Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris tipologies. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris tipologies. Mostrar tots els missatges

dilluns, 26 d’octubre del 2015

Gèneres periodístics



Informatius 
És informació tot text periodístic que transmet dades i fets concrets, ja siguin nous, ja siguin coneguts amb anterioritat. La informació no inclou opinions personals del periodista, ni judicis de valor. Per tant, és incompatible amb la 1a persona. 

Són gèneres informatius: 
• la notícia 
• el reportatge informatiu 
• l’entrevista objectiva


D’opinió 
En aquest gènere, l’enfocament substancial és l’opinió i la informació, si existeix, queda relegada a un segon pla. Ara bé, qualsevol opinió o visió subjectiva ha de raonar-se amb informacions. Es tracta de dir al lector: sobre aquest tema jo entreveig tals significats, i les raons són aquestes. 

Pertanyen al gènere de l’opinió:
• l’editorial 
• la carta al director 
• l’article d’opinió 

https://queviuresdigitals.wikispaces.com/file/view/Ge%CC%80neres%20periodi%CC%81stics.pdf/559797017/Ge%CC%80neres%20periodi%CC%81stics.pdf

IMATGE 1
                                             

IMATGE 2
A les pàgines interiors, els dibuixants parodien la foto del nen de tres anys ofegat en una platja de Turquia quan intentava arribar a territori europeu amb la seva família. “La prova que Europa és cristiana. Els cristians caminen per sobre l'aigua i els nens musulmans s'hi ofeguen”, diu el text de la vinyeta firmada per Riss, actual responsable de la capçalera després de l'assassinat, al gener, del director, Charb, i de diversos caricaturistes emblemàtics de Charlie Hebdo, com el veterà Cabu. Una altra de les imatges fortament criticada a les xarxes socials mostra al petit Aylan estès a la sorra i amb un titular que explica que ha mort “tan a prop de l'objectiu” mentre al darrere s'hi veu un cartell de propaganda d'una cadena d'hamburgueses que oferta “dos menús infantils pel preu d'un”.


http://www.elpuntavui.cat/article/3-politica/17-politica/895514.html?cca=1





ACTIVITAT 40 PÀG. 52 LLIBRE
Llegeix aquest text i digues si presenta la informació de manera objectiva o subjectiva i per què.


Gèneres on predomina el text narratiu:
  • Notícia
  • Crònica
  • Reportatge 
Gèneres on predomina el text argumentatiu:
  • Articles d’opinió
  • Editorial
  • Cartes al director 


Tipus de textos periodístics
  • LA NOTÍCIA 
La notícia és tot aquell fet nou que tingui interès per als lectors. O dit d’una altra manera, una notícia és un esdeveniment sorprenent, estremidor, transcendental... i, sobretot, recent. 

Una notícia conté el relat d’una informació. Ha de donar resposta als sis tipus de circumstàncies denominades les 6 W:
o ELS FETS: què ha succeït. 
o EL SUBJECTE: qui ho ha fet. 
o LA MANERA: com ha succeït.
o EL LLOC: on ha succeït. 
o EL TEMPS: quan ha succeït. 
o LA CAUSA: per què ha succeït.

ESTRUCTURA:



  • EL REPORTATGE 
El reportatge és un text informatiu, una notícia ampliada, per la qual cosa es presta més a l’estil literari que la notícia.

És un gènere informatiu deslligat de l’actualitat del moment. Generalment, el reportatge parteix de la recreació d’alguna cosa que va ser notícia, però també de fets que sense ser notícia, en el sentit més estricte del terme, formen part de la vida quotidiana. El reportatge pretén subratllar les circumstàncies i l’ambient que emmarquen un fet.


Estructura del reportatge: 
• El paràgraf d’obertura o l’entradeta és un paràgraf atractiu que ha de suscitar la curiositat del lector, ha d’incitar a continuar llegint. Pot presentar els trets tipogràfics de l’entradeta, és a dir, estar escrit en lletra negreta i separat del cos de la notícia. Però pot també pot aparèixer integrat en el reportatge.

• El relat. Tot reportatge ha de tenir un ordre en l’exposició dels fets. Aquest orde o fil argumental respon a una intenció: cronològica, biogràfica, explicativa, crítica... Un reportatge no pot ser una suma de fets. Cada paràgraf ha d’estar connectat amb l’anterior, per la qual cosa és important definir aquest fil conductor.

