PLA LECTOESCRIPTOR: 3r i 4t ESO
EL
TEXT EXPOSITIU
El text expositiu té
com a funció principal informar objectivament
sobre un tema o fer entendre idees i conceptes, moltes vegades
científicament demostrables i indiscutibles.
RECORDEM...
ü L’objectiu d’un text expositiu és informar; per això, és el tipus de text
que predomina a les enciclopèdies com viquipèdia o als llibres de text.
ü Després del títol, aquests textos solen tenir tres
parts: una introducció o presentació
general del tema; un desenvolupament
amb els subtemes, i una conclusió o
tancament.
ü El llenguatge ha de
ser molt clar i precís, amb paraules tècniques o científiques.
ü El lèxic ha de ser
el més estàndard i neutre possible. Les paraules o expressions col·loquials i/o
en sentit figurat s’han d’evitar.
ü Les oracions convé
que no siguin excessivament llargues i en present d’indicatiu o en passat.
ü L’exposició de les
idees ha de ser molt ordenada i objectiva, amb marcadors que ajudin a entendre
la relació entre les diferents idees o oracions. Exemples: d’entrada,
d’una banda, d’altra banda, així doncs, això no obstant, ara bé, és a dir,
així, convé destacar, tanmateix...
ü No s’hi poden
incloure ni opinions personals ni valoracions positives o negatives. Cal ser el
més objectiu i neutre possible.
ü S’hi poden
incloure, en canvi, definicions, exemples, cites, gràfics o il·lustracions.
I NO OBLIDEM QUE...
Els
textos expositius es poden organitzar de diferents maneres, és a dir, que es
poden estructurar segons el criteri que al redactor li sembli més efectiu. Així
doncs, l’estructura d’una explicació pot variar:
ü Del general al
particular (estructura deductiva).
ü Del particular al
general (estructura inductiva).
ü Es comença exposant
una idea o tesi, s’explica la contrària o antítesi, i s’acaba el text amb una
síntesi de les dues (estructura dialèctica).
ü S’inicia el text
amb una pregunta que es respon al llarg del text (estructura interrogativa).
EXEMPLES
Què és un vampir?
Els
vampirs són éssers que apareixen sovint en determinats tipus de pel·lícules de
terror. Però què és realment un vampir?
Al 1803,
Collin de Plancy escrivia al seu Ditionnaire
infernal, publicat a París: “...es dóna el nom d’upiers, upires o vampirs
a l’Occident i de brucòlacos a
l’Orient, als homes morts i sebollits que retornen en cos i ànima, parlant,
caminant i maltractant els homes i els animals; però, per damunt de tot,
xuclant-los la sang fins a causar-los la mort. Ningú no pot deslliurar-se’n si
no és exhumant-los, tallant-los el cap i arrencant i cremant llur cor. Aquells
qui moren a causa d’un vampir es converteixen al seu torn en vampirs.”
El que no
diu Colin Plancy, però que confirma unànimement el llegendari popular, és que
només actuen de nit. El sol els destrueix. Si un raig de llum solar el fereix,
sofreix una horrible convulsió, el seu cos es contrau i adquireix ràpidament
l’estat de descomposició que li correspondria d’acord amb la data del seu
traspàs. De les seves despulles, se’n desprèn una fetor repulsiva i en resta
només una pila de pols.
El
vampir, doncs, a diferència dels fantasmes i els espectres té un cos mort i
enterrat que, en sortir del sepulcre, recobra les seves propietats vitals,
ataca els vius i es nodreix de llur sang.
JOAN PERUCHO, Incredulitats i devocions. Ed. 62, 1991
(adaptació).
Conviure amb la diabetis
La
diabetis és una malaltia freqüent que es caracteritza fonamentalment per un
excés de glucosa a la sang. La glucosa és un sucre útil a totes les cèl·lules
del cos com a font d’energia per dur a terme processos vitals. Perquè aquesta
glucosa, que obtenim dels aliments i
circula per la sang, pugui ser usada per les cèl·lules, ens cal l’ajut
d’una substància anomenada insulina.
