Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris literatura. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris literatura. Mostrar tots els missatges

dimarts, 16 de febrer del 2016

Literatura moderna II

LITERATURA RENAIXENTISTA
Els temes mes habituals  de la poesia d’aquest corrent van ser:

  • l’amor
  • la naturalesa
  • els mites classics

Es produeix la consolidació del sonet. 

Pere serafi (1505-1567) va ser el poeta mes important de la literatura catalana del segle XVI. Admirador dels trobadors i, sobretot, d’Ausias March, la poesia de Serafi manté viva la tradició medieval. 

SONET V
Aquest poema parla de l’amor que el seu protagonista sent cap a una dona amb una gran gentilesa. L’Home dels Cels (Amor, Fènix, és a dir, Cupido) quan retorna de la terra, li explica a sa mare (la mare de Déu) que ha vist una dona especial. Amor baixa a la Terra amb l’arc i la fletxa per ferir la famosa donzella, però se’n torna impressionat de la seva gran bellesa i diu a la Mare de Déu que a la Terra ja té competència.

Volent Amor venjar tan gran cruesa

Volent Amor venjar tan gran cruesa
i deslliurar d'un tir mil de cadena,
ab l'arc en mans volant l'alba serena
dels cels baixà mostrant gran fortalesa:

i havent mirat la vostra gentilesa, 
Fènix al món, sentí tan mortal pena
que per fugir molt prest girà l'esquena
per no ser pres de sa mateixa empresa.

I retornant als cels, dix: - Mare mia,
lo vostre nom de gentilesa i fama 
al món ja perd tota sa gran valia;

que en aquest jorn he vist tan gentil dama
que amb gran perill pensí campar tal dia,
tant sa valor tot l'univers inflama.

Pere Serafí. Dins de Poesies catalanes. Barcino



LITERATURA BARROCA
El prestigi que aconseguí la literatura castellana va fer que molts escriptors catalans imitessin els models barrocs castellans. 
La poesia barroca és entesa com un exercici de virtuosisme retòric, amb abundància de metàfores, hipèrboles, antítesis, hipèrbatons, etc.


Rector de Vallfogona (Francesc Vicent Garcia)

Francesc Vicent Garcia (1579-1623), conegut popularment com el Rector de Vallfogona, és autor d’una extensa obra poètica que es caracteritza per la seva diversitat de formes i, sobretot, de registres: va compondre sonets de gran elegància, romanços burlescos i sàtires despietades, poemes narratius plens de referències socials, poemes obscens i escatològics, etc. 

Entre els poemes d’estil elegant i delicat, destaquen aquells que són elogis de la bellesa d’una dama. És en aquests poemes on podem trobar les millors qualitats del poeta.

XIV

A una hermosa dama de cabell negre que es
pentinava en un terrat amb una pinta de marfil
Amb una pinta de marfil polia
Sos cabells de finíssima atzabeja,
A qui los de or més fi tenen enveja,
En un terrat, la bella Flora, un dia;

Entre ells la pura neu se descobria
Del coll que, amb son contrari, més campeja
I, com la mà com lo marfil blanqueja,
Pinta i mà de una peça pareixia.

Jo, de lluny, tan atònit contemplava
Lo dolç combat, que amb extremada gràcia
Aquestos dos contraris mantenien,

Que el cor, enamorat, se m'alterava
I, temerós d'alguna gran desgràcia,
De prendre'ls tregües ganes me venien.

(rector de Vallfogona)


Més sonets del rector de Vallfogona: http://vallfogona.usuaris.net/sonets.htm


PROSA:
Les historietes del Rector de Vallfogona, que tanta popularitat tingueren, van aconseguir una extraordinària difusió per tot Catalunya. De fet la fama popular del Rector, ben segur que li ve més pel seu ingeni, la rauxa, la gràcia amb el que captivava ràpidament l'auditori que no pas per la seva producció literària.

 
https://www.youtube.com/watch?v=LZjpGzSkXpA



Més rondalles del rector de Vallfogona: http://vallfogona.usuaris.net/contes.htm

dijous, 17 de desembre del 2015

Literatura moderna I

LA LITERATURA CATALANA DELS SEGLES XVI, XVII I XVIII 

En el terreny cultural, es produeix una important disminució de la producció literària en la nostra llengua. El període que comprèn aquests tres segles ha estat anomenat tradicionalment "Decadència", perquè són poques les obres cultes que s'escriuen en català i la qualitat d'aquestes és notablement inferior en relació a les obres catalanes medievals.