• El paràgraf final ha de ser escrit cuidadosament, constitueix la rematada final que deixa al lector el sabor d’una bona lectura.


EXEMPLE COMENTAT DE REPORTATGE:

Reportatge de diari: http://www.ara.cat/suplements/diumenge/ATRAPAT-MELILLA_0_1203479645.html


“Atrapat a Melilla“, Diari ARA, 31 d’octubre de 2014
Aquest text és un reportatge ja que parla d’una qüestió, la situació dels menors immigrants a Melilla, que tot i no ser d’estricta actualitat està molt present en el debat social. Actualment, a tothom li preocupa la immigració i també les condicions dels immigrants en els Centres d’Estada Temporal (CETI); existeix un debat obert sobre si cal tancar-los o no.

Aquest reportatge, “satisfà les necessitats informatives que la notícia no cobreix”, en aquestes hi trobem notícies com: “X immigrants han saltat la tanca a Melilla”, però no sabem les seves històries, per tant no en sabem el perquè, ni tampoc què els hi passa després.

El reporter s’ha acostat a Melilla i ha entrevistat diferents persones relacionades amb el problema com el protagonista de la notícia, el Hassan, o un educador anònim del CETI.

El text té un estil narratiu, ja que explica la història del Hassan i fa servir diversos recursos literaris com descripcions: “els seus ulls delaten una història dura” o “conviuen aquí en una tenda feta amb mantes i canyes on dormen sobre mantes brutes i infestades d’insectes”. També segueix l’estructura d’un reportatge: primer explica els antecedents i el context, la història del Hassan; després en desenvolupa el fet principal, en quines condicions viu a Melilla; posteriorment exposa reaccions i interpretacions com les opinions del Hassan o el treballador anònim del CETI; i finalment transmet les seves expectatives, que són que els joves estan atrapats a Melilla condemnats a la marginació.

A més a més de totes aquestes raons, és un reportatge perquè està escrit textualment en el text: “Molts altres nois entrevistats per fer aquest reportatge que viuen als carrers de Melilla expliquen experiències d’abusos al centre.” Aquest reportatge es podria classificar en el subtipus d’interès social ja que és un tema que preocupa a la societat i hi afecta directament.



  • LA CRÒNICA

És un gènere interpretatiu que sempre parteix d’una notícia i se centra en un període de temps determinat. 
L’estructura no és rígida tot i que sovint narra els fets cronològicament. Els elements valoratius poden estar presents però mai s’han de sobreposar als informatius ja que sinó estaríem davant d’un gènere argumentatiu.



EXEMPLE COMENTAT DE CRÒNICA:



“Un millar de globos rosas contra el cáncer de mama”, El País, 17 d’octubre de 2014
Aquest text periodístic és una crònica perquè narra de manera directa i immediata uns fets ocorreguts dins d’un període de temps determinat, que aniria des que comença fins que acaba l’acte. Un  altre motiu característic que ens senyala que és una crònica és el fet que parteix d’una notícia, que en aquest cas seria que s’ha fet un acte a Bilbao per commemorar el Dia contra el càncer de mama.

El gènere de la crònica no ha de seguir cap estructura concreta, però és habitual que segueixi l’ordre cronològic dels esdeveniments com passa en aquest exemple. El cronista narra l’acte segons els seu desenvolupament i per estructurar-lo utilitza connectors, com “a mediodía”, “posteriormente” o “tras un minuto”, a l’inici d’alguns paràgrafs.
(...)
En conclusió, és una crònica perquè “no fa un relat ni una descripció pura i simple dels fets”, sinó que els analitza en el seu context, mitjançant citacions i dades del càncer a Espanya i més concretament al País Basc,  i dóna elements d’interpretació sempre secundaris al fet noticiós, com, per exemple quan diu que el casos de càncer estan augmentant “probablemnte debido al envejecimiento de la població y al diagnósitco cada vez más temprano” sense mencionar la persona o entitat que ho diu.





  • L’EDITORIAL 
És un article d’opinió, de publicació obligada perquè defineix la línia de pensament de la publicació.

