Ortografia de M i N

Les lletres m i n

http://www.auladecatala.com/ortografia/lletres-m-i-n/

Exercicis autocorrectius de la M i la N:
http://www.aldeaglobal.net/cat5estrelles/classicortomnduesopcions.htm

Exercicis autocorrectius:

http://www.e-distribucion.com/barcanova/nodes/catala_2ESO/unitat_05/activitats/527.htm

http://www.e-distribucion.com/barcanova/nodes/catala_2ESO/unitat_05/activitats/527.htm

http://www.e-distribucion.com/barcanova/nodes/catala_2ESO/unitat_05/activitats/528.htm

http://www.e-distribucion.com/barcanova/nodes/catala_2ESO/unitat_05/activitats/553.htm

http://www.e-distribucion.com/barcanova/nodes/catala_2ESO/unitat_05/activitats/555.htm

http://www.e-distribucion.com/barcanova/nodes/catala_2ESO/unitat_05/activitats/556.htm

http://www.e-distribucion.com/barcanova/nodes/catala_4ESO/activitats/unitat_06/646.htm

http://www.e-distribucion.com/barcanova/nodes/catala_4ESO/activitats/unitat_06/648.htm

http://www.e-distribucion.com/barcanova/nodes/catala_4ESO/activitats/unitat_06/649.htm

http://www.e-distribucion.com/barcanova/nodes/catala_4ESO/activitats/unitat_06/650.htm

http://www.e-distribucion.com/barcanova/nodes/catala_4ESO/activitats/unitat_06/651.htm

http://www.e-distribucion.com/barcanova/nodes/catala_4ESO/activitats/unitat_06/652.htm

Dictats en línia de suficiència:
http://llengua.gencat.cat/ca/serveis/aprendre_catala/recursos_aprendre_dgpl/dictats_noucanal/dictats_nivell_suficiencia/grafies_m_n_ny/

Dictat 1

Resulta xocant, en conseqüència, que si els "ciutadans" experimentaven una tal ansietat de pau campestre, no fessin mai res per aconseguir-la: per residenciar-s'hi. 

I és que, en realitat, ningú, cap home de ciutat, ni el poeta més ingenu, no ha acabat de convèncer-se que la vida de camperols fos una Arcàdia permanent i delicada. Tothom ha estat conscient de la dosi de fantasia o de miratge que involuntàriament hi posava. I encara, hi ha moltes "possibilitats" de viure al camp, no totes elles iguals en seducció poètica. 

Dictat 2

L'edat d'or 

Va llevar-se emmurriat, amb el geni de través, i començà a regirar tota l'habitació. Obria calaixos i armaris, rebotia la roba per terra i de sobte es va posar de quatre grapes, per mirar sota els mobles.

La seva dona, del llit estant, amb les mans al clatell, se'l mirava amb un somriure mofeta i l'aire de deixar-lo fer. "Si trenques res", pensava, "ja em sentiràs". Al cap d'una bona estona, li preguntà:

— Què et passa, ara? Què tens?

— He perdut la memòria i no la trobo enlloc! —va respondre ell amb un rebuf.

La dona va esbatanar els ulls, alçà els braços com si clamés al cel i enrigidí tots els músculs de la cara, per expressar la infinita paciència d'aquest món. 

— Que no ho veus infeliç —digué—, que la portes posada?

Complements del verb II

http://www.slideshare.net/gemmaencamp/complements-verbals-34850043

Llengües

Veus unides són testimonis de personatges destacats d'arreu del món, procedents de l'àmbit de la cultura, la ciència i els mitjans de comunicació, sobre les llengües i el multilingüisme.

https://www.youtube.com/watch?v=didH_-FzCpI

Multilingüisme

Linguàrium són unes càpsules de 5 minuts de durada presentades per Linguamón on us apropem a les experiències de vida quotidiana que genera el multilingüisme i on la convivència entre llengües és la protagonista.

https://www.youtube.com/watch?v=2AoSBwxCyb4

Multilingüisme al parlament europeu:

http://www.europarltv.europa.eu/fr/player.aspx?pid=2dd95ffd-064b-484b-bc6f-a3e600b8ef05

Plurilingüisme (= multilingüisme): Ús alternatiu de diverses llengües en un individu i, per extensió, en un grup social.

