Informatius
És informació tot text periodístic que
transmet dades i fets concrets, ja siguin nous,
ja siguin coneguts amb anterioritat. La
informació no inclou opinions personals del
periodista, ni judicis de valor. Per tant, és
incompatible amb la 1a persona.
Són gèneres informatius:
• la notícia
• el reportatge informatiu
• l’entrevista objectiva
D’opinió
En aquest gènere, l’enfocament
substancial és l’opinió i la informació, si
existeix, queda relegada a un segon pla. Ara
bé, qualsevol opinió o visió subjectiva ha de
raonar-se amb informacions. Es tracta de dir al lector: sobre aquest tema jo entreveig tals significats, i les raons
són aquestes.
Pertanyen al gènere de l’opinió:
• l’editorial
• la carta al director
• l’article d’opinió
ACTIVITAT 40 PÀG. 52 LLIBRE
Llegeix aquest text i digues si presenta la informació de manera objectiva o subjectiva i per què.
Gèneres on predomina el text narratiu:
- Notícia
- Crònica
- Reportatge
Gèneres on predomina el text argumentatiu:
- Articles d’opinió
- Editorial
- Cartes al director
Tipus de textos periodístics
La notícia és tot aquell fet nou que tingui interès per als lectors. O dit d’una altra manera, una
notícia és un esdeveniment sorprenent, estremidor, transcendental... i, sobretot, recent.
Una notícia conté el relat d’una informació. Ha de donar resposta als sis tipus de
circumstàncies denominades les 6 W:
o ELS FETS: què ha succeït.
o EL SUBJECTE: qui ho ha fet.
o LA MANERA: com ha succeït.
o EL LLOC: on ha succeït.
o EL TEMPS: quan ha succeït.
o LA CAUSA: per què ha succeït.
El reportatge és un text informatiu, una notícia ampliada, per la qual cosa es presta més a
l’estil literari que la notícia.
És un gènere informatiu deslligat de l’actualitat del moment. Generalment, el reportatge
parteix de la recreació d’alguna cosa que va ser notícia, però també de fets que sense ser
notícia, en el sentit més estricte del terme, formen part de la vida quotidiana.
El reportatge pretén subratllar les circumstàncies i l’ambient que emmarquen un fet.
Estructura del reportatge:
• El paràgraf d’obertura o l’entradeta és un paràgraf atractiu que ha de suscitar la curiositat
del lector, ha d’incitar a continuar llegint. Pot presentar els trets tipogràfics de l’entradeta,
és a dir, estar escrit en lletra negreta i separat del cos de la notícia. Però pot també pot aparèixer integrat en el reportatge.
• El relat. Tot reportatge ha de tenir un ordre en l’exposició dels fets. Aquest orde o fil
argumental respon a una intenció: cronològica, biogràfica, explicativa, crítica... Un
reportatge no pot ser una suma de fets. Cada paràgraf ha d’estar connectat amb l’anterior,
per la qual cosa és important definir aquest fil conductor.
• El paràgraf final ha de ser escrit cuidadosament, constitueix la rematada final que deixa al
lector el sabor d’una bona lectura.
EXEMPLE COMENTAT DE REPORTATGE:
“Atrapat
a Melilla“, Diari
ARA, 31 d’octubre de 2014
Aquest
text és un reportatge ja que parla d’una qüestió, la situació dels menors
immigrants a Melilla, que tot i no ser d’estricta actualitat està molt present
en el debat social. Actualment, a tothom li preocupa la immigració i també les
condicions dels immigrants en els Centres d’Estada Temporal (CETI); existeix un
debat obert sobre si cal tancar-los o no.
Aquest
reportatge, “satisfà les necessitats informatives que la notícia no cobreix”, en
aquestes hi trobem notícies com: “X immigrants han saltat la tanca a Melilla”,
però no sabem les seves històries, per tant no en sabem el perquè, ni tampoc
què els hi passa després.
El
reporter s’ha acostat a Melilla i ha entrevistat diferents persones
relacionades amb el problema com el protagonista de la notícia, el Hassan, o un
educador anònim del CETI.
