La
societat té un gran pes sobre els coneixements que s'imparteixen a les aules. És
a dir, segons la societat en la que vius hi ha determinats temes que es
consideren tabú. En conseqüència, les escoles adopten la costum i opten per
evitar-los al programa educatiu.
"El sexe, la religió i
la mort es reconeixen com a temes tabú a les escoles d'educació primària.
Quan a l'aula surt un tema fora del programa escolar, cal evitar-lo o millor
tractar-lo?, de la manera que ho fem estem formant de veritat a futurs crítics
ciutadans?"
Quins creus que són actualment els temes tabú? Per què? (Pàg.147 Ex.4)
Ex. Escull un d'aquests temes i posa't en el lloc dels pares que ho expliquen a un fill adolescent:
1. PARLEM DE DROGUES
I ALCOHOL
La pressió del
grup per a iniciar aquest tipus de consum i pot representar un repte
infranquejable per l’adolescent si no te consciència de totes les conseqüències
dels seus actes. Això serà possible si:
Es
planteja el tema com una oportunitat de prendre una decisió correcta.
S’explica
a l’adolescent quines repercussions tindrà la seva decisió a nivell de salut, social i escolar.
S’explica
a l’adolescent que té dret a dir que NO.
Com
a pares donem l’exemple.
Es
fomenta les amistats amb influència positiva.
En
cas de problema no dubtar en consultar un especialista.
2. PARLEM DE SEXE
Els adolescents
són molt recelosos de la seva intimitat i hem de ser conscients, com a pares,
que no ens demanaran el nostre consentiment per a tenir relacions sexuals, com
tampoc ens avisaran ni explicaran res quan ho facin.
Per a que aquestes
primeres experiències siguin positives i que no posi en perill l’adolescent,
tindrem, com a pares, la responsabilitat de:
- Explicar els
canvis que apareixen en l’adolescència.
- Tenir en
compte la part emocional de les relacions sexuals i la capacitat d’estimar.
- Explicar
amb naturalitat al nen les seves diferents parts del cos.
·No eludir la responsabilitat i les
conseqüències que poden tenir les relacions sexuals.
Diferenciar el que és real del que veuen en les
pel·lícules: la pornografia ha de ser diferenciada de la vida sexual real.
Donar una informació correcta sobre
les malalties de transmissió sexual (sida, hepatitis etc...) i sobre les
possibilitats d’embaràs.
Explicar com es pot protegir l’adolescent: preservatiu
i anticonceptiu oral.
No imposar que parli de la seva experiència amb
els pares si no ho vol.
2 3. PARLEM DE VIOLENCIA
I RACISME
Els nostres
fills estan exposats a unes múltiples fonts d’imatges i de situacions de
violència i de racisme en la seva vida quotidiana (vídeo jocs, Internet,
escola, etc...)
Per això, hem
de:
Deixar als nens la possibilitat d’expressar
els seus sentiments, tan positius com negatius.
Donar l’exemple amb uns valors i un discurs
de respecte i tolerància envers els altres
S’han de controlar els mitjans de
comunicació utilitzat pel nen: l’exposició a la violència afavoreix la
violència.
4.PARLEM DE MALALTIA
I MORT
Per no fer patir
els nostres fills, per a protegir-los, tenim tendències a ocultar les malalties
de familiars i a limitar el contacte dels nens amb la mort. D’aquesta forma,
els deixem desprotegits per a poder fer un dol complet i/o gestionar el
patiment de una persona pròxima al nen.
Com a pares,
podem limitar el sofriment dels nostres fills si:
S’inicia
la conversa en un moment adequat per al diàleg i fora dels
esdeveniments de defunció i/o de malalties greus.
Proporcionem
al nen una informació correcta sobre les malalties més comunes i que
apareixen sovint en els mitjans de comunicació.
Evitem
parlar de forma abstracte: el nen ha de saber que la mort és definitiva i
fa part de la vida.
No
defugim del tema del suïcidi. Es pot utilitzar exemples per facilitar el
diàleg.
Hem
de ser respectuosos amb la reacció del nen i he de deixar-li temps per
assimilar els esdeveniments.
Els verbs pertanyents a la 3ª conjugació poden seguir, en la majoria de casos, el model INCOATIU (exemple: servir) en comptes del PUR (exemple: dormir).
Altres exemples de verbs incoactius (que afegeixen -eix- entre l'arrel i la terminació: aplaudir, atrevir-se, avorrir, corregir, decidir,
dirigir, discutir, divertir, dividir, partir, patir, prohibir, reunir,
seguir, etc.
Altres exemples de verbsPURS: ajupir, bullir, dormir, esmunyir-se, grunyir, morir, munyir, punyir,
retrunyir, sentir, etc.
Avui dilluns 4 d’abril de 2016, 200 estudiants de 3r d’ESO de diferents centres de secundària de la ciutat de Vic, han assistit a la Matinal “I després què... cap on vaig?” que enguany arriba a la seva 9a edició.