És un gènere d’opinió lligat a l’actualitat del moment. L’editorial reflexiona sobre el problema en qüestió amb l’objectiu de mostrar una manera determinada d’enfocar-lo. Aquestes reflexions adopten la forma d’una argumentació fonamentada en informacions. El caràcter de l’argumentació aspira a ser objectiu, per a aconseguir-ho usa un llenguatge sense valoracions despectives, uns arguments raonats. En la majoria dels periòdics no va firmat, perquè el contingut representa el periòdic i no els individus.

Estructura de l’editorial: No té una estructura fixa.

EXEMPLE D'EDITORIAL:

Turisme musical de Primavera

Barcelona s'ha convertit en un referent dels concerts i els festivals en què aterren les grans figures internacionals. No és només per la seva tradició i gust musical, sinó també pel fet geogràfic de Catalunya, situada a poques hores de les grans capitals del sud de França, i de moltes ciutats de l'Estat espanyol. En aquest sentit, les promotores trien abans la capital catalana que Madrid si només hi ha dates per a un únic concert. Però a més de la proximitat, hi ha gran quantitat d'aficionats internacionals que s'apropen als grans festivals com Primavera Sound i Sónar per l'atractiu artístic de la zona, i converteixen en vacances musicals la seva estada. És evident que l'especialització musical del Sónar l'ha fet referent mundial de la música electrònica i que el Primavera atrau perquè sota l'etiqueta de música independent pot aixoplugar un grapat de propostes eclèctiques, però també hi compta la possibilitat de convertir aquesta afició en un viatge de vacances.
És en aquest sentit que la infraestructura de la ciutat hi juga molt. L'esplanada del Fòrum, on se celebra aquest dies el Primavera, s'ajusta al fet d'oferir concerts multitudinaris en els límits urbans i, ara per ara, la temuda protesta dels veïns pel soroll no ha tingut lloc. Només la vaga de transports urbans ha alterat les previsions de desplaçament del públic, sobretot dels forasters desconeixedors de la convocatòria.
El fet que es programi la vaga coincidint amb el Primavera Sound i que se n'anunciï una altra coincidint amb el Sónar reforcen la idea que l'impacte d'aquests festivals transcendeix el fet local. És per això que cal cuidar aquests esdeveniments més enllà de la proposta musical.

ALTRES EXEMPLES D'EDITORIALS DIARI AVUI: 











EXEMPLE COMENTAT D'EDITORIAL:

ESTRUCTURA:
A la premsa escrita, ocupa un espai fix a les primeres pàgines, que està sovint emmarcat i titulat amb la indicació Editorial o Pàgina Editorial. 

Un editorial pot tractar un o diversos temes.

L’objectiu de l’editorial és formar opinió sobre un tema destacat i convidar a la reflexió, per la qual cosa pren la forma del text argumentatiu: 
  • exposició dels fets
  • argumentació 
  • valoració 


La seva estructura és la següent:
-  Títol. Té com a objectiu suggestionar la lectura.

-  Introducció: Es presenta el tema, de forma directa, es relaciona i contrasta amb els fets d’actualitat i s’exposa l’opinió que es defensarà (tesi).

-  Desenvolupament: Exposició de les raons o arguments que justifiquen la tesi que es defensa.

-  Conclusió: Es resumeix la idea central, d’aquesta manera, s’evidencia la interpretació de l’editorial, apareixen judicis de valors, opinions i contrastos. De vegades es fa una proposta d'actuació.


Estil culte i directe
-  Utilitza un registre estàndard culte.
-  La tècnica discursiva és lliure i acostuma a destacar per l’habilitat expressiva.
-  Expressió de les idees de forma directa.
-  Ús de la 1ª persona del singular i, especialment, del plural. 
-  Etc.




  • CARTA AL DIRECTOR 

Són textos escrits pels lectors per a publicar-los en una secció que els periòdics han creat: Cartes al Director, opinió dels lectors...


Els temes són variats: fets d’actualitat, reflexions més o menys literàries sobre qüestions de la vida, però també desacords amb alguna informació, l’editorial, un article d’opinió, etc. Les formes són, així mateix, variades. Generalment són exposicions argumentades en les quals els lectors mostren la seva protesta sobre alguna cosa. Algunes cartes contenen relats amb l’objectiu de mostrar una idea.