Si el
pàncrees no produeix prou insulina, la glucosa no penetra a les cèl·lules i
s’acumula a la sang. Llavors apareixen símptomes com l’aprimament malgrat la
sensació de gana, menjar més de l’habitual, orinar més i més freqüentment, i tenir una set intensa que
et fa beure grans quantitats de líquid juntament amb un cansament generalitzat.
Davant
qualsevol d’aquests símptomes, cal consultar immediatament el metge. Es tracta
d’una malaltia crònica. Per tant, la millor manera de retardar i minvar les
complicacions que comporta és detectant-la i controlant-la al més aviat millor.
Fullet
informatiu. Departament de Sanitat i Seguretat Social. Generalitat de
Cataalunya, 1993.
EL TEXT
ARGUMENTATIU
El text argumentatiu té la
funció de convèncer; argumentar és
donar raons amb l’objectiu de convèncer algú d’alguna cosa. Les argumentacions
són presents en molts actes de la vida quotidiana: sempre que volem convèncer
algú de les nostres idees, defensar la nostra opinió o rebatre l’opinió d’algú
altre.
La
seva estructura bàsica consta de tres parts, a més del títol:
- Títol. Encapçala el text i en sintetitza el
contingut.
- Introducció: és la part que situa, enuncia o
presenta un tema i dóna l’opinió a favor o en contra de l’emissor respecte
aquest tema (tesi). Cal presentar-la de forma clara i precisa.
- Motius
o arguments: s’exposen
els fets, proves o raons que serveixen per justificar tesi. Per cada fet
presentat, es desenvolupa un argument principal i d’altres de secundaris o
de suport, si és el cas.
- Conclusió: recull la idea principal (tesi) de
l’autor i resumeix els principals arguments exposats amb l’objectiu de
convèncer l’interlocutor. S’expressa normalment en l’últim paràgraf.
RECORDEM...
ü Cal que el text estigui ben cohesionat i sigui
totalment coherent.
ü Cal utilitzar el vocabulari específic de l’àmbit.
ü Cal exposar les raons amb claredat.
ü Cal evitar repeticions de vocabulari i arguments
EXEMPLES
Pena de llibre
A Binanlmádena (Màlaga), com en molts altres llocs, suposo,
els motoristes menors d’edat paguen poquíssimes multes de circulació. Per
insolvència o per la raó que sigui. La policia local s’ha posat d’acord amb
l’alcalde per evitar que continuï el que consideren una presa de pèl. La
solució és curiosa: qui no paga haurà de llegir un llibre.
Els infractors hauran d’anar a la biblioteca municipal,
llegir un llibre i, després, omplir un qüestionari anotant-hi les dades del
llibre, explicant l’argument i jutjant l’encert del final (no es preveu, doncs,
que es puguin llegir llibres que no siguin novel·les…). Les preguntes
s’amunteguen. Qui jutjarà si el treball del condemnat és correcte? [...] I què
passarà amb els qui suspenguin l’examen de lectura?
Diu
el cap de la policia local que amb les multes no han aconseguit que
disminueixin les infraccions dels motoristes joves i que amb la lectura d’un
llibre espera aconseguir-ho. La conclusió sembla clara: obligar a llegir es
considera una sanció més dura i més temible que haver de pagar quinze mil
pessetes. “Mira, tio, jo ja no em salto els vermells, em farien llegir un
llibre, t’ho imagines?” Evidència absoluta: la lectura és un càstig.
També diu el policia que “així guanyarem addictes a la
lectura”. Home… N’està segur? [...] Dubto bastant, ho confesso, de l’efecte
exemplar de la lectura en general, i d’aquesta en particular. Paga o llegeix
és un eslògan que, en el fons, presenta la lectura com una multa. Els pares
dels infractors, doncs, no cal que llegeixin. Els policies municipals, tampoc.
Ni, naturalment, cap ciutadà com cal, pagador d’impostos i arbitris. La lectura
és pròpia dels insolvents.
Josep
M. Espinàs
En
contra de l'ús d'ordinadors portàtils a l'aula
Actualment, el departament d'ensenyament ha incorporat una
nova eina als col·legis de Catalunya substituint els llibres convencionals per
ordinadors portàtils. No obstant això, alguns col·legis han optat per rebutjar
aquesta incorporació i seguir amb els mètodes tradicionals.