Aquesta jornada ja consolidada entre els centres educatius, té per finalitat facilitar eines per a la reflexió dels joves estudiants en relació al seu futur immediat, així com de transmetre la importància d’obtenir el Graduat en Educació Secundària Obligatòria.
Amb aquest objectiu, es proposa una acte en què els alumnes de 3r tenen l’oportunitat de conèixer la trajectòria formativa d’alguns joves que expliquen la seva experiència en les diferents etapes dins el sistema educatiu, així visualitzar la situació actual al mercat de treball.
(...)
Tot seguit, i a través d’una entrevista als joves estudiants, els assistents han pogut conèixer la vivència de nois i noies que actualment estan cursant estudis superiors: cicles formatius de grau mitjà, cicles formatius de grau superior, Batxillerat i, per acabar, l’experiència dins l’àmbit universitari.
La matinal ha continuat amb la intervenció per part de la Mireia Triquell que, en representació del Servei Local d’ocupació, ha estat l’encarregada d’exposar quines són les demandes i exigències actuals del mercat de treball, així com el pes que actualment té la formació per a l’accés a l’ocupació.
Aquesta jornada ha estat una oportunitat per posar en valor la importància de l’etapa formativa en què es troben els alumnes de 3r d’ESO, essent aquest un moment clau en què, malgrat l’accés al mercat de treball es veu com una transició llunyana, la seva actitud i els resultats acadèmics poden marcar el seu futur laboral i professional.
(...)
La matinal ha acabat amb la visualització del vídeo Entrejoves: com preparar-se per una entrevista de feina elaborat per la Diputació de Barcelona en què, a tall de resum, s’ha fet èmfasi en l’actitud dels joves davant un moment clau com pot ser la primera entrevista de feina, fet que alhora posa en valor l’actitud davant la seva etapa formativa.
EntreJoves: com preparar-se per a una entrevista de feina
LITERATURA RENAIXENTISTA Els temes mes habituals de la poesia d’aquest corrent van ser:
l’amor
la naturalesa
els mites classics
Es produeix la consolidació del sonet.
Pere serafi(1505-1567) va ser el poeta mes important de la literatura catalana del segle XVI. Admirador dels trobadors i, sobretot, d’Ausias March, la poesia de Serafi manté viva la tradició medieval.
SONET V
Aquest poema parla de l’amor que el seu protagonista sent cap a una dona amb una gran gentilesa. L’Home dels Cels (Amor, Fènix, és a dir, Cupido) quan retorna de la terra, li explica a sa mare (la mare de Déu) que ha vist una dona especial. Amor baixa a la Terra amb l’arc i la fletxa per ferir la famosa donzella, però se’n torna impressionat de la seva gran bellesa i diu a la Mare de Déu que a la Terra ja té competència.
Volent Amor venjar tan gran cruesa
Volent Amor venjar tan gran cruesa
i deslliurar d'un tir mil de cadena,
ab l'arc en mans volant l'alba serena
dels cels baixà mostrant gran fortalesa:
i havent mirat la vostra gentilesa,
Fènix al món, sentí tan mortal pena
que per fugir molt prest girà l'esquena
per no ser pres de sa mateixa empresa.
I retornant als cels, dix: - Mare mia,
lo vostre nom de gentilesa i fama
al món ja perd tota sa gran valia;
que en aquest jorn he vist tan gentil dama
que amb gran perill pensí campar tal dia,
tant sa valor tot l'univers inflama.
Pere Serafí. Dins dePoesies catalanes. Barcino
LITERATURA BARROCA
El prestigi que aconseguí la literatura castellana va fer que molts escriptors catalans imitessin els models barrocs castellans.
La poesia barroca és entesa com un exercici de virtuosisme retòric, amb abundància de metàfores, hipèrboles, antítesis, hipèrbatons, etc.
Rector de Vallfogona (Francesc Vicent Garcia) Francesc Vicent Garcia (1579-1623), conegut popularment com el Rector de Vallfogona, és autor d’una extensa obra poètica que es caracteritza per la seva diversitat de formes i, sobretot, de registres: va compondre sonets de gran elegància, romanços burlescos i sàtires despietades, poemes narratius plens de referències socials, poemes obscens i escatològics, etc. Entre els poemes d’estil elegant i delicat, destaquen aquells que són elogis de la bellesa d’una dama. És en aquests poemes on podem trobar les millors qualitats del poeta.
XIV
A una hermosa dama de cabell negre que es pentinava en un terrat amb una pinta de marfil
Les historietes del Rector de Vallfogona, que tanta popularitat tingueren, van aconseguir una extraordinària difusió per tot Catalunya. De fet la fama popular del Rector, ben segur que li ve més pel seu ingeni, la rauxa, la gràcia amb el que captivava ràpidament l'auditori que no pas per la seva producció literària.
Realització d'un “Telenotícies”, en el qual es treballarà la notícia, el reportatge, la crònica, l’entrevista i el temps. Després faran un “Espai d’opinió”, on estudiaran l’editorial, l’article d’opinió i les cartes al director. Per últim, faran un “Espai d’entreteniment”, en el qual treballaran les receptes de cuina i els horòscops.