Estructura: 
L’organització no segueix unes normes fixes perquè depèn de qui escriu, del tema i de la intenció. En línies generals, en la major part de les cartes se segueix l’estructura següent: 
• Presentació de l’enunciador 
• Motiu de la carta 
• Exposició del fet 











TEXT  EXPOSITIU

Dóna informació. Té com a funció explicar i fer entendre una cosa, un concepte, un fet... És el discurs científic i didàctic. La informació és clara i objectiva. Formen part d'aquest text els models descriptiu i instructiu. 

Morfologia i sintaxi:
  • Frases compostes.
  • Connectors: conjuncions causals, conseqüència i finals...(perquè, ja que / de manera que, per això...) i locucions (en primer lloc, en conclusió...) 
  • Lèxic precís i concret. 
Estructura: 
  • Introducció, explicació i conclusió (segons la finalitat del text té diferents organitzacions de la informació). 
  • Exposició analítica i sintètica. 
  • Organització lògica i jeràrquica de les idees (d’allò més general a allò més específic).
  • Ús de gràfics, esquemes i dibuixos. Títols i subtítols. 


Tipologies textuals I


PLA LECTOESCRIPTOR: 3r i 4t ESO

EL TEXT EXPOSITIU
El text expositiu té com a funció principal informar objectivament  sobre un tema o fer entendre idees i conceptes, moltes vegades científicament demostrables i indiscutibles.

RECORDEM...
ü  L’objectiu d’un text expositiu és informar; per això, és el tipus de text que predomina a les enciclopèdies com viquipèdia o als llibres de text.
ü  Després del títol, aquests textos solen tenir tres parts: una introducció o presentació general del tema; un desenvolupament amb els subtemes, i una conclusió o tancament.
ü  El llenguatge ha de ser molt clar i precís, amb paraules tècniques o científiques.
ü  El lèxic ha de ser el més estàndard i neutre possible. Les paraules o expressions col·loquials i/o en sentit figurat s’han d’evitar.
ü  Les oracions convé que no siguin excessivament llargues i en present d’indicatiu o en passat.
ü  L’exposició de les idees ha de ser molt ordenada i objectiva, amb marcadors que ajudin a entendre la relació entre les diferents idees o oracions. Exemples:  d’entrada, d’una banda, d’altra banda, així doncs, això no obstant, ara bé, és a dir, així, convé destacar, tanmateix...
ü  No s’hi poden incloure ni opinions personals ni valoracions positives o negatives. Cal ser el més objectiu i neutre possible.
ü  S’hi poden incloure, en canvi, definicions, exemples, cites, gràfics o il·lustracions.

I NO OBLIDEM QUE...
Els textos expositius es poden organitzar de diferents maneres, és a dir, que es poden estructurar segons el criteri que al redactor li sembli més efectiu. Així doncs, l’estructura d’una explicació pot variar:
  ü  Del general al particular (estructura deductiva).
  ü  Del particular al general (estructura inductiva).
  ü  Es comença exposant una idea o tesi, s’explica la contrària o antítesi, i s’acaba el text amb una síntesi de les dues (estructura dialèctica).
  ü  S’inicia el text amb una pregunta que es respon al llarg del text (estructura interrogativa).

EXEMPLES

Què és un vampir?
Els vampirs són éssers que apareixen sovint en determinats tipus de pel·lícules de terror. Però què és realment un vampir?
Al 1803, Collin de Plancy escrivia al seu Ditionnaire infernal, publicat a París: “...es dóna el nom d’upiers, upires o vampirs a l’Occident i de brucòlacos a l’Orient, als homes morts i sebollits que retornen en cos i ànima, parlant, caminant i maltractant els homes i els animals; però, per damunt de tot, xuclant-los la sang fins a causar-los la mort. Ningú no pot deslliurar-se’n si no és exhumant-los, tallant-los el cap i arrencant i cremant llur cor. Aquells qui moren a causa d’un vampir es converteixen al seu torn en vampirs.”
El que no diu Colin Plancy, però que confirma unànimement el llegendari popular, és que només actuen de nit. El sol els destrueix. Si un raig de llum solar el fereix, sofreix una horrible convulsió, el seu cos es contrau i adquireix ràpidament l’estat de descomposició que li correspondria d’acord amb la data del seu traspàs. De les seves despulles, se’n desprèn una fetor repulsiva i en resta només una pila de pols.
El vampir, doncs, a diferència dels fantasmes i els espectres té un cos mort i enterrat que, en sortir del sepulcre, recobra les seves propietats vitals, ataca els vius i es nodreix de llur sang.
 JOAN PERUCHO, Incredulitats i devocions. Ed. 62, 1991 (adaptació).