Bilingüisme: Ús regular i alternat de dues llengües.
Bilingüisme individual: Capacitat d'un parlant d'usar dues llengües amb un domini semblant.

En Joan ha viscut quatre anys a Munich i, com que ha aprés alemany, ara és bilingüe”. I és que les causes d’aquesta classe de bilingüisme poden ser molt diverses: des de l’immigrant que aprèn una llengua estrangera per a integrar-se socialment en el país d’acollida (motivació integrativa) fins a l’aspirant a professor de secundària que estudia anglès per a guanyar punts i obtenir la plaça en les oposicions (motivació instrumental).

http://wwwprunes.blogspot.com.es/2014/01/que-entenem-per-bilinguisme.html

Bilingüisme social: Ús de les dues llengües en una mateixa societat.

Aquesta darrera classe de bilingüisme es dóna quan dins d’un mateix territori hi ha un grup de persones que es veu obligat a aprendre i a usar més d’un idioma. Per dir-ho d’una altra manera, en les situacions de bilingüisme social sempre hi ha un col·lectiu que és bilingüe i un altre que és monolingüe. En definitiva, es tracta d’un tipus de bilingüisme unidireccional: els parlants de la llengua A han d’aprendre la llengua B, però els parlants de la llengua B no cal que aprenguin la llengua A. Evidentment, pot haver parlants de B que aprenguin a parlar la llengua A, però no hi estan obligats. De fet, aquesta és la diferència entre els uns i els altres: mentre que uns (els parlants d’A) són bilingües de manera necessària, incondicional, els de la llengua B ho són per iniciativa pròpia, amb la qual cosa gaudeixen de la llibertat de poder triar entre ser monolingües o no ser-ho. 

Aquest desequilibri fa que:

1.     Els parlants d’A reben un tracte discriminatori en moltes situacions de la vida quotidiana.

2.     La llengua B té molt més prestigi que no pas la llengua A.

Així, el bilingüisme social desemboca sempre en un conflicte lingüístic, perquè no hi ha mai igualtat entre les dues llengües afectades. Justament per això, se sol afirmar que les societats no poden ser bilingües (no poden ser-ho de manera equilibrada).

(...)

I és que a casa nostra hi ha també bilingüisme territorial: el País Valencià es divideix en dues zones lingüístiques, la zona castellanoparlant, que és monolingüe, i la zona catalanoparlant, que és, precisament, on hi ha instaurat el bilingüisme social. 

http://wwwprunes.blogspot.com.es/2014/01/que-entenem-per-bilinguisme.html 

https://www.youtube.com/watch?v=UBHWb2sN7OI

No hi ha llengües millors ni pitjors! No s'han de tenir prejudicis lingüístics!

 

https://www.youtube.com/watch?v=csDJ_Jvqb8I

Literatura moderna I

LA LITERATURA CATALANA DELS SEGLES XVI, XVII I XVIII 

En el terreny cultural, es produeix una important disminució de la producció literària en la nostra llengua. El període que comprèn aquests tres segles ha estat anomenat tradicionalment "Decadència", perquè són poques les obres cultes que s'escriuen en català i la qualitat d'aquestes és notablement inferior en relació a les obres catalanes medievals.

http://es.slideshare.net/CarmeBravoFortuny/la-decadncia-45744375

LITERATURA CULTA 

Característiques: 

• Imitació dels grans autors castellans: Garcilaso, Quevedo, Góngora… 

• Presència de castellanismes. 

• Imitació de formes mètriques de la poesia castellana.

LITERATURA POPULAR

http://es.slideshare.net/CarmeBravoFortuny/la-decadncia-45744375

CANÇÓ POPULAR

https://www.youtube.com/watch?v=n6CkbtWHKzA

https://www.youtube.com/watch?v=k6Lest13Lh4

Els tres moviments estètics d'aquest període són: 

– S. XVI: Renaixement 

– S. XVII: barroc 

– S.XVIII: Neoclassicisme (il·lustració)

http://es.slideshare.net/CarmeBravoFortuny/la-decadncia-45744375

Versificació

Rima: repetició de sons, normalment al final d'un conjunt de versos. N'hi ha de dos tipus: 

• rima consonant: A partir de la darrera vocal tònica coincideixen tots els sons de determinats versos. 