Textos a realitzar:
1. Expositius: notícia i reportatge
2. Argumentatius: crònica, article d’opinió, editorial, cartes al director
● Tipus d'informació: a cada secció, quin tipus d’informació inclourem (local, esportiva, cultural…) De moment, generarem un tipus per a cada secció. Més endavant, podrem fer-ne més.
■ Pel que fa a la secció entrevistes, podem inventar-nos el personatge que entrevistem i per a la resta de seccions hem de pensar si volem que les informacions siguin de l’institut, de Matadepera, de Barcelona, de Catalunya…
● Com organitzarem el material:
○ Hem de presentar un petit dossier amb les activitats a mà i que inclogui: portada, índex, fotocòpies, activitats a mà, apunts, esborranys… i contraportada.
○ Hem de realitzar un segon dossier a ordinador. El grup obrirà un google docs, que compartirà a través del drive. Aquest doc el compartirà també amb la professora. En ell anirà fent totes les activitats encomanades, excepte les especificades per al dossier a mà.
○ Hem de prendre decisions que contestin les següents preguntes: com organitzarem el dossier?, quins alumnes aniran passant la informació al drive? qui serà el coordinador de cada secció?, quin corrector farem servir?, quan l’anirem passant? Acords:
○ Quan hàgim de gravar: com ho farem?, amb què gravarem?, com pujarem el material? Acords:
● Atenció: us haureu d’anar intercanviant els rols; és a dir, si un alumne en una activitat és el càmera, en la següent serà el presentador. No s’acceptarà que sempre, per exemple, faci la gravació el mateix membre del grup.
SESSIÓ 2: Elaborem una notícia (factors)
La notícia és un text expositiu oral o escrit. Relata un fet d’actualitat de manera breu i entenedora.
Abans d’entrar de ple a l’elaboració d’una notícia, haurem de conèixer altres factors que formen part de l’àmbit periodístic. Per això, farem una sèrie d’activitats relacionades amb el procés de selecció de notícies, amb les agències, amb els criteris de selecció i amb la importància de comprovar la informació que donem.
Activitat 2: Selecció de notícies
■ A les redaccions hi arriba una quantitat important de notícies. Una de les tasques que tenen els periodistes és fer la tria.
Les notícies provenen bàsicament de les agències i els gabinets de premsa de diferents organismes.
Imagineu-vos que treballeu per un diari d'abast estatal i heu de triar 10 notícies per publicar.
Aneu a http://www.naciodigital.cat/latorredelpalau/, trieu les que publicaríeu, copieu-les i enganxeu-les en el dossier. Compareu si la vostra tria coincideix amb la que han fet els vostres companys/es.
Activitat 3: Les agències
■ En els diaris, algunes notícies vénen signades per EFE, Associated Press, Reuters, Europa Press,... Són les agències.
Les agències de premsa són entitats que tenen corresponsals arreu del món buscant notícies. Els mitjans de comunicació contracten aquestes agències per tal que els subministrin notícies i imatges. Exemples de corresponsalies de la TV3 i Catalunya Ràdio:
Corresponsalies de la CCMABERLÍNOriol Serra Corresponsal de Catalunya Ràdio a Londres des del 2010. Abans, va ser corresponsal a Brussel·les, entre el 2008 i el 2010, i a Berlín, del 2005 al 2008. A més de ràdio, també ha treballat en televisió, premsa, agències de notícies i al servei mundial de la radiotelevisió púbica alemanya (Deutsche Welle). BRUSSEL·LESJaume Masdeu Corresponsal a Brussel·les de Catalunya Ràdio des del 2009. Anteriorment, ho havia estat per TV3, també a la capital europea, del 1990 al 2004. Va dirigir els informatius de TV3 del 2004 al 2007, quan va deixar aquest càrrec per ocupar la direcció dels canals informatius de la CCMA, des d'on va dissenyar i dirigir el portal de notícies 324.cat. Francesc Serra Corresponsal de TV3 a les institucions comunitàries amb seu a Brussel·les des del 2013. Abans era redactor especialitzat en Economia dels serveis informatius a TV3 i enviat especial a diferents fòrums econòmics internacionals. LONDRESCarles Costa Corresponsal de TV3 al Regne Unit des del 2009. Va ser corresponsal a París del 2005 al 2009. Abans, va treballar com a redactor de la secció de Societat dels informatius de TV3 i va ser redactor del programa "En directe". PARÍSJoan Carles Peris Corresponsal dels mitjans de la CCMA a França des del 2014. Editor i presentador del Telenotícies Cap de Setmana del 2007 al 2014. També va ser Cap de Política dels informatius de TV3 i corresponsal polític. Amb anterioritat va ser Delegat a Madrid per Televisió de Catalunya. ROMAEduard Rubió Corresponsal per Catalunya Ràdio a Roma des del 1990. Expert vaticanista, havia treballat com a redactor d'informatius a Ràdio Vaticà, en les edicions en quatre idiomes del seu servei de notícies internacional. A més de ràdio, també ha treballat per