Conviure amb la diabetis
La diabetis és una malaltia freqüent que es caracteritza fonamentalment per un excés de glucosa a la sang. La glucosa és un sucre útil a totes les cèl·lules del cos com a font d’energia per dur a terme processos vitals. Perquè aquesta glucosa, que obtenim dels aliments i  circula per la sang, pugui ser usada per les cèl·lules, ens cal l’ajut d’una substància anomenada insulina.
Si el pàncrees no produeix prou insulina, la glucosa no penetra a les cèl·lules i s’acumula a la sang. Llavors apareixen símptomes com l’aprimament malgrat la sensació de gana, menjar més de l’habitual, orinar més i  més freqüentment, i tenir una set intensa que et fa beure grans quantitats de líquid juntament amb un cansament generalitzat.
Davant qualsevol d’aquests símptomes, cal consultar immediatament el metge. Es tracta d’una malaltia crònica. Per tant, la millor manera de retardar i minvar les complicacions que comporta és detectant-la i controlant-la al més aviat millor.
Fullet informatiu. Departament de Sanitat i Seguretat Social. Generalitat de Cataalunya, 1993.


EL TEXT ARGUMENTATIU
El text argumentatiu té la funció de convèncer; argumentar és donar raons amb l’objectiu de convèncer algú d’alguna cosa. Les argumentacions són presents en molts actes de la vida quotidiana: sempre que volem convèncer algú de les nostres idees, defensar la nostra opinió o rebatre l’opinió d’algú altre.

La seva estructura bàsica consta de tres parts, a més del títol:

  • Títol. Encapçala el text i en sintetitza el contingut.
  • Introducció: és la part que situa, enuncia o presenta un tema i dóna l’opinió a favor o en contra de l’emissor respecte aquest tema (tesi). Cal presentar-la de forma clara i precisa.
  • Motius o arguments: s’exposen els fets, proves o raons que serveixen per justificar tesi. Per cada fet presentat, es desenvolupa un argument principal i d’altres de secundaris o de suport, si és el cas.
  • Conclusió: recull la idea principal (tesi) de l’autor i resumeix els principals arguments exposats amb l’objectiu de convèncer l’interlocutor. S’expressa normalment en l’últim paràgraf.

RECORDEM...
  ü  Cal que el text estigui ben cohesionat i sigui totalment coherent.
  ü  Cal utilitzar el vocabulari específic de l’àmbit.
  ü  Cal exposar les raons amb claredat.
  ü  Cal evitar repeticions de vocabulari i arguments  

EXEMPLES

Pena de llibre

A Binanlmádena (Màlaga), com en molts altres llocs, suposo, els motoristes menors d’edat paguen poquíssimes multes de circulació. Per insolvència o per la raó que sigui. La policia local s’ha posat d’acord amb l’alcalde per evitar que continuï el que consideren una presa de pèl. La solució és curiosa: qui no paga haurà de llegir un llibre.

Els infractors hauran d’anar a la biblioteca municipal, llegir un llibre i, després, omplir un qüestionari anotant-hi les dades del llibre, explicant l’argument i jutjant l’encert del final (no es preveu, doncs, que es puguin llegir llibres que no siguin novel·les…). Les preguntes s’amunteguen. Qui jutjarà si el treball del condemnat és correcte? [...] I què passarà amb els qui suspenguin l’examen de lectura?
Diu el cap de la policia local que amb les multes no han aconseguit que disminueixin les infraccions dels motoristes joves i que amb la lectura d’un llibre espera aconseguir-ho. La conclusió sembla clara: obligar a llegir es considera una sanció més dura i més temible que haver de pagar quinze mil pessetes. “Mira, tio, jo ja no em salto els vermells, em farien llegir un llibre, t’ho imagines?” Evidència absoluta: la lectura és un càstig.
També diu el policia que “així guanyarem addictes a la lectura”. Home… N’està segur? [...] Dubto bastant, ho confesso, de l’efecte exemplar de la lectura en general, i d’aquesta en particular. Paga o llegeix és un eslògan que, en el fons, presenta la lectura com una multa. Els pares dels infractors, doncs, no cal que llegeixin. Els policies municipals, tampoc. Ni, naturalment, cap ciutadà com cal, pagador d’impostos i arbitris. La lectura és pròpia dels insolvents.
                                                                                     Josep M. Espinàs