En ma terra del Vallès

tres turons fan una serra,

quatre pins un bosc espès,

cinc quarteres massa terra.

"Com el Vallès no hi ha res".

• rima assonant: A partir de la darrera vocal tònica, únicament coincideixen els sons vocàlics:

Si s'allunya i no et mira,  

si t'és advers l'instant,

de plorar què en trauries? 

Si et sent, neci, riurà. 

Exemple de rima consonant:

https://www.youtube.com/watch?v=_oILu8XY8vc

Exemple de rima assonant:

https://www.youtube.com/watch?v=_oILu8XY8vc

Esquema de rimes:

Cal recordar que quan s'analitzen les rimes és costum anar escrivint una lletra (seguint l'ordre alfabètic) a la dreta de cada vers, que es va repetint a mesura que coincideixen els sons. Escrivim les lletres minúscules quan la rima correspon a versos d'art menor (fins a 8 síl·labes) i les lletres majúscules en els versos d'art major (de 9 a 12 síl·labes).

En ma terra del Vallès            a

tres turons fan una serra,       b

quatre pins un bosc espès,    a

cinc quarteres massa terra.    b

"Com el Vallès no hi ha res". a

Nombre de síl·labes:

En català es compta únicament fins la darrera síl·laba tònica. Així, si un vers acaba en paraula aguda comptarem fins al final, si acaba en paraula plana deixarem de comptar una síl·laba, i deixarem de comptar dues síl·labes si acaba en paraula esdrúixola. 

A l'hora de comptar les síl·labes cal fixar-se en la possible existència de:

• sinalefes (unió en una sola síl·laba mètrica de la vocal final d'una paraula amb la vocal inicial de la següent: "i una dama...").
• elisions (supressió, en determinats casos, de dues vocals en contacte o reducció en una sola: "la dama és" - "la damés").
• L’hiat: pronunciació separada de les dues vocals en contacte i les augmenta.
 

https://www.youtube.com/watch?v=_QGf9CQAvOU

El còmput sil·làbic dels versoshttps://www.youtube.com/watch?v=lPgw68S_SAE

Tipus de vers:

Segons el nombre de síl·labes els versos s'anomenen: monosíl·labs, bisíl·labs, trisíl·labs, tetrasíl·labs, pentasíl·labs, hexasíl·labs, heptasíl·labs, octosíl·labs, enneasíl·labs, decasíl·labs, hendecasíl·labs i alexandrins (dodecasíl·labs).

 

https://www.youtube.com/watch?v=e-EMgMS4dRU

Estrofes:

Els versos se solen agrupar en uns conjunts que s'anomenen estrofes.

Complements del verb I

Complement directe

Hi ha verbs que sempre exigeixen un CD: tenir, fer, veure... N'hi ha d‟altres que es poden fer servir indistintament amb CD o bé sense: escriure, mirar... 

El CD és sempre un SN: mai no porta la preposició a, a diferència del castellà, referit a persona. Exemples:

Hem vist la nova escola d'idiomes. 

Hem conegut la Mariona. 

La majoria de vegades el CD es pot identificar mitjançant la transformació de l'oració en veu passiva (encara que hi ha excepcions).

Substitució pronominal de CD

Els pronoms que substitueixen el CD són els següents:

a) Si el CD és un complement determinat (introduït per l‟article, un demostratiu o un possessiu): EL, LA, ELS, LES. Exemples: 

Veig el nen: El veig. 

Han comprat els llibres: Els han comprat. 

Miro la Maria: La miro. 

Miro aquelles bicicletes: Les miro. 

b) Si el CD és un complement indeterminat, és a dir, quan el CD no porta ni article, ni demostratiu, ni possessiu, o quan és precedit d‟un numeral, indefinit o quantitatiu que el determini: EN. Exemples: 

Busca bolets: En busca. 

Volen dues cerveses: En volen dues. 

Llegeixo algunes revistes: En llegeixo algunes. 