agències d'informació. MOSCOU Pròxima designació. BUENOS AIRESJoan Biosca Corresponsal a l'Amèrica Llatina per Catalunya Ràdio des de 2005 i especialista en informació econòmica. Ha estat redactor d'informatius a Catalunya Ràdio i a Catalunya Informació, i al programa "Economia i empresa". També va formar part de l'equip fundacional del canal 3/24 i de la redacció d'informatius a la secció d'Economia de TV3, a més del programa "Valor afegit". WASHINGTONRaquel SansCorresponsal de TV3 als Estats Units des del 2014. Des de l'any 2002, havia estat presentadora del Telenotícies Vespre i del Telenotícies Migdia de TV3. També ha presentat programes com "Els Paisatges de Catalunya", "La Marató", "La Revista" i "De Vacances". Xavier Vilà Corresponsal de Catalunya Ràdio als Estats Units des del 2006. Ha estat editor del "Catalunya Matí", del "Catalunya Nit", i de "L'informatiu del Migdia" de Catalunya Ràdio. Anteriorment havia estat coordinador de continguts de Catalunya Informació, emissora de la qual també ha estat redactor i locutor. L'estiu del 2010 va dirigir i presentar l'edició d'estiu d'"El matí de Catalunya Ràdio". JERUSALEMAlbert Elfa Corresponsal al Pròxim Orient amb seu a Jerusalem des del 2009. Abans va ser corresponsal als Estats Units (2005-2009). Anteriorment havia treballat en programes com "Valor Afegit", "Àgora" o "Veure Món" i en les seccions de Societat i Economia dels informatius de TV3. PEQUÍNSergi Vicente Corresponsal per TV3 a la Xina i l'Extrem Orient des del 2003. Ha recorregut les 34 províncies xineses i treballat en pràcticament tots els països de l'Àsia Oriental. També ha treballat en premsa i en agències de notícies internacionals.
■ El dia 31 de març de 2010, a les 9 del matí, aquestes 5 agències tenien publicada la notícia següent (cliqueu damunt l’enllaç) a la plana principal del seu espai web:
Activitat 4: Els criteris A l'hora de triar les notícies que es publicaran en un diari o s'emetran en un programa de ràdio o televisió, se segueixen uns criteris: 1. Excepcionalitat (no és notícia que un gos mossegui a una persona però sí que una persona mossegui un gos). 2. Conseqüències per a la població (l'accident d'un camió cisterna que porti un producte altament contaminant). 3. Rellevància dels personatges implicats (el president del govern s'ha trencat una cama, però no és notícia si te la trenques tu). 4. Proximitat emocional (construcció d'un magatzem de residus radioactius al nostre poble). 5. Proximitat temporal (la descoberta avui d'un nou medicament contra la sida). 6. Existència d'imatges (seria un criteri molt important per la TV. No sabem gaire de conflictes al continent africà perquè no hi ha imatges). 7. Efecte agenda (la detenció d'un delinqüent perillós pot portar a parlar de les lleis, de la seguretat a les poblacions, de la marginalitat, alarmes...). 8. Efecte per simpatia (un gos mata a un nen provoca que també es publiquin notícies d'atacs de gossos menys greus).
Activitat 5:La veracitat de la notícia. Una notícia equivocada Activitat 5.1 En els diaris del dia 20 de març de 2010 s'informava que uns etarres havien
estat vistos en un supermercat d'una localitat francesa. L'endemà tots els
diaris parlaven de l'error policial i que s'havia confós a un grup de bombers
amb terroristes. Fixeu-vos en el text del subtitular i el del segon paràgraf de la notícia del
dia 20 publicada en el Diari de Girona a la seva pàgina 33: http://www.xtec.cat/monografics/periodistes/imatges/publica_ddg203.jpg
Comenteu les dues notícies amb els vostres companys. Graveu o escriviu els
vostres comentaris. Si els graveu, pengeu l’arxiu al drive amb el nom del grup
més “Activitat 5.1.”. Si les escriviu, feu-ho directament al dossier.
Les informacions que apareixen publicades han de tenir
suficients garanties de la seva veracitat. Aquesta veracitat ve donada per les
fiabilitats de les fonts d'on prové la notícia, l'ús de dades contrastades i
l'evidència dels fets.
Activitat 5.2 Inventeu-vos una notícia que es fonamenta en el rumor que considereu com a cert
i que, per tant, no verifiqueu: "L'empresa de cotxes marca X s'ha apropiat
dels plànols del nou model de cotxe de l'empresa Y". Un cop hàgiu escrit la notícia, intenteu fer un llistat de les possibles
conseqüències d'haver publicat aquesta notícia que al final ha resultat no ser
certa (Dossier a mà).
Tercera sessió: elaborem una notícia (procés) Treballs previs: Abans d'anar a cobrir/escriure una notícia caldrà:
Cercar informació per poder entendre la notícia i explicar-la més bé.
Quan s'ha d'elaborar un text informatiu cal tenir informació prèvia sobre el tema que es pretén tractar. Cal saber de què s'està parlant.
Si el text que s'elabora és una crònica o un reportatge, també es necessitarà informació complementària.