En contra de l'ús d'ordinadors portàtils a l'aula
Actualment, el departament d'ensenyament ha incorporat una nova eina als col·legis de Catalunya substituint els llibres convencionals per ordinadors portàtils. No obstant això, alguns col·legis han optat per rebutjar aquesta incorporació i seguir amb els mètodes tradicionals.

Aquesta incorporació d'ordinadors portàtils a les aules sembla, d'entrada, una innovació de l'ensenyament, però, en realitat, volen substituir els llibres convencionals per una nova tecnologia que no ens beneficiarà, sinó ben al contrari. Per una banda, nombrosos especialistes afirmen que estar massa temps davant la pantalla de l'ordinador pot causar problemes de vista i mals de cap constants. De l’altra, si s'aplica aquesta tecnologia es començarà a perdre l'escriptura a mà i, amb l'existència de correctors, l'alumne no s'esforçarà a aprendre a escriure correctament. Per últim, podem afegir que estudiar davant un ordinador provoca una falta de concentració i pot resultar complicat i incòmode.

Així doncs, arribem a la conclusió que no és una bona opció substituir els llibres de text per ordinadors a les aules a l'hora d'aprendre.
Carla Bueno Jover

La generación ni-ni

El tema que voy a tratar es la “Generación Ni-Ni”, un grupo de jóvenes que ni trabajan ni estudian. Pero ¿existe realmente esa generación? Puede ser que lo que a primera vista parece un grupo de holgazanes sea un grave problema de la sociedad. Por lo tanto, no se puede considerar, sin más, que exista una generación “ni-ni”.
Para empezar, diré que dentro de mis conocidos existen muy pocos “ninis”, y los pocos que conozco querrían trabajar, pero no encuentran un empleo. De hecho, de acuerdo con un reportaje aparecido hace unos meses en un periódico nacional, solo el 14% de los jóvenes entre 18 y 34 años pueden ser considerados “ninis”.
En contraposición, el 54% de los jóvenes entre 18 y 34 años dicen no tener un proyecto por el que sentirse ilusionados, lo que no significa realmente que sea una generación de “ninis”; ya que este porcentaje se podría encontrar fácilmente en generaciones mayores. No estar ilusionado por un proyecto no es algo nuevo ni significa que no se haga nada. De hecho, la mayoría de ese porcentaje trabaja para poder sobrevivir, por lo tanto, no son “ninis”.
En síntesis, no se puede afirmar que exista la “generación ni-ni”, vistos los datos anteriores. Sin duda, es una farsa que se ha creado para esconder el verdadero problema de la sociedad: la crisis económica.

IES MOSSÈN ALCOVER. Grupo 6. 2ªB


  
EL TEXT INSTRUCTIU
El text instructiu ens obliga, ens aconsella o ens recomana fer una sèrie d'accions i ens informa, a vegades, de per què hem de fer-les i com hem de fer-les.
RECORDEM...
El títol d'un
ü  La descripció ha de presentar la finalitat que persegueix i exposar un seguit d'instruccions.
ü  ESTRUCTURA: el text instructiu està estructurat de la següent manera:
1) Marques d'ordre: Si les instruccions s'han de fer en un ordre determinat, cal indicar el pas d'una instrucció a la següent amb numerals ordinals (primer, segon,...) o lletres ordenades). També poden ser substituïdes per recursos tipogràfics (punt, guió ...).
2) Acció que s'ha de fer
3) Com s'ha de fer
ü  Esquematisme o concisió: Els textos instructius acostumen a ser esquemàtics i concisos. Només cal presentar els continguts estrictament necessaris.
ü  La forma verbal bàsica per expressar les instruccions és l'imperatiu (obre o obriu, endolla o endolleu,...).  perífrasis verbals d’obligació. Però també es poden usar verbs específics com les perífrasis d'obligació (Cal que..., heu de...).