LITERATURA CULTA 
Característiques: 
• Imitació dels grans autors castellans: Garcilaso, Quevedo, Góngora… 
• Presència de castellanismes. 
• Imitació de formes mètriques de la poesia castellana.


LITERATURA POPULAR


CANÇÓ POPULAR




Els tres moviments estètics d'aquest període són: 
– S. XVI: Renaixement 
– S. XVII: barroc 
– S.XVIII: Neoclassicisme (il·lustració)

Versificació


Rima: repetició de sons, normalment al final d'un conjunt de versos. N'hi ha de dos tipus: 
  • rima consonant: A partir de la darrera vocal tònica coincideixen tots els sons de determinats versos. 
En ma terra del Vallès

tres turons fan una serra,

quatre pins un bosc espès,

cinc quarteres massa terra.

"Com el Vallès no hi ha res".
  • rima assonant: A partir de la darrera vocal tònica, únicament coincideixen els sons vocàlics:

Si s'allunya i no et mira,  
si t'és advers l'instant,
de plorar què en trauries? 
Si et sent, neci, riurà. 



Esquema de rimes:
Cal recordar que quan s'analitzen les rimes és costum anar escrivint una lletra (seguint l'ordre alfabètic) a la dreta de cada vers, que es va repetint a mesura que coincideixen els sons. Escrivim les lletres minúscules quan la rima correspon a versos d'art menor (fins a 8 síl·labes) i les lletres majúscules en els versos d'art major (de 9 a 12 síl·labes).

En ma terra del Vallès            a
tres turons fan una serra,       b
quatre pins un bosc espès,    a
cinc quarteres massa terra.    b

"Com el Vallès no hi ha res". a


Nombre de síl·labes:
En català es compta únicament fins la darrera síl·laba tònica. Així, si un vers acaba en paraula aguda comptarem fins al final, si acaba en paraula plana deixarem de comptar una síl·laba, i deixarem de comptar dues síl·labes si acaba en paraula esdrúixola. 




A l'hora de comptar les síl·labes cal fixar-se en la possible existència de:
  • sinalefes (unió en una sola síl·laba mètrica de la vocal final d'una paraula amb la vocal inicial de la següent: "i una dama...").
  • elisions (supressió, en determinats casos, de dues vocals en contacte o reducció en una sola: "la dama és" - "la damés").
  • L’hiat: pronunciació separada de les dues vocals en contacte i les augmenta.
  •  



El còmput sil·làbic dels versoshttps://www.youtube.com/watch?v=lPgw68S_SAE


Tipus de vers:
Segons el nombre de síl·labes els versos s'anomenen: monosíl·labs, bisíl·labs, trisíl·labs, tetrasíl·labs, pentasíl·labs, hexasíl·labs, heptasíl·labs, octosíl·labs, enneasíl·labs, decasíl·labs, hendecasíl·labs i alexandrins (dodecasíl·labs).

 
Estrofes:
Els versos se solen agrupar en uns conjunts que s'anomenen estrofes.

dimecres, 2 de desembre del 2015

Literatura fantàstica


1) Mira el vídeo i intenta explicar què és la literatura fantàstica?


2) Has vist alguna pel·lícula fantàstica o has llegit algun llibre d'aquest gènere?

  




El senyor dels anells (The Hobbit)

Sinsajo

El corredor del laberint


3) Sabries descriure algun espai fantàstic i inventat?

4) A quin lloc fantàstic t'agradaria passar un parell de setmanes de vacances?

5) Has estat en algun lloc que no sembla d'aquest món?



 6) Explica alguna experiència difícil de creure que hagis viscut.

(Divergent)