En funció del tema que es treballi, es podran consultar diferents fonts:
Enciclopèdies.
Textos específics sobre el tema.
Hemeroteques.
Entitats que s'hi relacionen.
Persones expertes.
Testimonis directes.
Webs.
La informació pot estar en diferents formats: fotografies, vídeos, text, so i gràfics.
És important que la informació es contrasti, és a dir, consultar més d'una font.
Cal recollir aquella informació que serà útil en la construcció del producte informatiu. És convenient fer un guió previ que ajudarà a cercar aquella informació que realment es necessita.
Cal preparar un breu guió de la informació visual i oral/escrita que es vol explicar, tenint en compte el mitjà que s'utilitzarà.
Cal organitzar les tasques.
Cobrir la notícia:
Es necessita un aparell enregistrador de veu i una càmera fotogràfica/ de vídeo. També poden ser útils un bloc i un llapis. Consells: el fotògraf / càmera ha de captar imatges des de diferents punts de vista, de diferent planificació i que expliqui diferents moments.
Edició:
Un cop es té el material, caldrà fer la tria:
Què expliquem? (Què, quan, qui,
on, com i (per què))
●Com s'organitza la
informació dins d'una notícia?
La informació dins d'una notícia s'organitza en forma de piràmide invertida, és
a dir, a l'inici de la notícia es troben les informacions que es consideren més
importants. A mesura que s'avança, van apareixent els aspectes considerats
menys importants.
El text de la notícia ha de respondre a:
QUÈ: fet o esdeveniment que ha
succeït.
QUI: protagonistes de
l’esdeveniment.
ON: lloc o espai on ha tingut
lloc el fet o esdeveniment.
Com ho expliquem (el text que
destaquem, les imatges que hi posem i com les posem)
●En un diari
En un
text d'una notícia hi trobem:
- El
titular. Es destaca en negreta i cos de lletra més gran.
- El
subtitular. Frase que se situa a sota del titular i n'amplia la informació.
- L'Avant-titular.
Frase que se situa a sobre del titular i que en dóna una informació.
- L'entrada.
Amb les dades més importants de la notícia. Normalment es destaca.
- El
cos de la notícia que té una estructura de piràmide invertida, és a dir, les
informacions més rellevants van a l'inici mentre que les menys importants, es
posen al final.
- Quan
una notícia inclou una imatge, aquesta ve acompanyada per un peu de foto. També
hi figura l'autor de la fotografia (fotògraf, agència o imatge d'arxiu).
La ràdio es caracteritza per la immediatesa a l'hora de transmetre una notícia. Aquesta immediatesa fa referència al temps però també a l'espai, és a dir, la proximitat (les ràdios locals en són un clar exemple).
El locutor/a de ràdio se serveix de la paraula per a fer arribar als oients les notícies. Per tant ha de saber parlar davant d'un micròfon vigilant el to i la intensitat de la veu i col∙locant les pauses en el lloc adequat del discurs. També, per donar més dinamisme, és habitual que una notícia la introdueixi el presentador i l'expliqui el reporter. Per facilitar que l'oient segueixi la notícia, cal que el text radiofònic reuneixi una sèrie de condicions:
Clars: exposició senzilla.
Redundants: repetir els aspectes més importants.
Adaptats als objectius comunicatius: a qui va dirigit i la funció d'informar. Expressar-se amb naturalitat controlant el to, la intensitat i les pauses.
Activitat 6
Escolteu la notícia que va donar Catalunya Informació (26-III-2010) sobre la protesta dels treballadors de l'autopista:
Ompliu el document 3 (Dossier a mà). Cal que escolteu del minut 0 al minut 17.
● En un telenotícies
En un telenotícies, els fets són explicats per les imatges i pel text oral que l'acompanya. La seva durada s'ha d'acotar a un temps concret que ve marcat per l'escaleta del programa.
Les imatges en són un element importantíssim i configuren un dels criteris a tenir en compte a l'hora de decidir si una notícia s'emet.
També li donen unes característiques diferents al text oral en tant que les imatges mantenen a l'espectador contínuament situat en la notícia i aporten aspectes de la informació que es poden obviar oralment.
Cal no oblidar que elements com el llenguatge gestual i l'entonació, ajuden a mantenir l'atenció i reforçar la comprensió.
Activitat 7
Mireu aquest Telenotícies vespre emès el dia 31 de març de 2010.
Fixeu-vos en la notícia de la vaga dels treballadors de Renfe (1:27) Ompliu el document 4 (Dossier a mà)
En un diari digital
El diari digital permet incloure fàcilment fotos, àudios i vídeos dins d'una notícia. Però l'aspecte més rellevant és la possibilitat d'establir vincles que permeten aprofundir en diferents aspectes de la informació.
La immediatesa i la facilitat d'arribar a qualsevol racó del món són altres elements que fan molt atractiu aquest mitjà.
Els diaris digitals presenten la informació essencial de la notícia que pot anar acompanyada o no, d'imatges o/i arxius de so.