Aquesta incorporació d'ordinadors portàtils a les aules
sembla, d'entrada, una innovació de l'ensenyament, però, en realitat, volen
substituir els llibres convencionals per una nova tecnologia que no ens
beneficiarà, sinó ben al contrari. Per una banda, nombrosos especialistes
afirmen que estar massa temps davant la pantalla de l'ordinador pot causar
problemes de vista i mals de cap constants. De l’altra, si s'aplica aquesta
tecnologia es començarà a perdre l'escriptura a mà i, amb l'existència de
correctors, l'alumne no s'esforçarà a aprendre a escriure correctament.
Per últim, podem afegir que estudiar davant un ordinador provoca una falta de
concentració i pot resultar complicat i incòmode.
Així doncs, arribem a la conclusió que no és una bona opció
substituir els llibres de text per ordinadors a les aules a l'hora d'aprendre.
Carla
Bueno Jover
La
generación ni-ni
El
tema que voy a tratar es la “Generación Ni-Ni”, un grupo de jóvenes que ni
trabajan ni estudian. Pero ¿existe realmente esa generación? Puede ser que lo
que a primera vista parece un grupo de holgazanes sea un grave problema de la
sociedad. Por lo tanto, no se puede considerar, sin más, que exista una
generación “ni-ni”.
Para
empezar, diré que dentro de mis conocidos existen muy pocos “ninis”, y los
pocos que conozco querrían trabajar, pero no encuentran un empleo. De hecho, de
acuerdo con un reportaje aparecido hace unos meses en un periódico nacional,
solo el 14% de los jóvenes entre 18 y 34 años pueden ser considerados “ninis”.
En
contraposición, el 54% de los jóvenes entre 18 y 34 años dicen no tener un
proyecto por el que sentirse ilusionados, lo que no significa realmente que sea
una generación de “ninis”; ya que este porcentaje se podría encontrar
fácilmente en generaciones mayores. No estar ilusionado por un proyecto no es
algo nuevo ni significa que no se haga nada. De hecho, la mayoría de ese porcentaje
trabaja para poder sobrevivir, por lo tanto, no son “ninis”.
En
síntesis, no se puede afirmar que exista la “generación ni-ni”, vistos los
datos anteriores. Sin duda, es una farsa que se ha creado para esconder el
verdadero problema de la sociedad: la crisis económica.
IES MOSSÈN ALCOVER. Grupo 6. 2ªB
EL TEXT INSTRUCTIU
El text instructiu
ens obliga, ens aconsella o ens recomana fer una sèrie d'accions i
ens informa, a vegades, de per què hem de fer-les i com hem de fer-les.
RECORDEM...
El títol
d'un
ü
La
descripció ha de presentar la finalitat que
persegueix i exposar un seguit d'instruccions.
ü
ESTRUCTURA: el text instructiu està estructurat de la
següent manera:
1) Marques d'ordre: Si les instruccions s'han de fer en un ordre determinat,
cal indicar el pas d'una instrucció a la següent amb numerals
ordinals (primer, segon,...) o
lletres ordenades). També
poden ser substituïdes per recursos
tipogràfics (punt, guió ...).
2) Acció que s'ha de fer
3) Com s'ha de fer
ü Esquematisme o concisió: Els textos
instructius acostumen a ser esquemàtics i concisos. Només cal presentar els
continguts estrictament
necessaris.
ü La forma verbal bàsica
per expressar les instruccions és
l'imperatiu (obre o obriu, endolla
o endolleu,...). perífrasis verbals
d’obligació.
Però també es poden usar verbs
específics com les perífrasis d'obligació (Cal que..., heu de...).
I NO OBLIDEM QUE...
Per expressar la
manera com s'han de fer les
accions, es poden usar: adverbis i locucions adverbials de manera, adverbis en
-ment, preposicions + nom, oracions introduïdes per nexes modals (com, com
si, segons, etc.) verbs que, pel seu significat, indiquen manera i
gerundis.