Llegeixo molts contes: En llegeixo molts. 

c) Si el CD és un complement neutre, és a dir, si està representat pels mots neutre això, allò o una oració subordinada en funció de CD: HO. Exemples: 

Em dius això o no?: M'ho dius o no? 

Miràveu allò: Ho miràveu. 

Volien que vingués l'alcalde: Ho volien.

d) Si el CD fa referència a la 1a o a la 2a persona, o bé si recau sobre el mateix subjecte (reflexiu): EM, ENS, ET, US, ES. Exemples: 

La Laura em pentina. 

Et cridaran a les set. 

La Pepa es pentina. 

Complement indirecte

Pot aparèixer amb verbs transitius o intransitius, i va precedit per la preposició a. Exemple. Va enviar un telegrama al seu fill. (transitiva)

M'agrada la cuina de casa seva. (intransitiva) 

Substitució pronominal de CI

Els pronoms que substitueixen el CI són els següents: 

LI i ELS substitueixen els complements indirectes singulars o plurals, sense distinció de gèneres (a diferència del CD). Exemples;

Va donar les notes al pare: Li va donar les notes. 

Va donar les notes a la mare: Li va donar les notes. 

Portava flors als malalts: Els portava flors. 

Portava flors a les malaltes: Els portava flors. 

Atenció: Cal recordar que el pronom lis no existeix en català. La forma de CI plural és ELS. 

Web consultada: http://f-eines.alaxarxa.cat/cat/images/file/dossier-de-pronoms-febles%20(1).pdf

Literatura fantàstica

1) Mira el vídeo i intenta explicar què és la literatura fantàstica?

https://www.youtube.com/watch?v=RnRH95TcWIs

2) Has vist alguna pel·lícula fantàstica o has llegit algun llibre d'aquest gènere?

  

El senyor dels anells (The Hobbit)

Sinsajo

El corredor del laberint

3) Sabries descriure algun espai fantàstic i inventat?

4) A quin lloc fantàstic t'agradaria passar un parell de setmanes de vacances?

5) Has estat en algun lloc que no sembla d'aquest món?

 6) Explica alguna experiència difícil de creure que hagis viscut.

(Divergent)

Oracions segons el verb

La concordança de nombre (singular o plural) i persona (primera, segona o tercera) estableix la relació entre el subjecte i el verb. 

L’únic element imprescindible de l'oració: el verb.

CLASSES D'ORACIÓ SEGONS EL VERB

• Oracions predicatives

Les oracions de predicat verbal o predicatives són les que tenen com a nucli un verb predicatiu que, gràcies a la naturalesa semàntica, té un significat rellevant (és imprescindible per entendre el significat de l’oració) i pot portar complements. 

Enric ha escrit un article. 

El nadó ha dormit tota la nit. 

Les vendes de cotxes han disminuït molt

• Oracions atributives

Les oracions de predicat nominal o copulatives tenen com a nucli el verb ser (o ésser), estar i semblar (anomenats verbs copulatius), que no té un significat lèxic rellevant i uneix els constituents de l’oració. Per això, el pes semàntic de la construcció es trasllada a l’atribut, que és el complement que aporta la informació sobre el subjecte i el sentit de l’oració. 

Mariona és generosa. 

L’examen sembla fàcil. 

L’alumnat està atent.

http://www.slideshare.net/gemmaencamp/complements-verbals-34850043

• Oracions impersonals

Hi ha oracions en què no apareix el subjecte perquè no existeix. És a dir, no es pot saber qui fa l’acció, ni amb l’ajuda de les persones gramaticals ni a partir del context, com passa amb el subjecte el·líptic. Es tracta d’oracions impersonals, que poden tenir diverses estructures: 

a) Verbs de temps atmosfèric: 

Plou molt aquesta nit. 

b) Es (o se) + verb en tercera persona del singular en sentit general: 

A Anglaterra es condueix per l’esquerra. 

Es ven pis moblat a la zona alta de la ciutat. 

c) Verb haver-hi: 

Hi ha tres cotxes aparcats. 

d) Estructures genèriques del tipus: 

Sembla que se’n sortirà satisfactòriament. 

Fa olor de roses. 

http://www.castellnouedival.com/appfiles/unitat_mostra/03_ges_valencia.pdf