La informació s'organitza de la següent manera:
El titular, destacat amb la mida més gran i negreta.
L'avanttitular que aporta més informació al titular.
El cos de la notícia que, a vegades, es divideix en apartats, cada un d'ells amb un títol.
Els enllaços dins el mateix text en paraules clau i /o en un dels marges, que ens serveixen per tenir més informació relacionada amb el tema.
El diari digital permet augmentar la mida de la lletra per facilitar-ne la lectura, imprimir la notícia, desar-la...
Si utilitzem fotografies, potser serà útil modificar l'enquadrament. Caldrà fer la revisió ortogràfica i gramatical del text abans de donar-lo per bo.
Activitat 8
Imagineu-vos que us han contractat com a periodistes per a un diari d’àmbit local i us demanen que feu 4 o 5 planes amb les 4 o 5 notícies més importants.
Cerqueu-les! Si no en teniu cap, podeu posar-vos en contacte amb algun organisme oficial (Ajuntament, Policia local...) o alguna entitat de la vostra població (associativa, esportiva...). Poden ser notícies del propi institut.
Seguiu tots els passos que us hem indicat i dissenyeu i escriviu les notícies en el dossier. Cada alumne escriurà i dissenyarà la seva. Per tal de facilitar la correcció, posarà el seu nom a l’inici del tot del document on escriurà la seva notícia. Un cop ho tingueu tot, aviseu la professora, ja que haureu d’explicar les notícies als vostres companys.
Ara us tocarà completar la Secció notícies del vostre telenotícies. Heu de respectar les indicacions del Coordinador de la secció.
Trieu 2/3 presentadors, 1 càmera i 1 dissenyador d’escenari i so. Anoteu els noms al dossier.
○ Presentadors:
○ Càmera:
○ Dissenyador d’escenari i so:
Seleccioneu algunes de les notícies que heu realitzat a l’activitat 8 (podeu fer-les totes o cercar-ne de noves). Arregleu tot allò que sigui necessari per tal que les notícies acompleixin els criteris que hem esmentat en l’apartat de l’activitat 7.
Un cop seleccionades les notícies que exposareu entre tots, ara us caldrà treballar com a especialistes de secció. Els presentadors s’estudiaran els textos que han d’anar llegint, el càmera tindrà present els enquadraments i la focalització (cap a on dirigirà la càmera), i el dissenyador d’escenari i so muntarà el decorat i la música que sonarà abans, durant i després de cada notícia (en cas que ho consideri oportú).
Quan ho tingueu tot, fareu la primera gravació. El càmera ha de gravar tant els presentadors com l’escenari i serà l’encarregat de pujar els arxius de la gravació al drive (els de proves i el definitiu). Els arxius portaran de títol el nom del grup més “activitat 9” més “arxiu 1”, “arxiu 2”... fins “arxiu definitiu”. Abans, però, tingueu present la següent explicació i feu l’activitat 10.
○ A l'hora d'explicar una notícia a la ràdio o a la televisió cal fer-ho amb naturalitat. No s'ha de notar que es llegeix, ni ha de semblar que s'ha memoritzat el text. L'entonació, la intensitat de la veu i les pauses, s'han d'utilitzar correctament per tal que s'entengui el missatge i es mantingui l'atenció del públic. Els silencis, sempre que no s'exageri, serveixen per captar l'atenció. Poden indicar un canvi de tema, un esdeveniment inesperat, la gravetat d'allò que s'està explicant, …
Activitat 10
Agafeu un llibre que us agradi i trieu-ne un fragment. Prepareu aquest fragment i feu-ne lectures amb diferent intencionalitat: espantar, divertir, entristir i informar. Enregistreu les vostres lectures i escolteu-les per fer-ne una valoració personal. Pengeu els arxius enregistrats al portafoli, amb el següent títol: nom del grup més “activitat 10”.
○ Ara us tocarà completar la Secció reportatges. Heu de respectar les indicacions del Coordinador de la secció.
○ El reportatge és més extens que la notícia i pot incloure diferents tipus de text: entrevista o text explicatiu, per exemple. Pretén aprofundir sobre un tema que no té perquè ser d'estricta actualitat. S'analitza el context, els antecedents, les conseqüències i sovint s'obté la informació directa de protagonistes, de testimonis i d’altres persones relacionades. Per completar el reportatge, el reporter/a ha d'utilitzar informació que pot trobar en documents, diaris, revistes, llibres, estadístiques oficials... Normalment segueix aquesta estructura: Presentació del tema. Desenvolupament del tema amb explicacions i entrevistes. Resum final. Primer de tot cal buscar el tema del reportatge. Encara que no sigui sobre un fet que acabi de passar, sí que ha de ser d'interès. A partir d'aquí, caldrà:
○ Cercar informació sobre el tema, consultant diferents fonts.
○ Buscar gent que pugui donar visions diferents del tema i testimonis directes, que completin la informació que ja es té.
○ Preparar un guió sobre la informació visual i oral/escrita que es vol explicar.
○ Fer una planificació de les diferents tasques.