I NO OBLIDEM QUE...
Per expressar la manera com s'han de fer les accions, es poden usar: adverbis i locucions adverbials de manera, adverbis en -ment, preposicions + nom, oracions introduïdes per nexes modals (com, com si, segons, etc.) verbs que, pel seu significat, indiquen manera i gerundis.
Per expressar la finalitat d'una acció, es poden usar: la preposició per a + nom, oracions introduïdes per nexes finals (perquè, a fi que, per tal que, etc.), per (o locucions finals com a fi de, per tal de, etc.) + infinitiu i verbs que, per la seua significació, indiquen finalitat: perseguir, proposar-se, pretendre...
Per indicar instruments podem fer servir: per mitjà de, mitjançant, amb...

EXEMPLES
1. Tres en ratlla
Es tracta d'un joc que, segons els llocs, s'anomena també treset, treset en ratlla o renglera en treseta. Hi juguen dues persones.
Material necessari:
    • un tauler o un dibuix amb l'esquema del dibuix
    • 3 peces menudes del mateix color
    • 3 peces menudes d'un color diferent (poden ser també diferents objectes petits)
Instruccions del joc:
1. El primer jugador ha de posar la seva peça just en el punt central.
2. El segon jugador ha de col·locar la seva en un dels punts on conflueixen les línies.
3. Correlativament, ambdós jugadors han d'anar posant les seves peces en distints punts de confluència.
4. Durant la partida, cada jugador ha d'anar movent alternativament les seves peces.
5. Guanya el primer jugador que fa tres en ratlla, és a dir, el que col·loca les seves tres peces en línia recta.


2. Instruccions DVD
1.      Premeu el botó ON/STAND BY del DVD. El llumet situat al damunt mateix de l'aparell s'il·luminarà.
2.  Introduïu-hi correctament una cinta enregistrada.
3.  Connecteu l'alimentació del TV i sintonitzeu el canal reservat per al DVD. Premeu el botó PLAY. El llum s'il·luminarà, i s'iniciarà la reproducció.
4. Per a aturar la reproducció, cal prémer el botó STOP. Quan s'acabi la cinta, es rebobinarà automàticament.
5. En prémer el botó STOP, el programa determinat per la posició del selector INPUT SELECT apareixerà a la pantalla del TV.
  

3. Pastís de verdures
INGREDIENTS PER A 4 PERSONES: pastanagues, bledes, col, patates... que en conjunt facin un pes de 7 kg; 2 ous; 100 g de pernil per guisar; la molla d'un panet de 150 g remullada en mig got de llet freda; 1 cullerada sopera d'oli; 2 1 d'aigua i sal.

1. Es pelen i arreglen totes les verdures i es tallen després.
2. Es col·loquen en un pot amb aigua i sal i es bullen 40 minuts fins que queden tendres.
3. Es deixa que es refredin una mica i després s'escorren.
4. A continuació es trituren.
5. Després es baten els ous i es pica el pernil, afegint-ho tot a les verdures, igual que la molla de pa, escorreguda.
6. Es barreja tot amb una cullera.
7. S'unta un motlle i s'hi col·loca el preparat. Es fica al forn, ja calent, durant 45 minuts.
8. Un cop retirat, es deixa refredar i es desmotlla.


4. Instruccions alternatives
D´entrada, rebeu al xicot de la vostra filla amb naturalitat, eviteu qualsevol gest que reveli la impressió que us hagi pogut causar, i no el prejutgeu.
A continuació, convideu-lo a passar i a seure, feu-lo sentir còmode. Tot seguit, inicieu una conversa distesa, feu servir un to de veu serè i modulat.
Durant la conversa, parleu de les seves aficions i desvieu amb certa habilitat el vostre interès cap els seus pírcings i tatuatges, indagueu si són o no un caprici passatger. Alhora, intenteu saber del seu entorn familiar i cercle d´amistats.
De moment, no li doneu consells ni li feu saber la vostra opinió.
D´una banda, penseu que els joves segueixen els passos de la moda, i per aquest motiu no són millors ni pitjors persones, i d´altra banda, cal que respecteu el seu estil encara que sigui diferent al vostre.
Per tant, heu de ser pacients i tolerants, aposteu per una convivència cordial. No avanceu esdeveniments, i deixeu que us demostri com és, dia a dia.