El
text té un estil narratiu, ja que explica la història del Hassan i fa servir
diversos recursos literaris com descripcions: “els seus ulls delaten una
història dura” o “conviuen aquí en una tenda feta amb mantes i canyes on dormen
sobre mantes brutes i infestades d’insectes”.
També segueix l’estructura d’un reportatge: primer explica els antecedents i el
context, la història del Hassan; després en desenvolupa el fet principal, en
quines condicions viu a Melilla; posteriorment exposa reaccions i
interpretacions com les opinions del Hassan o el treballador anònim del CETI; i
finalment transmet les seves expectatives, que són que els joves estan atrapats
a Melilla condemnats a la marginació.
A
més a més de totes aquestes raons, és un reportatge perquè està escrit
textualment en el text: “Molts altres nois entrevistats per fer aquest
reportatge que viuen als carrers de Melilla expliquen experiències d’abusos al
centre.” Aquest
reportatge es podria classificar en el subtipus d’interès social ja que és un
tema que preocupa a la societat i hi afecta directament.
És un gènere interpretatiu que sempre parteix d’una notícia i se centra en un període de temps determinat.
L’estructura no és rígida tot i
que sovint narra els fets cronològicament. Els elements valoratius poden estar
presents però mai s’han de sobreposar als informatius ja que sinó estaríem
davant d’un gènere argumentatiu.
EXEMPLE COMENTAT DE CRÒNICA:
“Un millar de globos rosas contra el cáncer de mama”, El País,
17 d’octubre de 2014
Aquest text periodístic és una crònica perquè narra de
manera directa i immediata uns fets ocorreguts dins d’un període de temps
determinat, que aniria des que comença fins que acaba l’acte. Un altre
motiu característic que ens senyala que és una crònica és el fet que parteix
d’una notícia, que en aquest cas seria que s’ha fet un acte a Bilbao per
commemorar el Dia contra el càncer de mama.
El gènere de la crònica no ha de seguir cap estructura
concreta, però és habitual que segueixi l’ordre cronològic dels esdeveniments
com passa en aquest exemple. El cronista narra l’acte segons els seu
desenvolupament i per estructurar-lo utilitza connectors, com “a mediodía”,
“posteriormente” o “tras un minuto”, a l’inici d’alguns paràgrafs.
(...)
En conclusió, és una crònica perquè “no fa un
relat ni una descripció pura i simple dels fets”, sinó que els analitza en el seu context, mitjançant
citacions i dades del càncer a Espanya i més concretament al País Basc, i
dóna elements d’interpretació sempre secundaris al fet noticiós, com, per
exemple quan diu que el casos de càncer estan augmentant “probablemnte debido
al envejecimiento de la població y al diagnósitco cada vez más temprano” sense
mencionar la persona o entitat que ho diu.
És un article d’opinió, de publicació obligada perquè defineix la línia de pensament de la
publicació.
És un gènere d’opinió lligat a l’actualitat del moment. L’editorial reflexiona sobre el
problema en qüestió amb l’objectiu de mostrar una manera determinada d’enfocar-lo. Aquestes
reflexions adopten la forma d’una argumentació fonamentada en informacions. El caràcter de
l’argumentació aspira a ser objectiu, per a aconseguir-ho usa un llenguatge sense valoracions
despectives, uns arguments raonats.
En la majoria dels periòdics no va firmat, perquè el contingut representa el periòdic i no els
individus.
Estructura de l’editorial: No té una estructura fixa.
EXEMPLE D'EDITORIAL:
Turisme musical de Primavera
Barcelona s'ha convertit en un referent dels concerts i els festivals en què aterren les grans figures internacionals. No és només per la seva tradició i gust musical, sinó també pel fet geogràfic de Catalunya, situada a poques hores de les grans capitals del sud de França, i de moltes ciutats de l'Estat espanyol. En aquest sentit, les promotores trien abans la capital catalana que Madrid si només hi ha dates per a un únic concert. Però a més de la proximitat, hi ha gran quantitat d'aficionats internacionals que s'apropen als grans festivals com Primavera Sound i Sónar per l'atractiu artístic de la zona, i converteixen en vacances musicals la seva estada. És evident que l'especialització musical del Sónar l'ha fet referent mundial de la música electrònica i que el Primavera atrau perquè sota l'etiqueta de música independent pot aixoplugar un grapat de propostes eclèctiques, però també hi compta la possibilitat de convertir aquesta afició en un viatge de vacances.