○Cal fer els enregistraments de les entrevistes i de les intervencions prèviament planificades sense perdre de vista el mitjà que s'utilitzarà.
○Serà útil un aparell enregistrador de veu, un bloc i llapis, una càmera fotogràfica/ de vídeo.
○ El fotògraf / càmera ha de captar imatges des de diferents punts de vista, de diferent planificació i que expliqui diferents moments.
○ Quan es fa un reportatge per a un telenotícies, va bé enregistrar imatges de l'entorn. A l'hora de fer el muntatge, poden ser molt útils.
■ Activitat 11 (dossier a mà).
Llegiu les indicacions i anoteu el tema del reportatge, el material necessari, la planificació, els testimonis… Setena sessió: enregistrem el reportatge!
● Tema del reportatge:
● Textos que inclourà. El reportatge cal que inclogui el text expositiu més una o més entrevistes. Ambdós textos s’hi han de relacionar.
● Material necessari (recorda que l’entrevista l’has de gravar per després fer-la servir a l’activitat 13):
● Planificació de l’exposició:
○ Idees del que volem explicar:
○ Ordre de les idees:
● Planificació de l’entrevista. Feu cas a les indicacions del Coordinador de la secció
○ Nombre d’entrevistes:
○ A qui farem l’entrevista:
○ Qui farà l’entrevista:
○ Qui gravarà l’entrevista:
○ Parts de l’entrevista (salutació, presentació, cos i comiat):
○ Preguntes que realitzarem:
Sisena sessió: fem el reportatge!
■ Activitat 12
Dissenyeu el vostre reportatge com si fos per a un diari digital i afegiu-lo al dossier. Heu d’incloure el text expositiu, l’entrevista i les imatges que considereu adients. Recordeu: un cop es té el material, heu de decidir com organitzeu els diferents apartats, quines imatges trieu i com les ordeneu, el text que hi poseu, que en els reportatges televisats (veu en off), s'adaptarà a les imatges. Caldrà fer la revisió ortogràfica i gramatical del text abans de donar-lo per bo.
○ Ja hem arribat a la part més complicada: gravar el reportatge. Per fer-ho, segueix les indicacions:
■ Activitat 13
Penseu com podeu fer per enregistrar el reportatge que heu dissenyat a l’activitat 12. Teniu plena llibertat per decidir la metodologia. No obstant, si no sabeu per on anar, podeu seguir aquestes pautes:
● Primer, gravem la lectura del text expositiu (el cos del reportatge)
● Després, anem afegint imatges que el complementin
● Finalment, incloem l’entrevista realitzada i fem el resum final
●Important: el coordinador de reportatges penjarà l’arxiu al portafoli, el qual portarà per nom el nom del grup més “activitat 12”
IIª PART
Vuitena sessió: fem la crònica!
○ La crònica explica un fet passat que es relaciona amb un d'actualitat. Ve a ser un relat seqüenciat d'uns fets on l'autor/a en dóna la seva visió personal. S'utilitzen diferents gèneres periodístics que conviuen en la mateixa crònica: notícia, entrevista, opinió, reportatge. Les cròniques van signades pel seu autor.
El primer pas per elaborar una crònica serà triar el tema. Ha de ser un fet d'interès que ha de permetre ser narrat seqüencialment.
Treballs previs: ■ Cercar informació. Cal fer una investigació exhaustiva sobre el tema que es vol tractar. Això donarà credibilitat al text i ajudarà a fer una valoració fonamentada dels fets que es narren. ■ Buscar gent que pugui donar visions diferents del tema i completin la informació que ja es té. ■ Preparar un guió sobre la informació oral/escrita del que es vol explicar i la visual que necessitarem. ■ Fer una planificació de les diferents tasques. ■ Fer els enregistraments/fotografies prèviament planificades. És probable que es necessitin imatges d'arxiu per completar el reportatge. Caldrà cercarles. ■ Serà útil un aparell enregistrador de veu, una càmera fotogràfica/ de vídeo, un bloc i llapis.
● Activitat 14
Feu la planificació de la crònica al dossier a mà. Heu d’afegir: la informació que heu cercat, el nom dels testimonis, el guió...
El text de la crònica ha d'explicar els fets juntament amb els comentaris i reflexions del periodista. Pot seguir el següent esquema:
A l'inici del text hi haurà la informació objectiva dels fets.
Seguidament apareixen més detalls i els comentaris de l'autor.
Es tanca la crònica amb una conclusió final del periodista.
En funció del guió elaborat, s'editaran les imatges i s'hi afegirà la veu i els efectes de so, quan es faci una crònica per a un Telenotícies. Consells:
■ Cal tenir molt ben planificat l'apartat d'imatges que han de respectar el relat cronològic de la crònica.
■ Els efectes sonors ajudaran a donar més credibilitat.
● Activitat 15
Els sons ambientals aporten informació i ajuden a donar més credibilitat a allò que s'explica. Si mentre un reporter/a explica un accident, se senten sirenes d'ambulàncies de fons, es deduirà, fàcilment, que es troba al lloc dels fets.
