Els temes mes habituals de la poesia d’aquest corrent van ser:
- l’amor
- la naturalesa
- els mites classics
Es produeix la consolidació del sonet.
Pere serafi (1505-1567) va ser el poeta mes important de la literatura catalana del segle XVI. Admirador dels trobadors i, sobretot, d’Ausias March, la poesia de Serafi manté viva la tradició medieval.
SONET V
Aquest poema parla de l’amor que el seu protagonista sent cap a una dona amb una gran gentilesa. L’Home dels Cels (Amor, Fènix, és a dir, Cupido) quan retorna de la terra, li explica a sa mare (la mare de Déu) que ha vist una dona especial. Amor baixa a la Terra amb l’arc i la fletxa per ferir la famosa donzella, però se’n torna impressionat de la seva gran bellesa i diu a la Mare de Déu que a la Terra ja té competència.
Volent Amor venjar tan gran cruesa
Volent Amor venjar tan gran cruesa
i deslliurar d'un tir mil de cadena,
ab l'arc en mans volant l'alba serena
dels cels baixà mostrant gran fortalesa:
i havent mirat la vostra gentilesa,
Fènix al món, sentí tan mortal pena
que per fugir molt prest girà l'esquena
per no ser pres de sa mateixa empresa.
I retornant als cels, dix: - Mare mia,
lo vostre nom de gentilesa i fama
al món ja perd tota sa gran valia;
que en aquest jorn he vist tan gentil dama
que amb gran perill pensí campar tal dia,
tant sa valor tot l'univers inflama.
Pere Serafí. Dins de Poesies catalanes. Barcino
El prestigi que aconseguí la literatura castellana va fer que molts escriptors catalans imitessin els models barrocs castellans.
La poesia barroca és entesa com un exercici de virtuosisme retòric, amb abundància de metàfores, hipèrboles, antítesis, hipèrbatons, etc.
Rector de Vallfogona (Francesc Vicent Garcia)
Francesc Vicent Garcia (1579-1623), conegut popularment com el Rector de Vallfogona, és autor d’una extensa obra poètica que es caracteritza per la seva diversitat de formes i, sobretot, de registres: va compondre sonets de gran elegància, romanços burlescos i sàtires despietades, poemes narratius plens de referències socials, poemes obscens i escatològics, etc.
Entre els poemes d’estil elegant i delicat, destaquen aquells que són elogis de la bellesa d’una dama. És en aquests poemes on podem trobar les millors qualitats del poeta.
XIV
A una hermosa dama de cabell negre que es
pentinava en un terrat amb una pinta de marfil
Amb una pinta de marfil polia
Sos cabells de finíssima atzabeja,
A qui los de or més fi tenen enveja,
En un terrat, la bella Flora, un dia;
Entre ells la pura neu se descobria
Del coll que, amb son contrari, més campeja
I, com la mà com lo marfil blanqueja,
Pinta i mà de una peça pareixia.
Jo, de lluny, tan atònit contemplava
Lo dolç combat, que amb extremada gràcia
Aquestos dos contraris mantenien,
Que el cor, enamorat, se m'alterava
I, temerós d'alguna gran desgràcia,
De prendre'ls tregües ganes me venien.
(rector de Vallfogona)
Més sonets del rector de Vallfogona: http://vallfogona.usuaris.net/sonets.htm
PROSA:
Les historietes del Rector de Vallfogona, que tanta popularitat tingueren, van aconseguir una extraordinària difusió per tot Catalunya. De fet la fama popular del Rector, ben segur que li ve més pel seu ingeni, la rauxa, la gràcia amb el que captivava ràpidament l'auditori que no pas per la seva producció literària.
https://www.youtube.com/watch?v=LZjpGzSkXpA
