Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris verb. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris verb. Mostrar tots els missatges

dilluns, 11 d’abril del 2016

Verbs


LA CONJUGACIÓ  VERBAL


Exemple de conjugació:

ATROTINAR

PresentPretèrit imperfetPassat simpleFutur
atrotino
atrotines
atrotina
atrotinem
atrotineu
atrotinen
atrotinava
atrotinaves
atrotinava
atrotinàvem
atrotinàveu
atrotinaven
atrotiní
atrotinares
atrotinà
atrotinàrem
atrotinàreu
atrotinaren
atrotinaré
atrotinaràs
atrotinarà
atrotinarem
atrotinareu
atrotinaran
CondicionalSubjuntiuImperatiu
PresentPretèrit imperfet
atrotinaria
atrotinaries
atrotinaria
atrotinaríem
atrotinaríeu
atrotinarien
atrotini
atrotinis
atrotini
atrotinem
atrotineu
atrotinin
atrotinés
atrotinessis
atrotinés
atrotinéssim
atrotinéssiu
atrotinessin

atrotina
atrotini
atrotinem
atrotineu
atrotinin
Infinitiuatrotinar
Gerundiatrotinant
Participi
atrotinatatrotinada
atrotinatsatrotinades



Persona i nombre


Formes no personals


Verbs incoactius



Els verbs pertanyents a la 3ª conjugació poden seguir, en la majoria de casos, el model INCOATIU (exemple: servir) en comptes del PUR (exemple: dormir).

  • Altres exemples de verbs incoactius (que afegeixen -eix- entre l'arrel i la terminació: aplaudir, atrevir-se, avorrir, corregir, decidir, dirigir, discutir, divertir, dividir, partir, patir, prohibir, reunir, seguir, etc.
  • Altres exemples de verbs PURS: ajupir, bullir, dormir, esmunyir-se, grunyir, morir, munyir, punyir, retrunyir, sentir, etc. 


dissabte, 31 d’octubre del 2015

Oracions segons el verb


La concordança de nombre (singular o plural) i persona (primera, segona o tercera) estableix la relació entre el subjecte i el verb. 





L’únic element imprescindible de l'oració: el verb.




CLASSES D'ORACIÓ SEGONS EL VERB

  • Oracions predicatives
Les oracions de predicat verbal o predicatives són les que tenen com a nucli un verb predicatiu que, gràcies a la naturalesa semàntica, té un significat rellevant (és imprescindible per entendre el significat de l’oració) i pot portar complements. 
Enric ha escrit un article. 
El nadó ha dormit tota la nit. 
Les vendes de cotxes han disminuït molt



  • Oracions atributives
Les oracions de predicat nominal o copulatives tenen com a nucli el verb ser (o ésser), estar i semblar (anomenats verbs copulatius), que no té un significat lèxic rellevant i uneix els constituents de l’oració. Per això, el pes semàntic de la construcció es trasllada a l’atribut, que és el complement que aporta la informació sobre el subjecte i el sentit de l’oració. 
Mariona és generosa. 
L’examen sembla fàcil. 
L’alumnat està atent.







  • Oracions impersonals
Hi ha oracions en què no apareix el subjecte perquè no existeix. És a dir, no es pot saber qui fa l’acció, ni amb l’ajuda de les persones gramaticals ni a partir del context, com passa amb el subjecte el·líptic. Es tracta d’oracions impersonals, que poden tenir diverses estructures: 

a) Verbs de temps atmosfèric: 
Plou molt aquesta nit. 

b) Es (o se) + verb en tercera persona del singular en sentit general: 
A Anglaterra es condueix per l’esquerra. 
Es ven pis moblat a la zona alta de la ciutat. 

c) Verb haver-hi: 
Hi ha tres cotxes aparcats. 

d) Estructures genèriques del tipus: 
Sembla que se’n sortirà satisfactòriament. 
Fa olor de roses.