La lletra hac, que es conserva per raons etimològiques, no representa avui cap so, llevat d’alguns casos
d’onomatopeia, és a dir, d’imitació de sons (ha, ha, ha!, ehem!...), o de paraules manllevades d’altres
llengües que no han estat catalanitzades (hippy, hall...). Per tant, convé recordar les paraules que porten
hac i també fixar-se en les discrepàncies que hi ha respecte a altres llengües.
Escrivim hac inicial:
ham, hemorràgia, heterosexual, hissar, homogeni, harmonia, herba, higiene, hivern, hoquei, hemisferi, hereu, hipòtesi, homicida, humitat,...
També escrivim amb hac, en aquest cas intercalada, les paraules següents:
adherir, alhora, cohibir, inherent, subhasta, ahir, cohesió, exhaurir, inhibició, tothom,...
En canvi, s’escriuen sense hac paraules com ara:
cacauet, exuberant, orfe, truà, coet, Judit, orxata, Ester,...
Remarca
Segons la posició de la h, o si el mot en porta o no, convé distingir bé entre:
