Pots personalitzar el teu suposat campament d'estiu i buscar-ne un més idoni per a tu. Escriu quines serien les teves tres opcions per ordre de preferència, digues quines activitats s'hi duen a terme, etc. Si vols, hi pots afegir fotos!

Web orientatiu de consulta:

http://www.peretarres.org/wps/wcm/connect/peretarres_ca/peretarres/home/familia/colonies_estiu/colonies_13a17anys

HÍPICA & ENGLISH, ROBÒTICA, DISSENY DE VIDEOJOCS, AQUATIC SPORTS & ENGLISH, ADVENTURE SPORTS & ENGLISH, NATURE & ENGLISH, REPORTER & ENGLISH, SUN, BEACH & ENGLISH, COLÒNIES A L'ESTRANGER, A BALLAR!, TEATRE PER ARTISTES, ESPORTIVES NÀUTIQUES, MENORCA EN BICI

5.2 En els campaments d'estiu els passen diapositives d'ocells.

a) Fes una tria de fotografies d’ocells de diferents famílies. Explica'n les seves característiques: bec, potes, plomall, etc.

b) Cerca informació sobre la Polla Blava. Descriu-la amb les teves paraules i seguint aquest ordre: a) estructura (mida, proporcions, espècies amb les que es compara directament), b) parts no plomades (bec, potes) c) parts plomades i plomall d) comportament, e) veu i/o cant f) altres característiques

5.3 Al llibre surt que quan sopen, beuen tant vi que canten "La Traviata". Investiga què passa en aquesta opera de Verdi que justifiqui l'ús d'aquesta expressió.

5.4 Fixa't en com parla la Mariona (pàgines suggerides: 100, 103, 114, 135).

a) Fes un llistat dels trets distintius de seu parlar.

b) Busca altres exemples d'internet de textos on apareguin aquests trets distintius.

5.5 La cambrera de la casa de colònies és motiu de broma i de tracte despectiu.

a) Mira aquest vídeo sobre el rostre femení perfecte i expressa la teva opinió.

https://www.youtube.com/watch?v=5MF_lXb5TOg

b) Escriu una reflexió sobre quins són els ideals de bellesa femenina actual.

5.6 Consulta el web proposat i argumenta si l'expressió "treballar com a negre" (p.106) és denigrant.

http://rodamots.cat/treballar-com-un-negre/

5.7 La mort de l'Anna provoca una sèrie de reaccions en l'Oriol, entre d'altres.

a) Consulta les pàgines 2-4 del web proposat i resumeix les fases del dol.

Web de consulta: http://www.mgc.es/downloads/PDF/setmanes/setmana_ca_200809_01.pdf

b) Després identifica quines d'aquestes etapes passa l'Oriol i posa'n exemples:

SHOCK - NEGACIÓ- IRA - RÀBIA - DEPRESSIÓ- PACTE - ACCEPTACIÓ

5.8 L'Oriol té el pare a Denver. Busca quin trajecte aeri hauria de fer per anar de Barcelona a Denver. Especifica totes les connexions i hores de vol. Fes una captura de pantalla. Recorda que has de triar un dia de setembre per anar i tornar.

5.9 L'Oriol parla del que sent el seu cos per la pèrdua de la seva estimada i diu que és com si "li arrenquessin la pell de viu en viu" (p.133). Mira l'escena d'un ritual inventat en què l'enamorat demostra ser digne de la seva estimada fent un sacrifici personal.

Escena d'"Un home anomenat cavall": https://www.youtube.com/watch?v=KcaSE_MtplE

Respon:

· Quina relació hi trobes entre l'amor i el dolor?

· Per què creus que l'Oriol sent aquest esquinçament de la seva pell?

6. IMATGES:

Estàs a punt d'acabar el recull d'imatges del llibre. Et proposem algunes idees per als 7 capítols d'aquesta 2ª part: CAMPAMENT, PUB, CORRESPONDÈNCIA (cartes d'amor), GIMCANA NOCTURNA, MOTO, ENTERRAMENT, CEMENTIRI D'ARENYS, DENVER, PARALÍTIC, ...

Abans d'acabar l'àlbum, inclou-hi la següent cita:

"Sovint penso que l'Anna passà tan de pressa per la meva vida que no em deixà ni una foto en un àlbum." (pp.142-143)

català 3r ESO

dimarts, 15 de setembre del 2015

Lectures trimestrals

20è Premi de Literatura «Protagonista Jove»