La concordança de nombre (singular o plural) i persona (primera, segona o
tercera) estableix la relació entre el subjecte i el verb.
L’únic element imprescindible de l'oració: el verb.
CLASSES D'ORACIÓ SEGONS EL VERB
- Oracions predicatives
Les oracions de predicat verbal o predicatives són les que tenen com a nucli
un verb predicatiu que, gràcies a la naturalesa semàntica, té un significat rellevant
(és imprescindible per entendre el significat de l’oració) i pot portar complements.
Enric ha escrit un article.
El nadó ha dormit tota la nit.
Les vendes de cotxes han disminuït molt
- Oracions atributives
Les oracions de predicat nominal o copulatives tenen com a nucli el verb ser (o ésser),
estar i semblar (anomenats verbs copulatius), que no té un significat
lèxic rellevant i uneix els constituents de l’oració.
Per això, el pes semàntic de la construcció es trasllada a l’atribut, que és el
complement que aporta la informació sobre el subjecte i el sentit de l’oració.
Mariona és generosa.
L’examen sembla fàcil.
L’alumnat està atent.
- Oracions impersonals
Hi ha oracions en què no apareix el subjecte perquè no existeix. És a dir, no es
pot saber qui fa l’acció, ni amb l’ajuda de les persones gramaticals ni a partir del
context, com passa amb el subjecte el·líptic. Es tracta d’oracions impersonals,
que poden tenir diverses estructures:
a) Verbs de temps atmosfèric:
Plou molt aquesta nit.
b) Es (o se) + verb en tercera persona del singular en sentit general:
A Anglaterra es condueix per l’esquerra.
Es ven pis moblat a la zona alta de la
ciutat.
c) Verb haver-hi:
Hi ha tres cotxes aparcats.
d) Estructures genèriques del tipus:
Sembla que se’n sortirà satisfactòriament.
Fa olor de roses.