Per expressar la
finalitat d'una acció, es
poden usar: la preposició per a + nom, oracions introduïdes per nexes finals (perquè,
a fi que, per tal que, etc.), per (o locucions finals com a fi de, per tal de, etc.) +
infinitiu i verbs que, per la seua significació, indiquen finalitat: perseguir, proposar-se,
pretendre...
Per indicar instruments podem fer servir: per mitjà de, mitjançant, amb...
EXEMPLES
1. Tres en ratlla
Es tracta d'un
joc que, segons els llocs, s'anomena també treset, treset en ratlla o renglera
en treseta. Hi juguen dues persones.
Material necessari:
- un tauler o un dibuix
amb l'esquema del dibuix
- 3 peces menudes del
mateix color
- 3 peces menudes d'un
color diferent (poden ser també diferents objectes petits)
Instruccions del joc:
1. El primer jugador ha de posar la seva peça
just en el punt central.
2. El segon jugador ha de col·locar la seva en
un dels punts on conflueixen les línies.
3. Correlativament, ambdós jugadors han
d'anar posant les seves peces en distints punts de confluència.
4. Durant la partida, cada jugador ha d'anar
movent alternativament les seves peces.
5. Guanya el primer jugador que fa tres
en ratlla, és a dir, el que col·loca les seves tres peces en línia
recta.
2. Instruccions DVD
1.
Premeu el botó ON/STAND BY del DVD. El
llumet situat al damunt mateix de l'aparell s'il·luminarà.
2. Introduïu-hi correctament una cinta
enregistrada.
3. Connecteu l'alimentació del TV i
sintonitzeu el canal reservat per al DVD. Premeu el botó PLAY. El llum
s'il·luminarà, i s'iniciarà la reproducció.
4. Per a aturar la reproducció, cal prémer el
botó STOP. Quan s'acabi la cinta, es rebobinarà automàticament.
5. En prémer el botó STOP, el programa
determinat per la posició del selector INPUT SELECT apareixerà a la pantalla
del TV.
3. Pastís de verdures
INGREDIENTS
PER A 4 PERSONES: pastanagues, bledes, col, patates... que en conjunt facin
un pes de 7 kg; 2 ous; 100 g de pernil per guisar; la molla d'un panet de 150
g remullada en mig got de llet freda; 1 cullerada sopera d'oli; 2 1 d'aigua i
sal.
|
1. Es pelen i arreglen totes les verdures i
es tallen després.
2. Es col·loquen en un pot amb aigua i sal i
es bullen 40 minuts fins que queden tendres.
3. Es deixa que es refredin una mica i
després s'escorren.
4. A continuació es trituren.
5. Després es baten els ous i es pica el
pernil, afegint-ho tot a les verdures, igual que la molla de pa, escorreguda.
6. Es barreja tot amb una cullera.
7. S'unta un motlle i s'hi col·loca el
preparat. Es fica al forn, ja calent, durant 45 minuts.
8. Un cop retirat, es deixa
refredar i es desmotlla.
4. Instruccions
alternatives
D´entrada, rebeu al xicot de la vostra filla amb naturalitat, eviteu
qualsevol gest que reveli la impressió que us hagi pogut causar, i no el
prejutgeu.
A continuació, convideu-lo a passar i a seure, feu-lo sentir còmode. Tot
seguit, inicieu una conversa distesa, feu servir un to de veu serè i modulat.
Durant la conversa, parleu de les seves aficions i desvieu amb certa
habilitat el vostre interès cap els seus pírcings i tatuatges, indagueu si són
o no un caprici passatger. Alhora, intenteu saber del seu entorn familiar i
cercle d´amistats.
De moment, no li doneu consells ni li feu saber la vostra opinió.
D´una banda, penseu que els joves segueixen els passos de la moda, i per
aquest motiu no són millors ni pitjors persones, i d´altra banda, cal que
respecteu el seu estil encara que sigui diferent al vostre.
Per tant, heu de ser pacients i tolerants, aposteu per una convivència
cordial. No avanceu esdeveniments, i deixeu que us demostri com és, dia a dia.