La intensitat del so (fort/fluix) ajuda a situar en la distància. Com més a prop, més fort ho se sentirà (en un primer pla). Si s'allunya, cada vegada anirà perdent intensitat.
En funció de les experiències viscudes, es va construint un imaginari de sons que s'associen a diferents accions. Creeu una imatge sonora per a cada notícia. No podeu utilitzar la paraula. Podeu buscar els sons al Banc d'imatges i sons ( http://recursostic.educacion.es/bancoimagenes/web/) o, enregistrar-los vosaltres mateixos. Per editar-los, podeu utilitzar l'Audacity.
Teniu 4 notícies tretes del 3cat24 del dia 6 d'agost de 2010. Cada notícia pertany a una secció diferent:
Feu ara la crònica escrita. Cal que respecteu les indicacions del Coordinador de la secció.
Primer, heu d’escriure la informació objectiva dels fets.
Després, heu de redactar la vostra opinió sobre el tema.
Per últim, heu d’escriure les vostres conclusions.
Desena sessió: gravem la Crònica!
Activitat 17
Graveu ara la crònica. Heu de decidir qui de vosaltres farà de cronista (caldrà que hi hagi 2 o 3 cronistes), qui gravarà i qui farà el decorat, si s’escau. Pengeu l’arxiu de la gravació al drive, amb el títol següent: nom del grup més activitat 17.
Onzena sessió: gravem el temps!
Activitat 18
Visioneu l’espai del temps d’un informatiu de la TV3. Després, busqueu la meteo del dia d’avui i utilitzeu-la per a la gravació. Pengeu l’arxiu al drive amb el títol: nom del grup més activitat 18.
Quan volem opinar sobre algun tema, hem d’elaborar textos argumentatius. Els clàssics textos argumentatius d’opinió de l’àmbit periodístic són l’article d’opinió, l’editorial i les cartes al director. Tots tres textos tenen l’estructura bàsica de l’argumentació: introducció (tema), desenvolupament (arguments) i conclusió (tesi). S’organitzen per paràgrafs.
L’article d’opinió és un text que va signat, que té un títol, que normalment inclou la foto de l’articulista i que pot aparèixer en forma de columna (a aquest tipus d’article se’ls anomena “Columna”, per la forma).
Si vols trobar exemples de textos periodístics d'opinió, clica a l'apartat del bloc "GÈNERES PERIODÍSTICS".
Activitat 19. Consulteu un diari qualsevol. Aneu a la secció d’opinió i llegiu i comenteu alguns dels temes dels articles. Fixeu-vos bé en la forma del text. Després, cada un de vosaltres ha de seleccionar un dels temes llegits i fer el seu article d’opinió. Recordeu de posar el vostre nom. (És una activitat individual que heu de fer al dossier a mà). Cada alumne afegirà al dossier a mà el seu article d’opinió.
L’editorial és un text argumentatiu que serveix per a que els responsables del diari expressin la seva opinió. És per això, l’editorial no va signat, ja que dóna l’opinió del propi diari. Té un títol i es distribueix per paràgrafs.
Activitat 20. Entre tots, trieu un tema d’actualitat i feu el vostre editorial. Escriviu-lo al dossier.
Les cartes al director són textos breus que envien els lectors al diari per expressar la seva opinió sobre algun tema o per manifestar una queixa o reclamació. Les cartes al director tenen un títol i van signades amb el nom i cognom de qui les escriu.
Activitat 21. Feu cada un de vosaltres una carta al director i afegiu-la al dossier a mà.
Tretzena sessió: gravem el nostre Espai d’Opinió
Activitat 22. Com voleu que sigui el vostre Espai d’Opinió? Voleu fer un debat? Voleu convidar un expert sobre algun tema concret i que us doni la seva opinió? Penseu en com serà l’espai d’opinió del vostre Programa Informatiu. Feu la planificació en un foli en blanc i afegiu-la al dossier a mà. Prepareu també els esborranys del que direu durant l’espai i inseriu-los al dossier a mà.
Activitat 23. Imagineu-vos, doncs, que teniu un programa de televisió i que en ell heu de fer un espai d’opinió. Seguiu la vostra planificació i graveu aquesta secció. Pengeu-la al drive amb el títol: nom del grup més activitat 23.
Catorzena sessió: gravem el nostre Espai d’Entreteniment
Activitat 24. Imagineu-vos que teniu un programa de televisió i que en ell heu de fer un espai d’entreteniment. La vostra secció ha d’incloure un apartat de cuina en què realitzeu una recepta i un apartat d’horòscops. Feu un esborrany amb tota la planificació al dossier a mà. Després graveu l’espai i pugeu l’arxiu al drive, amb el títol següent: nom del grup més activitat 24.
http://www.xtec.cat/monografics/periodistes/index.htm: “"Fem de periodistes!" són uns materials digitals elaborats per Dolça Vert Ros, creats per donar suport a diferents projectes escolars de periodisme digital com el Kiosk Jove i Escoles en Xarxa. La proposta es concreta en un seguit d'activitats i informacions per treballar el llenguatge oral, escrit, audiovisual i radiofònic.”