És en aquest sentit que la infraestructura de la ciutat hi juga molt. L'esplanada del Fòrum, on se celebra aquest dies el Primavera, s'ajusta al fet d'oferir concerts multitudinaris en els límits urbans i, ara per ara, la temuda protesta dels veïns pel soroll no ha tingut lloc. Només la vaga de transports urbans ha alterat les previsions de desplaçament del públic, sobretot dels forasters desconeixedors de la convocatòria.
El fet que es programi la vaga coincidint amb el Primavera Sound i que se n'anunciï una altra coincidint amb el Sónar reforcen la idea que l'impacte d'aquests festivals transcendeix el fet local. És per això que cal cuidar aquests esdeveniments més enllà de la proposta musical.
ALTRES EXEMPLES D'EDITORIALS DIARI AVUI:
EXEMPLE COMENTAT D'EDITORIAL:
ESTRUCTURA:
A
la premsa escrita, ocupa un espai fix a les primeres pàgines,
que està sovint emmarcat i titulat amb la indicació Editorial o Pàgina
Editorial.
Un editorial pot tractar un o diversos temes.
L’objectiu de
l’editorial és formar opinió sobre un tema destacat i convidar a la reflexió,
per la qual cosa pren la forma del text argumentatiu:
- exposició dels fets
- argumentació
- valoració
La seva estructura és la següent:
- Títol.
Té com a objectiu
suggestionar la lectura.
- Introducció: Es presenta el tema, de forma
directa, es relaciona i contrasta amb els fets d’actualitat i s’exposa l’opinió
que es defensarà (tesi).
- Desenvolupament: Exposició de les raons o arguments
que justifiquen la tesi que es defensa.
- Conclusió: Es resumeix la idea central,
d’aquesta manera, s’evidencia la interpretació de l’editorial, apareixen
judicis de valors, opinions i contrastos. De vegades es fa una proposta
d'actuació.
Estil culte i directe
- Utilitza
un registre estàndard culte.
- La
tècnica discursiva és lliure i acostuma a destacar per l’habilitat expressiva.
- Expressió
de les idees de forma directa.
- Ús de la
1ª persona del singular i, especialment, del plural.
- Etc.
Són textos escrits pels lectors per a publicar-los en una secció que els periòdics han creat: Cartes al Director, opinió dels lectors...
Els temes són variats: fets d’actualitat, reflexions més o menys literàries sobre qüestions de la
vida, però també desacords amb alguna informació, l’editorial, un article d’opinió, etc. Les
formes són, així mateix, variades. Generalment són exposicions argumentades en les quals
els lectors mostren la seva protesta sobre alguna cosa. Algunes cartes contenen relats amb
l’objectiu de mostrar una idea.
Estructura:
L’organització no segueix unes normes fixes perquè depèn de qui escriu, del tema i de la
intenció. En línies generals, en la major part de les cartes se segueix l’estructura següent:
• Presentació de l’enunciador
• Motiu de la carta
• Exposició del fet
TEXT EXPOSITIU
Dóna informació.
Té com a funció explicar i fer entendre
una cosa, un concepte, un fet...
És el discurs científic i didàctic.
La informació és clara i objectiva.
Formen part d'aquest text els models
descriptiu i instructiu.
Morfologia i sintaxi:
- Frases compostes.
- Connectors: conjuncions causals,
conseqüència i finals...(perquè, ja que / de
manera que, per això...) i locucions (en
primer lloc, en conclusió...)
- Lèxic precís i concret.
Estructura:
- Introducció, explicació i conclusió (segons la
finalitat del text té diferents organitzacions de la
informació).
- Exposició analítica i sintètica.
- Organització lògica i jeràrquica de les idees (d’allò
més general a allò més específic).
- Ús de gràfics, esquemes i dibuixos.
Títols i subtítols.
